El 29 i 30 de març se celebrarà la segona edició de les Jornades de Cultura Lliure de la Universitat Rey Juan Carlos (URJC) de Madrid. L’esdeveniment, organitzat per l'Oficina de Coneixement i Cultura Lliure (OfiLibre) i el Vicerectorat de Comunitat Campus, Cultura i Esport de la URJC, està concebut com un punt de trobada, formació i intercanvi d'experiències sobre els temes relacionats amb la cultura lliure a la universitat: publicació oberta (de materials docents, de recerca, etc.), ciència oberta, dades obertes, programari lliure, etc. Les Jornades inclouran presentacions d'experts sobre alguns d'aquests temes, amb tallers específics i ponències per part de membres de la comunitat universitària.

L'editorial de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha estat convidada a impartir-hi una ponència el dijous 30 de març, a les 12:30 h. La comunicació, titulada «Caminando entre académicos», se centrarà a recórrer breument la història del programari lliure i de la ciència oberta, dues propostes fonamentals sense les quals no es pot entendre la cultura lliure.

L'esdeveniment tindrà lloc a la sala d’actes i al vestíbul principal de l’Edifici de Gestió del campus de la URJC, a Fuenlabrada. L’acte és obert a tot el públic i es pot seguir en directe a través de TV-URJC i les xarxes socials de la mateixa Universitat.

Els dies 14 i 15 de setembre la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va participar en les jornades de formació i innovació per a professionals de l'edició, organitzades per la Unión de Editoriales Universitarias Espanyolas (UNE), a la Universitat Francisco de Vitoria. La formació va estar centrada en el funcionament de les plataformes Open Journal Systems (OJS) i Open Monograph Press (OMP) i va anar a càrrec de Marc Bria i Jordi Lacruz, membres de la Unitat de Revistes Digitals del Servei de Publicacions de la UAB.

Marc Bria, enginyer d'informàtica de sistemes, i Jordi Lacruz Casado, llicenciat en Filologia Hispànica, van donar inici a les jornades el dia 15 desvetllant què és, què fa i com funciona PKP (Public Knowledge Project) i quins són el context, la governança, les dinàmiques i els desenvolupaments de les plataformes OJS, OMP i OPS, els seus fluxos de treball, usuaris/rols, plugins, themes, cron, mailing i polítiques, a través de casos pràctics i en viu.

Es va explicar com es treballa en comunitat, en el cas de les traduccions, versions, fòrums, github, llistes de correu, sprints i conferències, i com usar els mòduls i plugins després de mostrar-ne els tipus, la instal·lació i els més recomanats.

El dia 16, els professionals de l'edició assistents es van endinsar en l'Open Monograph Press (OMP) amb el mateix objectiu i van conèixer els canvis respecte de l'OJS: fluxos de treball, themes, traduccions, polítiques i mòduls, també a través d'un recorregut en viu per l'eina.

Les presentacions i els vídeos de les jornades es poden consultar i descarregar als enllaços següents:

Presentacions:
- Dia 1: Open Journal Systems (OJS)
- Dia 2: Open Monograph Press (OMP)

Vídeos de les sessions:
- Dia 1: Open Journal Systems (OJS)
- Dia 2: Open Monograph Press (OMP)

Font: UNE (12 de setembre de 2022). La UNE celebra unes jornades de formació i innovació per a professionals de l'edició. https://www.une.es/la-une-celebra-unas-jornadas-de-formacion-e-innovacion-para-profesionales-de-la-edicion

La web Titulars.cat celebra enguany una dècada de la creació de les seccions «Entrevistem...» i «Lite», dedicades a entrevistes i a literatura. En aquest marc, el portal ha publicat dues entrevistes relacionades amb la secció literària. Una és a Joan Carles Marset, director de Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i l’altra, a Anna Salgot i de Marçay, escriptora i guanyadora del XIX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders» de 2013, amb l'obra Notícies del passat.

Fa deu anys que la UAB col·labora amb aquest web mitjançant la difusió, a la secció «Lite», de fragments de les obres guanyadores dels Premis Literaris que coorganitza anualment amb l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

Titulars.cat és el diari digital del Grup Mola de Sabadell, del qual també forma part la televisió musical MolahitsTV.

