L’escriptora osonenca Gemma Romeu Puntí participarà a la primera edició del festival literari Berga Negra. El certamen, que omple un buit a la Catalunya central, pretén retre homenatge a la novel·la negra en català amb la celebració de dotze taules rodones, el dissabte 12 de novembre, a la llibreria Sense Paraules (plaça Viladomat, 22. 08600 Berga).

Romeu serà una de les ponents convidades a la taula De la Catalunya Central al Món, que tindrà lloc a les 16 h. L’autora parlarà de la seva obra Silenci al fiord, guanyadora del XXVII Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders» de 2021, convocat per la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. L’assistència al festival, amb un aforament aproximat de setanta espectadors, és lliure i gratuïta i els autors participants signaran exemplars dels seus llibres, que estaran a la venda.

L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona van donar a conèixer ahir els guanyadors dels Premis Literaris de 2023: Eduard Roure Blàvia (Lleida), amb l’obra El metall i els turons, presentada amb el pseudònim «Combat banal», ha estat el guanyador del XXIX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders», dotat amb 3.000 euros. Alexandre Planas Ballet (Corbera de Llobregat), amb l’obra Projeccions, presentada amb el pseudònim «Pere Alegre», és el guanyador del XXVIII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol», dotat amb 1.000 euros; i Mireia Mejías Roca (Tarragona), amb l’obra Apatia, presentada amb el pseudònim «Fiona Garcia López», és la guanyadora del XIV Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert», dotat amb 500 euros. En aquesta edició han optat als premis un total de 60 obres, de les quals 22 han participat en el Premi de Novel·la, 19 en el de Poesia i 19 en el de Narrativa Breu.

En el lliurament de premis han participat autors i autores de les obres guanyadores, membres dels jurats i representants de les dues institucions organitzadores dels premis, com Carlos Cordón, alcalde de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès; Rosa María Sebastián Pérez, vicerectora d'Innovació, Transferència i Emprenedoria de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Óscar Pons, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

L’acte ha comptat amb l’actuació del grup estable de Teatre de la UAB i s’ha retransmès en directe a través del canal de YouTube de la UAB.

El jurista Joan Brull va presentar el seu llibre Primates: protección, bienestar y derechos a la segona edició de la Clínica d'Investigadors en Dret Animal, celebrada en línia el 28 de febrer.

El Dret Animal és una branca emergent del Dret que està obrint camí a una millor comprensió i respecte per la naturalesa i pels seus habitants. En pocs anys serà un element imprescindible de la formació de les noves generacions, però també de l'enfortiment del teixit social i empresarial. No podem prescindir dels animals per construir un món més equilibrat i just. De manera senzilla, assequible i incorporada a l'activitat de cadascun, la Clínica d'Investigadors en Dret Animal aspira a formar una comunitat estable d'interessats a «saber més per treballar millor pels animals».

La Clínica és un espai de diàleg i d'aprenentatge per a estudiosos i professionals que treballen en l'àmbit del Dret Animal i ciències afins. És un fòrum on els convidats exposen les seves idees i activitats entorn del món animal. En la seva intervenció, Brull va reflexionar al voltant de la seva obra, centrada en la instrumentació estètica de primats en el món de l'entreteniment. El llibre, que es basa en el treball final de l'autor per al màster de Dret Animal i Societat de la UAB, aborda el marc legal de protecció i benestar animal actual, alhora que acull la proposta del tractament dels primats com a subjectes de dret. Durant la seva exposició, Brull va destacar la necessitat que el dret promogui justícia «perquè la realitat legal és que encara queda camí per recórrer, no sols per a la protecció real dels primats, sinó, en general, per a la resta d'animals». Així mateix, l'autor va reclamar més esforços per augmentar el control del tràfic il·legal, que continua posant en perill moltes espècies d'animals, amb una supervisió estricta dels permisos d'importació i exportació que concedeixen els estats.

