El Servei de Publicacions de la UAB, dins de la col·lecció Gabriel Ferrater, ha publicat la novel·la El hechizo del tren, obra del periodista, escriptor i investigador Johari Gautier. El text relata la història del ferrocarril, des dels seus inicis a Iberoamèrica fins a la seva arribada a la península Ibèrica, a través de les experiències viscudes pel seu principal impulsor, l'empresari català Miquel Biada. ​​​​​

En paraules de l'escriptor Jorge Carrión, l'obra «no sols ens mostra les tensions vitals d'un gran personatge, sinó que també ens convida a explorar les llums i les ombres de la nostra història col·lectiva». Emmarcat en el context de la Revolució Industrial, aquest avanç il·lustra el pas d'Espanya cap a la modernitat i la projecció de Barcelona com a urbs ferroviària i tecnològica.

En un període de gran inestabilitat i malgrat els innombrables sacrificis i obstacles pels quals van haver de passar els seus emprenedors, la primera línia ferroviària espanyola —que unia Barcelona i Mataró— deixava de ser un somni per esdevenir realitat el 28 d'octubre de 1848. La novel·la El hechizo del tren surt a la llum en un any en què se'n compleixen 175 d'aquesta fita i en el qual s'han programat diverses activitats per commemorar-ho. En aquest sentit, hi ha previst que se celebri una presentació del llibre el 27 de setembre al Museu del Ferrocarril de Catalunya (plaça d'Eduard Maristany de Vilanova i la Geltrú), el 19 d'octubre al Museu del Ferrocarril de Madrid (passeig de Las Delicias, 61) i el 16 de novembre a l'Arxiu Comarcal del Maresme (carrer de Palau, 32, Mataró). Aquest últim esdeveniment també podrà seguir-se en directe per YouTube.

Johari Gautier Carmona (París, 1979) és màster en Periodisme i Comunicació Digital per la Universitat Autònoma de Barcelona. Narrador i divulgador, ha publicat obres com África: cambio climático y resiliencia (UAB, 2022), Cuentos históricos del pueblo africano (Almuzara, 2010) o Del sueño y sus pesadillas (Atmósfera Literaria, 2015). La seva novel·la El hechizo del tren és el fruit d'un gran estudi històric sobre la primera línia ferroviària a la península Ibèrica, però també una manera d'acostar-se a la Barcelona que va conèixer durant la seva infància i de la qual prevalen encara aquells viatges memorables en Talgo que el portaven fins a París.

L'editorial de la UAB s'exposarà per primera vegada a la Fiesta del Libro y la Cultura de Medellín, que tindrà lloc del 8 al 17 de setembre de 2023, al Jardí Botànic de la ciutat. La participació del Servei de Publicacions de la UAB en aquest esdeveniment és fruit de l'acord de col·laboració entre Unebook, la llibreria de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas, i la llibreria Grammata, responsable en aquesta edició de la gestió del pavelló científic de la trobada.

D'entre les novetats editorials de la UAB, que s'exposaran per a la seva difusió i venda en aquesta festa de la cultura, destaca Sentir – Crear – Cuidar, del professor d'Infermeria de la UAB, Juan Manuel Leyva Moral.

La Fiesta del Libro y la Cultura de Medellín és el tercer dels Eventos del Libro d'aquesta ciutat i és considerada la quarta fira del llibre més important de l'Amèrica Llatina.

Dedicada a les dones, aquesta 17a edició vol reconèixer les escriptores, lectores, artistes, científiques, bibliotecàries, llibreteres, editores, editores, traductores i acadèmiques, entre els molts rols que formen i han format part de la cadena del llibre al llarg el temps.

El pròxim dimecres 28 de setembre, a les 12 h, l’Associació Gabriel Ferrater, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) faran públic el veredicte de l’obra guanyadora del 1r Premi «Pensar més», en una roda de premsa a Sant Cugat. L'acte, que també inclourà el lliurament del premi, comptarà amb la presència de la persona guanyadora.

A la roda de premsa participaran els representants de les institucions organitzadores del certamen: Esther Madrona, tinenta d’alcaldia de Cultura de l’Ajuntament de Sant Cugat; Rosa Maria Sebastián, vicerectora d'Innovació, Transferència i Emprenedoria de la UAB; Joan Tres, president i fundador de l’Associació Gabriel Ferrater; i Salvador Cardús, professor de la UAB i membre del jurat del premi.

L’esdeveniment se celebrarà a la Sala d’audiovisuals del Museu del Monestir (plaça de l'Om, 1. 08172 Sant Cugat del Vallès) i es podrà visualitzar en directe per internet accedint a l’enllaç següent: https://meeting.santcugat.cat/RODAPREMSAPREMIPENSARMES

Del 4 al 6 d’octubre se celebrarà la 41a edició de LIBER a IFEMA Madrid. L’esdeveniment, considerat el gran aparador internacional del llibre espanyol, arriba a la capital després de celebrar-se el 2022 a Barcelona.

Algunes de les darreres novetats editorials de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), com El hechizo del tren, de Johari Gautier; La esquiva búsqueda de la prosperidad, de David Castells-Quintana, o Primates: protección, bienestar y derechos, de Joan Brull, s’exposaran a la fira. Com és habitual, el Servei de Publicacions de la UAB tindrà presència a LIBER a través dels estands de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE) i de Pujol i Amadó Export.

