El pròxim dimecres 28 de setembre, a les 12 h, l’Associació Gabriel Ferrater, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) faran públic el veredicte de l’obra guanyadora del 1r Premi «Pensar més», en una roda de premsa a Sant Cugat. L'acte, que també inclourà el lliurament del premi, comptarà amb la presència de la persona guanyadora.

A la roda de premsa participaran els representants de les institucions organitzadores del certamen: Esther Madrona, tinenta d’alcaldia de Cultura de l’Ajuntament de Sant Cugat; Rosa Maria Sebastián, vicerectora d'Innovació, Transferència i Emprenedoria de la UAB; Joan Tres, president i fundador de l’Associació Gabriel Ferrater; i Salvador Cardús, professor de la UAB i membre del jurat del premi.

L’esdeveniment se celebrarà a la Sala d’audiovisuals del Museu del Monestir (plaça de l'Om, 1. 08172 Sant Cugat del Vallès) i es podrà visualitzar en directe per internet accedint a l’enllaç següent: https://meeting.santcugat.cat/RODAPREMSAPREMIPENSARMES

El Servei de Publicacions de la UAB ha publicat el llibre Contar Cuba en el nuevo milenio, obra de Chiara Bolognese, professora de Literatura Hispanoamericana de la Universitat La Sapienza de Roma.

Bolognese proposa un acostament a la realitat de l'illa a través de l'anàlisi de la producció d'alguns autors fonamentals del panorama actual. En les seves pàgines ens endinsem en el món marginal d'Ena Lucía Portela i de Ronaldo Menéndez, que retraten aquest univers de diferents formes: el primer, enfonsant-nos en la violència més terrible; la segona, deixant també un petit espai per a una actitud més festiva. Així mateix, descobrim la proposta de Daniel Díaz Mantilla, amb el seu món utòpic en decadència que convida al viatge físic i existencial.

El desplaçament, somiat o realitzat, a la recerca d'una condició de vida millor és també una de les constants d'Ahmel Echevarría, mentre que la meditació sobre la pertinença a diferents mons i cultures ocupa les pàgines d'Orlando Luis Pardo Llaç. Per la seva banda, Jorge Enrique Lage ens porta a conèixer un món habitat per personatges estrafolaris que poden ser cubans o no i que es mouen en espais violents i abjectes.

Aquests autors ens brinden diferents idees sobre la pertinença, la migració, la violència i la marginalitat. El fil que ho uneix tot és la voluntat de pintar un món en ensulsiada. Les seves pàgines ens ajuden a comprendre una mica més la realitat en la qual vivim, ja que la reflexió no sols concerneix Cuba, sinó també qualsevol espai i qualsevol ciutadà del segle XXI.

El llibre ha estat editat pel Servei de Publicacions de la UAB, en format paper i electrònic, i està disponible a la plataforma Unebook.

L’obra Mercat de l'art, col·leccionisme i museus 2021 és la materialització de les ponències presentades a l’onzena jornada sobre el col·leccionisme i el mercat de l’art a Catalunya, celebra el 8 d’octubre de 2021 al Palau Maricel de Sitges. Aquest seminari científic té la finalitat d’esdevenir un indret d’intercanvi d’informacions i de debat entre persones/sectors afins a una problemàtica àmplia (universitaris, professionals dels museus, antiquaris, galeristes, marxants, experts, restauradors, col·leccionistes i afeccionats en general), però també un episodi significatiu de recerca i d’augment del coneixement.

Els editors de l’obra, Ignasi Domènech i Bonaventura Bassegoda, apunten que aquest nou volum, juntament amb els deu que el precedeixen, conforma «el corpus d’informacions actualitzades més complet que tenim al país sobre el col·leccionisme d’art en relació amb el mercat i els museus».

L’obra ha estat publicada pel Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona en format digital d’accés obert.

La Universitat Autònoma de Barcelona i l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès presentaran els llibres guanyadors de l'edició de premis del 2021 en el marc de la Setmana del Llibre en Català, que es durà a terme del 9 al 18 de setembre a Barcelona.