El fòrum es va celebrar per videoconferència i va comptar amb l'assistència de més de trenta investigadors provinents, principalment, d'Espanya i Llatinoamèrica. La trobada és una activitat formativa que va néixer el 2022 promoguda per l'ICALP de la UAB i amb la col·laboració d'entitats de renom empresarial i social, com la Comissió de Defensa dels Drets dels Animals de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Sabadell, l'Institute of Environmental and Resource Law (Xina) o el Michigan State University College of Law (Estats Units). El vídeo de la jornada es pot visualitzar al canal de YouTube de la fundació xilena Abogados por los Animales (APLA): https://youtu.be/nfqjCyeOTx4

El Servei de Publicacions de la UAB, dins de la col·lecció «El espejo y la lámpara», ha publicat l'assaig África: cambio climático y resiliencia. Retos y oportunidades ante el calentamiento global, obra del periodista, escriptor i investigador Johari Gautier. El text relata com l'Àfrica s'ha convertit en la «primera gran víctima» de l'escalfament global, malgrat ser el continent que menys contribueix a provocar-lo en termes absoluts. El llibre va ser presentat virtualment a l'abril, amb la col·laboració d'AmicsUAB, i al juny a Casa Àfrica.

Segons explica Gautier, si Ernest Hemingway tornés al Kilimanjaro, a Tanzània, «molt difícilment es trobaria amb les neus eternes» que donen títol al seu relat, perquè s'estima que es s'han reduït més d'un 85% en els últims cinquanta anys. No és un cas aïllat: el cicle de l'aigua s'ha vist greument alterat en el continent, de manera que, en algunes parts, l'aigua ja no arriba quan ha d'arribar i, en unes altres, les inundacions se succeeixen a un ritme vertiginós. Segons altres exemples explicats per Gautier, el llac Txad ha perdut el 90% de la seva superfície i això afecta milions de persones que viuen de la pesca i els cultius; la pluja a Somàlia ja no arriba a temps per evitar que els cultius s'arruïnin... La fam i els desplaçaments de població es converteixen en conseqüències del canvi climàtic a l'Àfrica.

Tot això es produeix en un continent que és el responsable del 3,8% de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Segons Gautier, «comparat amb les emissions de la Xina, els Estats Units i Europa (respectivament 23%, 19% i 13%), el pes del continent africà és absolutament irrellevant». No obstant això, és el més vulnerable a causa de factors com «la seva exposició a l'augment del nivell del mar, les pluges torrencials, les sequeres i els conflictes i, sobretot, les estructures precàries dels seus sistemes sanitaris i els pressupostos especials per a la mitigació dels efectes del canvi climàtic».

A més dels efectes del canvi climàtic al continent, Gautier reflexiona sobre les vies que existeixen per sobreposar-se a aquests escenaris dramàtics. Segons explica, el futur de l'Àfrica depèn inevitablement d'invertir en energies renovables i enfortir un nou lideratge verd. Segons l'autor, davant la vulnerabilitat del territori, «la resiliència s'esbossa com a imperatiu. És la norma. El denominador comú». Destaca projectes tan ambiciosos com la creació d'una gran muralla verda al Sahel que contingui la desertització. I subratlla que, en les successives cimeres climàtiques, l'Àfrica ha estat «un dels actors més destacables en la cerca d'un nou acord encara que la seva visibilitat no hagi estat proporcional a l'esforç produït».

L'últim capítol del llibre se centra en l'impacte de la pandèmia de COVID-19 a l'Àfrica. Com explica Gautier, «es va arribar a vaticinar un caos immediat i sense precedents i, no obstant això, el continent ha resultat ser un exemple positiu de la importància de prendre mesures ràpides de distanciament per contenir les xifres de contagis i morts». Els països africans van adoptar mesures estrictes de control amb més promptitud que països com Espanya o els Estats Units i van aconseguir posar «un fre considerable a la propagació del virus en la primera etapa». No obstant això, el llibre adverteix també que la COVID-19 «actua com un accelerador dels mals ja ocasionats pel canvi climàtic», com la inseguretat alimentària, incrementada a causa dels efectes econòmics de la pandèmia.

El llibre està prologat pel periodista i president de Reporters sense Fronteres Alfonso Armada, que enumera alguns dels problemes socials, polítics i mediambientals que s'entrecreuen en la crisi climàtica africana: «Les relacions entre la Xina i el continent més jove, el gran interrogant de l'aigua, els reptes de l'agricultura, la pressió demogràfica i la sagnia de l'emigració, la muralla verda del Sahel i les energies renovables, i el que la pandèmia està suposant per a aquesta geografia política i humana de la qual en gran manera depèn el futur de la humanitat».