Les entrevistes es poden consultar en línia a través de l’enllaç següent: https://www.titulars.cat/p/entrevistem.html

Del 23 al 29 d’octubre se celebra arreu del món la International Open Access Week, una iniciativa anual per promoure l’accés obert (AO) en el món acadèmic i de la recerca. Aquest any el lema és Community over commercialization i té com a objectiu conscienciar de la importància del control comunitari dels sistemes d’intercanvi de coneixement.

En el marc de la setmana de l’accés obert, el Servei de Publicacions ha organitzat la Jornada de Revistes Científiques de la UAB, un espai de trobada dels equips editorials de les revistes de la UAB per compartir coneixements, experiències, reptes, etc., i per parlar dels temes que els equips editorials considerin més rellevants. El programa de la Jornada és el següent:

• Presentació 
• Dinàmica de la Jornada 
• Temes

1. Perquè són importants les metadades?
2. Com assegurar la continuïtat d’una revista?
3. Les revistes han de ser «accessibles»?   
4. Volem i podem fer avaluació per parells en obert?  

5. Seria interessant crear un «lobby» de revistes diamant de la UAB? 
6. Com mantenir el nivell d'una revista sense «morir» d’èxit?
7. Com millorar la indexació de les revistes?

• Tancament de la Jornada

La Jornada està oberta a totes les persones que intervenen o col·laboren en l’edició de les revistes de la UAB.

• Data: 24 d’octubre, de 10 a 14 h.
• Lloc: Sala de Revistes de la Biblioteca d’Humanitats de l’edifici de Lletres de la UAB.
• Inscripcions: per assistir a la Jornada és imprescindible formalitzar prèviament la inscripció a través d’aquest formulari abans del 19 d’octubre.

La publicació de referència sobre l'obra de Lope de Vega i la literatura del Segle d'Or espanyol que edita el grup de recerca Prolope del Departament de Filologia Espanyola commemora el número 30 amb dos monogràfics i una introducció especial sobre la història de la revista.

El primer monogràfic, titulat “Prácticas editoriales y sociabilidad literaria en torno a Lope de Vega” i coordinat per Ignacio García Aguilar, professor de la Universitat de Còrdova, pretén reflexionar sobre les tensions i els vincles, més o menys clientelars i d'institucionalització literària, que van influir en l'activitat creadora del Fénix de los Ingenios. El segon està coordinat per Elena Di Pinto, professora de la Universitat Complutense de Madrid. Amb el títol de “La alquimia en un mundo inventado: mixturas literarias en tiempos de Lope”, posa de manifest l'habitual i fructífera barreja d'arts a l'època de l'escriptor, que suposava una multitud de variacions, hibridacions i jocs de contrastos. El número 30 es completa amb dos articles més sobre un paper d'actor inèdit i sobre la modernització ortogràfica de textos del Segle d'Or automatitzada gràcies a la intel·ligència artificial.

L'Anuario Lope de Vega va ser fundat l’any 1995 pel que va ser professor de la UAB Alberto Blecua (1941-2020), fou dirigit per ell mateix i Guillermo Serés, i, successivament, pels professors Victoria Pineda, Enrico Di Pastena i Guillermo Gómez Sánchez-Ferrer. Sempre ha estat vinculat al Grup de recerca Prolope i a la UAB, tot i que ha rebut suports externs, com el de l'Editorial Milenio, que el va publicar en paper fins a l’any 2011. Des d'aquella data, la publicació s'ha difós en línia mitjançant la plataforma Revistes Digitals UAB (ReDi) del Servei de Publicacions de la Universitat.

En aquest recorregut de trenta anys i trenta números, l'Anuario Lope de Vega ha aconseguit assolir un prestigi en el seu àmbit de coneixement, tant a nivell nacional com internacional, amb l'obtenció ininterrompuda dels segells de qualitat i les avaluacions positives de les institucions més exigents. Tot això ha estat possible gràcies a la col·laboració d'autors, ressenyistes, avaluadors, correctors i lectors, que, en una tasca conjunta que suma més de 700 textos publicats, ha contribuït de manera decisiva a mantenir els treballs sobre Lope de Vega i el teatre del Segle d'Or en un nivell de recerca excel·lent i convertir-los en un lloc de referència per als estudis de lletres. La seva història demostra que ha sabut adaptar-se a les noves tecnologies i donar cabuda als estudiosos més joves, que han treballat amb els més autoritzats lopistes, cosa que li ha permès mantenir la vigència de la publicació i garantir un futur prometedor.