El consistori i la Universitat convoquen anualment el Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders», el Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» i el Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert». Les obres guanyadores dels Premis Literaris són editades pel Servei de Publicacions, dins la col·lecció «Gabriel Ferrater». Els darrers llibres publicats corresponen a l'edició de premis del 2021 i són la novel·la Silenci al fiord, de Gemma Romeu Puntí, i el recull de poemes Aixoplucs, de Josep Civit i Mateu.

Les obres es presentaran el dissabte 17 de setembre, a les 12.30 h, a l'escenari número 2 del Moll de la Fusta. Posteriorment, els autors signaran exemplars dels llibres al mòdul de la Xarxa Vives d'Universitats (núm. 68).

El dimecres 19 d’octubre, a les 19 h, s'ha presentat l’última novetat de la col·lecció Memoria Artium: Visitar les arts del passat. Les exposicions retrospectives d’art a Catalunya, València i Mallorca entre 1867 i 1937, obra de Bonaventura Bassegoda i coeditada per les universitats UAB, UB, UdG, UdL, UPC i URV, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu del Disseny de Barcelona.

En l’acte han intervingut Vicenç Furió, catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona; Francesc Fontbona, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, i l’autor.

La presentació ha tingut lloc a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Casa Llotja, passeig d’Isabel II, 1, 2n, Barcelona), amb entrada lliure i aforament limitat, i s'ha pogut seguir en directe a través d’Instagram Live: www.instagram.com/edicions.ub

L’escriptora osonenca Gemma Romeu Puntí participarà a la primera edició del festival literari Berga Negra. El certamen, que omple un buit a la Catalunya central, pretén retre homenatge a la novel·la negra en català amb la celebració de dotze taules rodones, el dissabte 12 de novembre, a la llibreria Sense Paraules (plaça Viladomat, 22. 08600 Berga).

Romeu serà una de les ponents convidades a la Taula de la Catalunya Central al món, que tindrà lloc a les 16 h. L’autora parlarà de la seva obra Silenci al fiord, guanyadora del XXVII Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders» de 2021, convocat per la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. L’assistència al festival, amb un aforament aproximat de setanta espectadors, és lliure i gratuïta i els autors participants signaran exemplars dels seus llibres, que estaran a la venda.

El jurista Joan Brull va presentar el seu llibre Primates: protección, bienestar y derechos a la segona edició de la Clínica d'Investigadors en Dret Animal, celebrada en línia el 28 de febrer.

El Dret Animal és una branca emergent del Dret que està obrint camí a una millor comprensió i respecte per la naturalesa i pels seus habitants. En pocs anys serà un element imprescindible de la formació de les noves generacions, però també de l'enfortiment del teixit social i empresarial. No podem prescindir dels animals per construir un món més equilibrat i just. De manera senzilla, assequible i incorporada a l'activitat de cadascun, la Clínica d'Investigadors en Dret Animal aspira a formar una comunitat estable d'interessats a «saber més, per treballar millor pels animals».

La Clínica és un espai de diàleg i d'aprenentatge per a estudiosos i professionals que treballen en l'àmbit del Dret Animal i ciències afins. És un fòrum on els convidats exposen les seves idees i activitats entorn del món animal. En la seva intervenció, Brull va reflexionar al voltant de la seva obra, centrada en la instrumentació estètica de primats en el món de l'entreteniment. El llibre, que es basa en el treball final de l'autor per al màster de Dret Animal i Societat de la UAB, aborda el marc legal de protecció i benestar animal actual, alhora que acull la proposta del tractament dels primats com a subjectes de dret. Durant la seva exposició, Brull va destacar la necessitat que el dret promogui justícia «perquè la realitat legal és que encara queda camí per recórrer, no sols per a la protecció real dels primats, sinó, en general, per a la resta d'animals». Així mateix, l'autor va reclamar més esforços per augmentar el control del tràfic il·legal, que continua posant en perill moltes espècies d'animals, amb una supervisió estricta dels permisos d'importació i exportació que concedeixen els estats.