Debats sobre el llibre

África: cambio climático y resiliencia, publicat en format paper i digital, va ser presentat oficialment en un debat virtual el 25 d'abril organitzat en col·laboració amb l'associació AmicsUAB i moderat pel professor Daniel Rico, director de la col·lecció «El espejo y la lámpara», que va emfatitzar que el llibre reflecteix «la solitud de l'Àfrica» en la lluita contra el canvi climàtic. En aquest sentit, Gautier va reivindicar l'esforç diplomàtic dels països africans, sense el qual, «els Estats Units, la Xina o Rússia no s'haurien assegut a negociar». Chema Caballero, coautor del blog «Àfrica no és un país», va parlar de la importància d'aplicar «solucions africanes als problemes que planteja el canvi climàtic», com, per exemple, «recuperar formes tradicionals de cultiu». Va elogiar la presa de consciència de les noves generacions contra el neocolonialisme, però va advertir també que molta gent a l'Àfrica, «si pogués, viuria d'una altra manera, més semblant a la nostra». En contrapartida, Victoria Reyes, professora de recerca ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, va afirmar que a Europa hauríem de plantejar-nos «viure d'una manera que permeti també viure els altres» i va alertar que els efectes del canvi climàtic a l'Àfrica estan relacionats amb «vulnerabilitats preexistents» a causa de les relacions històriques del continent amb les potències colonials occidentals. Cavaller i Gautier van tancar el debat parlant del paper ambivalent que juga actualment la Xina com a «font d'oportunitats que ve amb el propòsit real de construir» i, alhora, com a potència que també «vol treure profit del continent».

Així mateix, el 7 de juny es va fer una segona presentació virtual del llibre, en el marc d'una activitat organitzada per la Fundació Biodiversitat i Casa Àfrica, en la qual es van analitzar els diferents obstacles i els pròxims reptes mediambientals als quals ha de fer front el continent, així com els seus efectes i conseqüències en l'àmbit socioeconòmic, de la mà de diferents periodistes experts, com Aurora Moreno, guanyadora de l'edició 2020 del Premi d'Assaig Casa Àfrica, Alfonso Armada i Pepe Naranjo.

Expert en Àfrica i la seva història

El llibre és fruit de la recerca de Johari Gautier Carmona (París, 1979) sobre l'impacte de l'escalfament global en la vida i geografia del continent africà. Gautier fa quinze anys que escriu i investiga sobre el continent africà. Ha col·laborat amb Casa Àfrica i amb publicacions com El País-Planeta Futuro, FronteraD, Afribuku i altres revistes especialitzades en Àfrica i afrodescendencia. Després de diversos viatges i recerques, va publicar Cuentos históricos del pueblo africano (Almuzara, 2010), que recullen la història desconeguda del continent abans del període de la colonització, i la novel·la Del sueño y sus pesadillas (Atmósfera Literaria, 2015), on es reflecteixen les causes profundes de la immigració senegalesa cap a Espanya.

El dilluns 13 de febrer va finalitzar el termini per a la presentació d’originals als Premis Literaris de l’any 2013, convocats per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

D’entre els originals presentats, 19 opten al XIV Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert», 19 al XXVIII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» i 22 al XXIX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders».

A continuació es detalla la composició del jurat de l’edició actual dels guardons.

JURAT DEL XXIX PREMI DE NOVEL·LA «VALLDAURA-MEMORIAL PERE CALDERS» DE 2023

Josep Maria Riera (Barcelona, 1944) és escriptor i editor. Ha estat impressor, llibreter, director del Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de l’Associació d’Editorials Universitàries Espanyoles. Ha guanyat, entre d'altres, el Premi Universitat de Lleida de Novel·la (1999), el Premi Vila de Puigcerdà (2000), el Premi Vila d'Ascó de Narrativa (2001) i el IX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders» (2003). Ha publicat una quinzena de títols, com ara La catedràtica de la vall Moronta (Pagès, 1999), El forat negre (El Mèdol, 2002) i Les il·lusions perpètues (Servei de Publicacions de la UAB, 2003).

Joan Mañas (Gualba, 1970) és llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona i propietari de la llibreria de segona mà El Pergamí Vell. Ha participat com a jurat en diversos premis de novel·la i és autor de la novel·la Arqueologia de l'amor, guardonada amb el Premi Just Casero de Girona el 2006.

Maria Carme Alerm (Barcelona, 1964) és doctora en Filologia Hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona. Exerceix com a catedràtica de Llengua i Literatura Castellanes en un institut. Ha publicat diversos treballs de recerca relacionats amb la seva especialitat acadèmica i és membre fundadora de la revista digital El Pasajero. També és autora de la primera traducció al castellà del teatre de Mercè Rodoreda. Des de 2011 s'ha endinsat en l'àmbit de la creació en llengua catalana tant en relat curt i microrelat com en poesia, i fins ara ha obtingut més d'una quarantena de premis en concursos literaris d'arreu de Catalunya.