La revista científica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Anuario Lope de Vega. Texto, literatura, cultura publica al seu darrer número l’article «La francesa Laura. El hallazgo de una nueva comedia del Lope de Vega último», d’Álvaro Cuéllar i Germán Vega, de les universitats de Viena i Valladolid, respectivament. Els investigadors, que dirigeixen el projecte Estilometría aplicada al teatro del Siglo de Oro (ETSO), han descobert, amb l’ajut de la intel·ligència artificial, que la comèdia La francesa Laura, fins ara anònima, és obra del dramaturg Lope de Vega.  

L’obra pertany al vast fons de manuscrits teatrals de la Biblioteca Nacional de España (BNE) i ha estat detectada a través de la transcripció automàtica de textos i de la seva posterior comparació amb altres obres de 350 dramaturgs de l’època daurada de la literatura espanyola. A més de l’aplicació de l’anàlisi informàtica, Cuéllar i Vega han confirmat els resultats mitjançant l’estudi de la versificació i l’ortologia de l’obra. En la recerca ha participat el grup d’investigació de la UAB Prolope, dedicat a l’estudi de l’obra de Lope de Vega i la literatura de la seva època i que edita la revista Anuario Lope de Vega. Texto, literatura, cultura. 

El manuscrit digitalitzat de La francesa Laura es pot consultar en línia a la pàgina web del BNE, i l’article en accés obert «La francesa Laura. El hallazgo de una nueva comedia del Lope de Vega último», a la pàgina web de la revista.

Papers és una publicació fundada pel Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l'any 1972; és la degana de les revistes catalanes de sociologia i una de les primeres a tot Espanya.

Amb motiu del seu 50è aniversari, la revista va celebrar la taula rodona «Les revistes científiques a la UAB: dificultats i reptes de futur davant del canvi accelerat», el 22 de novembre passat, a la sala de juntes de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia.

Al col·loqui hi van participar editors de les següents revistes de la Universitat: Athenea Digital, Quaderns de Psicologia, Enseñanza de las Ciencias, Bellaterra Journal of Teaching and Learning Language & Literature, Anàlisi, Documents d'Anàlisi Geogràfica, Mitologías Hoy i Papers, així com del Servei de Publicacions de la UAB, encarregat d’allotjar i publicar el seu contingut en línia.

La taula rodona es va centrar a discutir quins són els frens i desafiaments principals als quals s'enfronten les revistes científiques de la UAB davant de l'escenari en què es troba la publicació en accés obert en l'àmbit internacional. El finançament, la indexació als rànquings o els estàndards de qualitat de les publicacions científiques són algunes de les qüestions que es van tractar.

Foto: Felipe Corredor

En el marc de la Setmana Internacional de l’Accés Obert, el Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) celebrarà la Jornada de Revistes Científiques de la UAB 2024 el dimecres 23 d'octubre, de 10 a 14 h, a la Sala de Revistes de la Biblioteca d'Humanitats de la Universitat. La trobada està oberta a totes les persones que intervenen o col·laboren en l’edició de les revistes de la UAB i hagin realitzat la seva inscripció via formulari, prèviament.

Enguany, s'han inscrit un total de 28 persones i el programa de la Jornada serà el següent:

Aquest mes de juliol, la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) ha fet pública la classificació de les revistes que han obtingut el Segell de Qualitat al seu vuitè procés d'avaluació. En aquesta llista apareixen les següents revistes editades a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): Bellaterra Journal of Teaching and Learning Language & Literature, Dante e l'Arte, Rubrica Contemporanea i Tradumàtica, que es van presentar a la convocatòria de desembre de 2022. A banda del reconeixement de la qualitat editorial i científica, la revista Tradumàtica ha aconseguit la menció de bones pràctiques editorials d'igualtat.