El fòrum es va celebrar per videoconferència i va comptar amb l'assistència de més de trenta investigadors provinents, principalment, d'Espanya i Llatinoamèrica. La trobada és una activitat formativa que va néixer el 2022 promoguda per l'ICALP de la UAB i amb la col·laboració d'entitats de renom empresarial i social, com la Comissió de Defensa dels Drets dels Animals de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Sabadell, l'Institute of Environmental and Resource Law (Xina) o el Michigan State University College of Law (Estats Units). El vídeo de la jornada es pot visualitzar al canal de YouTube de la fundació xilena Abogados por los Animales (APLA): https://youtu.be/nfqjCyeOTx4

El Servei de Publicacions de la UAB, dins de la col·lecció «El espejo y la lámpara», ha publicat l'assaig África: cambio climático y resiliencia. Retos y oportunidades ante el calentamiento global, obra del periodista, escriptor i investigador Johari Gautier. El text relata com l'Àfrica s'ha convertit en la «primera gran víctima» de l'escalfament global, malgrat ser el continent que menys contribueix a provocar-lo en termes absoluts. El llibre va ser presentat virtualment a l'abril, amb la col·laboració d'AmicsUAB, i al juny a Casa Àfrica.

Segons explica Gautier, si Ernest Hemingway tornés al Kilimanjaro, a Tanzània, «molt difícilment es trobaria amb les neus eternes» que donen títol al seu relat, perquè s'estima que es s'ha reduït més d'un 85% en els últims cinquanta anys. No és un cas aïllat: el cicle de l'aigua s'ha vist greument alterat en el continent, de manera que, en algunes parts, l'aigua ja no arriba quan ha d'arribar i, en unes altres, les inundacions se succeeixen a un ritme vertiginós. Segons altres exemples explicats per Gautier, el llac Txad ha perdut el 90% de la seva superfície i això afecta milions de persones que viuen de la pesca i els cultius; la pluja a Somàlia ja no arriba a temps per evitar que els cultius s'arruïnin... La fam i els desplaçaments de població es converteixen en conseqüències del canvi climàtic a l'Àfrica.

Tot això es produeix en un continent que és el responsable del 3,8% de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Segons Gautier, «comparat amb les emissions de la Xina, els Estats Units i Europa (respectivament 23%, 19% i 13%), el pes del continent africà és absolutament irrellevant». No obstant això, és el més vulnerable a causa de factors com «la seva exposició a l'augment del nivell de la mar, les pluges torrencials, les sequeres i els conflictes i, sobretot, les estructures precàries dels seus sistemes sanitaris i els pressupostos especials per a la mitigació dels efectes del canvi climàtic».

A més dels efectes del canvi climàtic al continent, Gautier reflexiona sobre les vies que existeixen per sobreposar-se a aquests escenaris dramàtics. Segons explica, el futur de l'Àfrica depèn inevitablement d'invertir en energies renovables i enfortir un nou lideratge verd. Segons l'autor, davant la vulnerabilitat del territori, «la resiliència s'esbossa com a imperatiu. És la norma. El denominador comú». Destaca projectes tan ambiciosos com la creació d'una gran muralla verda al Sahel que contingui la desertització. I subratlla que, en les successives cimeres climàtiques, l'Àfrica ha estat «un dels actors més destacables en la cerca d'un nou acord encara que la seva visibilitat no hagi estat proporcional a l'esforç produït».

L'últim capítol del llibre se centra en l'impacte de la pandèmia de COVID-19 a l'Àfrica. Com explica Gautier, «es va arribar a vaticinar un caos immediat i sense precedents i, no obstant això, el continent ha resultat ser un exemple positiu de la importància de prendre mesures ràpides de distanciament per contenir les xifres de contagis i morts». Els països africans van adoptar mesures estrictes de control amb més promptitud que països com Espanya o els Estats Units i van aconseguir posar «un fre considerable a la propagació del virus en la primera etapa». No obstant això, el llibre adverteix també que la COVID-19 «actua com un accelerador dels mals ja ocasionats pel canvi climàtic», com la inseguretat alimentària, incrementada a causa dels efectes econòmics de la pandèmia.