Maria Llopis (Barcelona, 1962) és llicenciada en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona. També ha cursat estudis superiors d’italià i anglès. Ha treballat en l’àmbit de la lexicografia a l’editorial Enciclopèdia Catalana i en la coordinació de serveis lingüístics al Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92. Des de fa més de trenta anys és traductora professional en l’àmbit literari. Actualment, forma part del jurat del premi PEN Català de traducció.

Núria Balagué Mola (Barcelona, 1958) és llicenciada en Filologia Hispànica i en Filologia Italiana i doctora en Documentació per la Universitat de Barcelona. Ha estat sotsdirectora del Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona i professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació a la Universitat de Barcelona.

JURAT DEL XXVIII PREMI DE POESIA «MIQUEL MARTÍ I POL» DE 2023

Pep Cortès (Terrassa, 1950), membre actiu de diverses associacions culturals i literàries de Terrassa, ha obtingut diversos premis literaris. Ha publicat els títols de poesia següents: Fer camí (PPU, 2010); Viatge a la llibertat (plaquette; Mirall de Glaç, 2012); Itineraris poètics (Premi de Poesia Ciutat de Terrassa Agustí Bartra, 2014); Poema per a Jana (accèssit al Premi Grandalla de Poesia, 2017); Amb Ecce Homo a les mans i Bartra al cor (plaquette; Mirall de Glaç, 2019); Dins el roure dorm el tro (Tushita, 2019) i Pedra, paraula i ànima (XXVII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» de 2022).

Albert Gavaldà (Barcelona, 1964) s’inicià en la poesia a una edat primerenca i és un poeta d’aparició tardana. El 1985 inicià els estudis de Filologia Catalana, que deixà incomplets. El 1997, una plaquette de Poemes d’Abissínia obtingué el Premi de Poesia Sant Gregori i es publicà a Senhal (Llibreria 22 i Ajuntament de Girona). Aquell mateix any participà al II Festival de Poesia de Girona amb un poema que aparegué també a Singulars d’un plural. L’any 2009 dugué a terme l’autoedició de Poemes d’Abissínia, publicat el 2019 per Pagès. L’any 2020 va guanyar el XXV Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» amb l’obra Si l’oblit no em falla (Servei de Publicacions de la UAB, 2020).

Josep Gerona (Sabadell, 1956) és llicenciat en Història i professor d’ensenyament secundari a Sabadell. Actualment compagina la seva dedicació a la pintura amb l’escriptura en català i castellà. És fundador i membre des de l’any 2001 del grup de poetes sabadellencs Papers de Versàlia, col·lectiu que treballa en diferents iniciatives per promoure i difondre la creació poètica. Entre les seves publicacions es troben: Mnemòsine amnèsica (2006), Quan deixaré de creure (2000), Àlbum de noses (2001), Trompar l’ull (2004), Hospital General (2007) i La vida original (2007). 

Esteve Plantada (Granollers, 1979) és periodista, poeta i editor de poesia. Ha publicat set llibres de poesia, entre els quals hi ha A l’ombra dels violins (Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits 1997), Fosca límit (Millor poemari del 2015 segons els lectors de Llegir en cas d’incendi) i Big Bang Llàtzer (premi de Poesia Mediterrània Pare Colom 2016). Ha treballat com a articulista i crític a diferents mitjans i revistes, com ara El Punt Avui, Barcelona Metròpolis o The Barcelona Review, de la qual va ser codirector. També ha estat cap de cultura de Nació Digital i és professor de l’Escola d’Escriptura de Barcelona. Actualment és articulista i redactor de la revista El Temps, on coordina el portal especialitzat El Temps de les Arts.

Pilar Tejero Pérez (Manresa, 1959) ha treballat en el món de l’ensenyament fins a la seva jubilació el 2019. És llicenciada en Filologia Hispànica i ha cursat estudis superiors especialitzats en teoria de la literatura i literatura comparada. Tanmateix, és poetessa i des de 2014 fins a l’actualitat ha col·laborat amb els seus poemes en diversos volums publicats a la col·lecció Papers de Versàlia.

JURAT DEL XIV PREMI DE NARRATIVA BREU «CATERINA ALBERT» DE 2023

Carmen Alcolea és llicenciada en Filologia Hispànica (1996), postgraduada en Didàctica de la Llengua Estrangera (1997) i llicenciada en Antropologia Social y Cultural (2013) per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de fa dues dècades, exerceix de docent d'Educació Secundària i Batxillerat. És autora d'una novel·la.

Martí Gironell i Gamero (Besalú, 1971), periodista i novel·lista català, és llicenciat en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra i en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona. Ha treballat a Ràdio Besalú, Ràdio Olot, Catalunya Ràdio i TV3. Col·labora en mitjans de comunicació com El Punt Avui, La República i L’Illa dels Llibres. Entre els seus llibres destaquen El pont dels jueus (2007), que ha estat traduït a diversos idiomes; La venjança del bandoler, que va guanyar el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica el 2008, o La força d’un destí, Premi Ramon Llull 2018.

Josep Lluís Negreira és doctor en Història Comparada Social, Econòmica i Política per la UAB. Actualment és professor de ciències socials i història a l'Institut Banús de Cerdanyola del Vallès, del qual és cap d'estudis. És autor de diferents estudis historiogràfics, entre els quals destaca Del somni republicà a la barbàrie franquista. Cerdanyola del Vallès 1936-1952 i El camí cap a la democràcia. Moviment obrer i lluita antifranquista 1966-1976.

Anna Pallejà Franquet (Tarragona, 2006) mai no ha deixat de llegir tota mena de llibres. El que va començar com un diari secret es va anar transformant, a poc a poc, en la seva gran passió: l’escriptura. Actualment, compagina la literatura, els estudis, la música i la família.

Xusa Serra és llicenciada en Antropologia, postgraduada en Tanatologia i màster en Investigació en Infermeria i Salut. És infermera de la Unitat d'Acompanyament a les Malalties, el Dol i Final de la Vida de l’Hospital General de Catalunya i també és terapeuta del Grup de Dol de l’Associació de Dones per la Igualtat de Cerdanyola del Vallès. És docent del taller «Ara sí que sé a les escoles» i autora del llibre I jo, també em moriré?

El passat 5 de juny, la Academia Colombiana de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales va entrevistar a Julio Mario Hoyos i a Juan Carlos Moreno, Biòleg i Filòsof, respectivament, i autors del llibre Las claves de la investigación Científica, editat recentment pel Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcleona (UAB).

L'entrevista es va incloure dins del projecte "Diàlegs amb la ciència a Colòmbia", per a respondre algunes de les preguntes que Hoyos i Moreno desvetllen al seu llibre: Com funciona la ciència?; quins són els principals mètodes emprats en la recerca científica?; com s'organitza i administra el coneixement en l'àmbit de la ciència?. La conversa, en un llenguatge no especialitzat i amb un propòsit pedagògic, va oferir orientacions útils per als científics en la seva tasca d'investigació, per als educadors en la formació d'habilitats de recerca i per als administradors de la ciència en la gestió de projectes de recerca.

El programa es va retransmetre en directe i es pot escoltar íntegrament en el següent enllaç: https://radio.unal.edu.co/detalle/claves-para-entender-la-investigacion-cientifica

Del 25 de novembre al 3 de desembre se celebrarà la 37a edició de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, una de les trobades editorials i culturals més importants d’Iberoamèrica.

El Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona hi exposarà algunes de les seves novetats del curs 2022-2023, conjuntament amb altres editorials acadèmiques i centres de recerca associats a la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE).

En aquesta ocasió, l’editorial de la UAB presentarà títols com África, cambio climático y resiliencia, de Johari Gautier; La esquiva búsqueda de la prosperidad, de David Castells-Quintana, o Primates: protección, bienestar y derechos, de Joan Brull.

Pròximament, el Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) serà present a tres esdeveniments del sector editorial: la 42a Fira del Llibre de Granada, la 59a edició de la Fira del Llibre de València i la 36a Fira Internacional del Llibre de Bogotà. La primera tindrà lloc del 19 al 28 d’abril, la segona del 25 d’abril al 5 de maig i la tercera del 17 d'abril al 2 de maig.

L’editorial de la UAB hi exposarà algunes de les seves novetats del curs 2023-2024 a través de l’estand de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE). S'hi podrà adquirir títols, adreçats a tots els públics, com El hechizo del tren, de Johari Gautier; Innovación y liderazgo. El nacimiento del código de barras, de Gabriel Izard; Las claves de la investigación científica, de Julio Mario Hoyos i Juan Carlos Moreno; o Legislación y derecho digital para no juristas, de Cristina Blasi i Josep Cañabate.