El llibre està prologat pel periodista i president de Reporters sense Fronteres Alfonso Armada, que enumera alguns dels problemes socials, polítics i mediambientals que s'entrecreuen en la crisi climàtica africana: «Les relacions entre la Xina i el continent més jove, el gran interrogant de l'aigua, els reptes de l'agricultura, la pressió demogràfica i la sagnia de l'emigració, la muralla verda del Sahel i les energies renovables, i el que la pandèmia està suposant per a aquesta geografia política i humana de la qual en gran manera depèn el futur de la humanitat».

Debats sobre el llibre

África: cambio climático y resiliencia, que ha estat publicat en format paper i digital, va ser presentat oficialment en un debat virtual el 25 d'abril organitzat en col·laboració amb l'associació AmicsUAB i moderat pel professor Daniel Rico, director de la col·lecció «El espejo y la lámpara», que va emfatitzar que el llibre reflecteix «la solitud de l'Àfrica» en la lluita contra el canvi climàtic. En aquest sentit, Gautier reivindicà l'esforç diplomàtic dels països africans, sense el qual, «els Estats Units, la Xina o Rússia no s'haurien assegut a negociar». Chema Caballero, coautor del blog «Àfrica no és un país» va parlar de la importància d'aplicar «solucions africanes als problemes que planteja el canvi climàtic», com, per exemple, «recuperar formes tradicionals de cultiu». Va elogiar la presa de consciència de les noves generacions contra el neocolonialisme, però va advertir també que molta gent a l'Àfrica, «si pogués, viuria d'una altra manera, més semblant a la nostra». En contrapartida, Victoria Reyes, professora de recerca ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, va afirmar que a Europa hauríem de plantejar-nos «viure d'una manera que permeti també viure els altres» i va alertar que els efectes del canvi climàtic a l'Àfrica estan relacionats amb «vulnerabilitats preexistents» a causa de les relacions històriques del continent amb les potències colonials occidentals. Cavaller i Gautier van tancar el debat parlant del paper ambivalent que juga actualment la Xina com a «font d'oportunitats que ve amb el propòsit real de construir» i, alhora, com a potència que també «vol treure profit del continent».

Així mateix, el 7 de juny es va fer una segona presentació virtual del llibre, en el marc d'una activitat organitzada per la Fundació Biodiversitat i Casa Àfrica, en la qual es van analitzar els diferents obstacles i reptes mediambientals pròxims als quals ha de fer front el continent, així com els seus efectes i conseqüències en l'àmbit socioeconòmic, de la mà de diferents periodistes experts, com Aurora Moreno, guanyadora de l'edició 2020 del Premi d'Assaig Casa Àfrica, Alfonso Armada i Pepe Naranjo.

Expert en Àfrica i la seva història

El llibre és fruit de la recerca de Johari Gautier Carmona (París, 1979) sobre l'impacte de l'escalfament global en la vida i geografia del continent africà. Gautier té quinze anys d'experiència escrivint i investigant sobre el continent africà. Ha col·laborat amb Casa Àfrica i amb publicacions com El País-Planeta Futuro, FronteraD, Afribuku i altres revistes especialitzades en Àfrica i afrodescendencia. Després de diversos viatges i recerques, va publicar Cuentos históricos del pueblo africano (Almuzara, 2010), que recullen la història desconeguda del continent abans del període de la colonització, i la novel·la Del sueño y sus pesadillas (Atmósfera Literaria, 2015), on es reflecteixen les causes profundes de la immigració senegalesa cap a Espanya.

El dilluns 13 de febrer va finalitzar el termini per a la presentació d’originals als Premis Literaris de l’any 2013, convocats per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

D’entre els originals presentats, 19 opten al XIV Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert», 19 al XXVIII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» i 22 al XXIX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders».

A continuació es detalla la composició del jurat de l’edició actual dels guardons.

JURAT DEL XXIX PREMI DE NOVEL·LA «VALLDAURA-MEMORIAL PERE CALDERS» DE 2023

Josep Maria Riera (Barcelona, 1944) és escriptor i editor. Ha estat impressor, llibreter, director del Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de l’Associació d’Editorials Universitàries Espanyoles. Ha guanyat, entre d'altres, el Premi Universitat de Lleida de Novel·la (1999), el Premi Vila de Puigcerdà (2000), el Premi Vila d'Ascó de Narrativa (2001) i el IX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders» (2003). Ha publicat una quinzena de títols, com ara La catedràtica de la vall Moronta (Pagès, 1999), El forat negre (El Mèdol, 2002) i Les il·lusions perpètues (Servei de Publicacions de la UAB, 2003).

Joan Mañas (Gualba, 1970) és llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona i propietari de la llibreria de segona mà El Pergamí Vell. Ha participat com a jurat en diversos premis de novel·la i és autor de la novel·la Arqueologia de l'amor, guardonada amb el Premi Just Casero de Girona el 2006.

Maria Carme Alerm (Barcelona, 1964) és doctora en Filologia Hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona. Exerceix com a catedràtica de Llengua i Literatura Castellanes en un institut. Ha publicat diversos treballs de recerca relacionats amb la seva especialitat acadèmica i és membre fundadora de la revista digital El Pasajero. També és autora de la primera traducció al castellà del teatre de Mercè Rodoreda. Des de 2011 s'ha endinsat en l'àmbit de la creació en llengua catalana tant en relat curt i microrelat com en poesia, i fins ara ha obtingut més d'una quarantena de premis en concursos literaris d'arreu de Catalunya.

Maria Llopis (Barcelona, 1962) és llicenciada en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona. També ha cursat estudis superiors d’italià i anglès. Ha treballat en l’àmbit de la lexicografia a l’editorial Enciclopèdia Catalana i en la coordinació de serveis lingüístics al Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92. Des de fa més de trenta anys és traductora professional en l’àmbit literari. Actualment, forma part del jurat del premi PEN Català de traducció.

Núria Balagué Mola (Barcelona, 1958) és llicenciada en Filologia Hispànica, en Filologia Italiana i doctora en Documentació per la Universitat de Barcelona. Ha estat sotsdirectora del Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona  i professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació a la Universitat de Barcelona.

JURAT DEL XXVIII PREMI DE POESIA «MIQUEL MARTÍ I POL» DE 2023

Pep Cortès (Terrassa, 1950), membre actiu de diverses associacions culturals i literàries de Terrassa, ha obtingut diversos premis literaris. Ha publicat els títols de poesia següents: Fer camí (PPU, 2010); Viatge a la llibertat (plaquette; Mirall de Glaç, 2012); Itineraris poètics (Premi de Poesia Ciutat de Terrassa Agustí Bartra, 2014); Poema per a Jana (accèssit al Premi Grandalla de Poesia, 2017); Amb Ecce Homo a les mans i Bartra al cor (plaquette; Mirall de Glaç, 2019); Dins el roure dorm el tro (Tushita, 2019) i Pedra, paraula i ànima (XXVII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» de 2022).

Albert Gavaldà (Barcelona, 1964) s’inicià en la poesia a una edat primerenca i és un poeta d’aparició tardana. El 1985 inicià els estudis de Filologia Catalana, que deixà incomplets. El 1997, una plaquette de Poemes d’Abissínia obtingué el Premi de Poesia Sant Gregori i es publicà a Senhal (Llibreria 22 i Ajuntament de Girona). Aquell mateix any participà al II Festival de Poesia de Girona amb un poema que aparegué també a Singulars d’un plural. L’any 2009 dugué a terme l’autoedició de Poemes d’Abissínia, publicat el 2019 per Pagès. L’any 2020 va guanyar el XXV Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» amb l’obra Si l’oblit no em falla (Servei de Publicacions de la UAB, 2020).

Josep Gerona (Sabadell, 1956) és llicenciat en Història i professor d’ensenyament secundari a Sabadell. Actualment compagina la seva dedicació a la pintura amb l’escriptura en català i castellà. És fundador i membre des de l’any 2001 del grup de poetes sabadellencs Papers de Versàlia, col·lectiu que treballa en diferents iniciatives per promoure i difondre la creació poètica. Entre les seves publicacions es troben: Mnemòsine amnèsica (2006), Quan deixaré de creure (2000), Àlbum de noses (2001), Trompar l’ull (2004), Hospital General (2007) i La vida original (2007). 