Ahir dijous es van lliurar a Madrid els certificats del Segell de Qualitat en Edició Acadèmica CEA-APQ d’avaluació de monografies científiques, que, per primera vegada, han convocat l'Agència Nacional d'Avaluació i Acreditació (ANECA), la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) i la Unió d’Editorials Universitàries Espanyoles (UNE).

Trenta-cinc monografies, pertanyents a diferents universitats i centres de recerca, han estat acreditades per la seva qualitat i transparència informativa, qualitat de la política editorial i qualitat en el procés editorial i d'avaluació científica.

Entre les monografies acreditades es troba El Papus (1973-1987). Contrapoder informativo en la Transición española, obra de María Iranzo Cabrera i inclosa dins la col·lecció sobre comunicació i tecnologies de la comunicació «Aldea Global», que coediten la Universitat Jaume I, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de València i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

A l'acte van ser-hi presents la directora de la Divisió d'Avaluació de Professorat de l’ANECA, Susana Quicios, la directora general de la FECYT, Imma Aguilar, i la presidenta de la UNE, María Isabel Cabrera, encarregades de lliurar els certificats.

Joan Carles Marset, director del Servei de Publicacions de la UAB, va ser l’encarregat de recollir el certificat d'El Papus (1973-1987). Contrapoder informativo en la Transición española, per part de la UAB. Durant la seva intervenció, Marset va destacar «la importància de les coedicions interuniversitàries com a forma de promoure la transferència de coneixement, de reforçar la cooperació entre universitats i de sumar sinergies per fer viables publicacions científiques que d’altra manera difícilment podrien ser assumides per una sola institució». Tanmateix, l’editor va reclamar que es posi en valor la coedició com a factor de col·laboració que contribueix a enriquir l'ecosistema de l'edició universitària al nostre país.

Des de la seva creació el 2017, el Segell CEA-APQ està reconegut com a indici de qualitat de les publicacions en l'avaluació de l'activitat investigadora, reconeixement que fa la Comissió Nacional Avaluadora de l'Activitat Investigadora (CNEAI), i en els criteris d'avaluació dels mèrits de recerca al·legats per a les diferents figures d'acreditació del professorat que realitza l'ANECA. Fins al 2023, el Segell s’ha convocat únicament per a col·leccions. Amb la nova convocatòria per a monografies, aquest criteri d’avaluació es consolida i realça la importància que aquesta certificació suposa per als autors de les obres, les editorials, el sistema d'avaluació de l'activitat investigadora i la ciència espanyola.

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el consistori de Cerdanyola del Vallès celebraran l’11 de maig, a les 18 h, l’acte de lliurament de l’edició 2023 dels Premis Literaris que organitzen conjuntament. Ambdues institucions donaran a conèixer els originals guanyadors del XXIX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders», el XXVIII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» i el XIV Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert». L’acte se celebrarà a la Sala Teatre de la UAB i es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube de la UAB. El grup estable de l’Aula de Teatre de la UAB, sota la direcció de Ricard Gázquez, oferirà una selecció d’escenes de l'obra Amor i informació, un text teatral de Caryl Churchill (2012) que pretén generar diàleg i reflexionar entorn de l’amor i les relacions interpersonals en l’època de la comunicació digital.

L’esdeveniment serà conduït per Enric To, alumne de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, i hi intervindran Carlos Cordón, alcalde de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès; Rosa Maria Sebastián Pérez, vicerectora d'Innovació, Transferència i Emprenedoria de la Universitat Autònoma de Barcelona; i Óscar Pons, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

El desembre passat, el Servei de Publicacions de la UAB va publicar les obres guanyadores dels Premis Literaris de 2022 i va celebrar un col·loqui a la llibreria Èfora de Cerdanyola del Vallès. El mateix acte va incloure la presentació de la convocatòria dels premis de l’edició de 2023, que va rebre inscripcions fins al mes de febrer passat. Els diferents jurats de cada modalitat de premi (novel·la, poesia i narrativa breu) estan integrats per persones destacades del panorama literari i acadèmic actual, guanyadors i guanyadores dels certàmens en edicions anteriors i persones vinculades a la ciutat de Cerdanyola del Vallès.