Esteve Plantada (Granollers, 1979) és periodista, poeta i editor de poesia. Ha publicat set llibres de poesia, entre els quals hi ha A l’ombra dels violins (Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits 1997), Fosca límit (Millor poemari del 2015 segons els lectors de Llegir en cas d’incendi) i Big Bang Llàtzer (premi de Poesia Mediterrània Pare Colom 2016). Ha treballat com a articulista i crític a diferents mitjans i revistes, com ara El Punt Avui, Barcelona Metròpolis o The Barcelona Review, de la qual va ser codirector. També ha estat cap de cultura de Nació Digital i és professor de l’Escola d’Escriptura de Barcelona. Actualment és articulista i redactor de la revista El Temps, on coordina el portal especialitzat El Temps de les Arts.

Pilar Tejero Pérez (Manresa, 1959) ha treballat en el món de l’ensenyament fins a la seva jubilació el 2019. És llicenciada en Filologia Hispànica i ha cursat estudis superiors especialitzats en teoria de la literatura i literatura comparada. Tanmateix, és poetessa i des de 2014 fins a l’actualitat ha col·laborat amb els seus poemes en diversos volums publicats a la col·lecció Papers de Versàlia.

JURAT DEL XIV PREMI DE NARRATIVA BREU «CATERINA ALBERT» DE 2023

Carmen Alcolea és llicenciada en Filologia Hispànica (1996), postgraduada en Didàctica de la Llengua Estrangera (1997) i llicenciada en Antropologia Social y Cultural (2013) per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de fa dues dècades, exerceix de docent d'Educació Secundària i Batxillerat. És autora d'una novel·la.

Martí Gironell i Gamero (Besalú, 1971), periodista i novel·lista català, és llicenciat en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra i en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona. Ha treballat a Ràdio Besalú, Ràdio Olot, Catalunya Ràdio i TV3. Col·labora en mitjans de comunicació com El Punt Avui, La República i L’Illa dels Llibres. Entre els seus llibres destaquen El pont dels jueus (2007), que ha estat traduït a diversos idiomes; La venjança del bandoler, que va guanyar el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica el 2008, o La força d’un destí, Premi Ramon Llull 2018.

Josep Lluís Negreira és doctor en Història Comparada Social, Econòmica i Política per la UAB. Actualment és professor de ciències socials i història a l'Institut Banús de Cerdanyola del Vallès, del qual és cap d'estudis. És autor de diferents estudis historiogràfics, entre els quals destaca Del somni republicà a la barbàrie franquista. Cerdanyola del Vallès 1936-1952 i El camí cap a la democràcia. Moviment obrer i lluita antifranquista 1966-1976.

Anna Pallejà Franquet (Tarragona, 2006) mai no ha deixat de llegir tota mena de llibres. El que va començar com un diari secret es va anar transformant, a poc a poc, en la seva gran passió: l’escriptura. Actualment, compagina la literatura, els estudis, la música i la família.

Xusa Serra és llicenciada en Antropologia, postgraduada en Tanatologia i màster en Investigació en Infermeria i Salut. És infermera de la Unitat d'Acompanyament a les Malalties, el Dol i Final de la Vida de l’Hospital General de Catalunya i també és terapeuta del Grup de Dol de l’Associació de Dones per la Igualtat de Cerdanyola del Vallès. És docent del taller «Ara sí que sé a les escoles» i autora del llibre I jo, també em moriré?

Johari Gautier, autor d'África: cambio climático y resiliencia. Retos y oportunidades ante el calentamiento global, parla sobre el canvi climàtic i la resiliència ecològica del continent africà al seu últim article publicat al web Ctxt. L'autor assenyala que, malgrat els seus baixos nivells de contaminació, el continent negre està molt més compromès amb la transició ecològica que molts altres territoris lligats als seus vells patrons de producció industrial.

Podeu consultar el text a l'enllaç següent: https://ctxt.es/es/20220701/Firmas/40114/africa-crisis-ecosocial-cambio-climatico-transicion-eco-johari-gautier-carmona.html