El pròxim 30 d’agost, l’escriptor Joan Brull participarà al 2n Congrès Internacional de Ciències Interdisciplinàries per a la Protecció i el Benestar Animal, organitzat per la Benemèrita Universitat Autònoma de Puebla (BUAP) i la Universitat Michoacana de San Nicolás de Hidalgo (UMSNH), totes dues a Mèxic.

Brull és llicenciat en Dret i Criminologia i autor del llibre Primates: protección, bienestar y derechos. L’escriptor impartirà la ponència titulada «Primates: caminos de protección y giro a su reconocimiento de sujetos con derechos», que es podrà seguir en directe per YouTube a l’enllaç següent: https://www.youtube.com/live/qPz4DFXSTkE?si=NZcpyA4oN5s_viWW.

El Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), dins de la col·lecció Derecho Animal, ha publicat el treball Primates: protección, bienestar y derechos, obra del jurista Joan Brull, màster en Dret Animal i Societat per la UAB. El text, basat en el treball de final de màster de l’autor, pretén ser una reflexió crítica sobre la instrumentalització estètica de primats en el món de l’entreteniment. Brull reflexiona sobre el marc legal de protecció i benestar animal actual mentre acull la proposta del tractament dels primats com a subjectes de dret.

Segons Brull, des que els humans tenim ús de raó ens hem servit dels animals i n’hem abusat per a una infinitat d’utilitats, moltes de ben conegudes però, tot i que històricament acceptades, no necessàriament justes. Dins d’aquesta llarga llista de beneficis, trobem éssers amb sentiments com a base generalment aprovada de la nostra dieta, vestimenta, oci o serveis. Els emprem per a tota mena de suposades necessitats humanes. Juntament amb aquest panorama antropocentrista, que pregona la supremacia de l’ésser humà i avala un domini absolut sobre tot allò que l’envolta, l’obra explora com la ciència referma les necessitats etològiques dels animals —éssers que estimen, pateixen, tenen por, s’entristeixen, creen vincles… L’autor creu que la seva funció ecològica no és satisfer els humans i insta a abanderar el seu propi valor intrínsec com a éssers dotats de sensibilitat, creditors de protecció legal, proveïts de dignitat i legítims subjectes de drets. Referma els avenços científics que haurien de guiar el seu reconeixement moral i rebutja la seva cosificació en els nostres ordenaments jurídics per reconèixer els animals com a subjectes, no pas objectes, de dret. Malgrat que l’obra se centra en l’ús de primats en el món de l’entreteniment, adverteix de no caure en l’especisme i advoca per començar un canvi de paradigma des de l’empatia envers la comunitat d’iguals, els primats, per establir unes bases de rebuig a tota mena d’explotació animal.

Primates: protección, bienestar y derechos reobre el debat sobre les eines jurídiques existents contra el tràfic il·legal d’espècies protegides, demana més coratge i determinació en un corpus legal amb mancances i revela la insuficiència de recursos destinats als operadors que intervenen en la protecció animal. Una visió general de l’obra que podria descansar sobre la màxima de Gandhi: «Com més indefensa és una criatura, més dret té a ser protegida per l’home contra la crueltat de l’home».

Gustavo F. de Baggis, doctor en Dret per la UAB i professor de la Universitat Nacional de Cuyo (Argentina), en el pròleg del llibre destaca el potencial de Brull com a «efector» jurídic. De Baggis apunta que la formació jurídica i el coneixement teoricopràctic sobre els primats doten l’autor de competència per entendre casos de maltractament animal i promoure canvis substancials en el tractament de primats en l’entreteniment.

Disponibilitat

Primates: protección, bienestar y derechos ha estat publicat en format paper i digital i està disponible a les llibreries i plataformes de venda en línia, com Unebook o Google Play.

El Servei de Publicacions de la UAB ha publicat el llibre Contar Cuba en el nuevo milenio, obra de Chiara Bolognese, professora de Literatura Hispanoamericana de la Universitat La Sapienza de Roma.

Bolognese proposa un acostament a la realitat de l'illa a través de l'anàlisi de la producció d'alguns autors fonamentals del panorama actual. En les seves pàgines ens endinsem en el món marginal d'Ena Lucía Portela i de Ronaldo Menéndez, que retraten aquest univers de diferents formes: el primer, enfonsant-nos en la violència més terrible; la segona, deixant també un petit espai per a una actitud més festiva. Així mateix, descobrim la proposta de Daniel Díaz Mantilla, amb el seu món utòpic en decadència que convida al viatge físic i existencial.

El desplaçament, somiat o realitzat, a la recerca d'una condició de vida millor és també una de les constants d'Ahmel Echevarría, mentre que la meditació sobre la pertinença a diferents mons i cultures ocupa les pàgines d'Orlando Luis Pardo Llaç. Per la seva banda, Jorge Enrique Lage ens porta a conèixer un món habitat per personatges estrafolaris que poden ser cubans o no i que es mouen en espais violents i abjectes.

Aquests autors ens brinden diferents idees sobre la pertinença, la migració, la violència i la marginalitat. El fil que ho uneix tot és la voluntat de pintar un món en ensulsiada. Les seves pàgines ens ajuden a comprendre una mica més la realitat en la qual vivim, ja que la reflexió no sols concerneix Cuba, sinó també qualsevol espai i qualsevol ciutadà del segle XXI.

El llibre ha estat editat pel Servei de Publicacions de la UAB, en format paper i electrònic, i està disponible a la plataforma Unebook.

Els llibres de l’edició 2022 dels Premis Literaris de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona es van presentar el dimecres 14 de desembre, a les 18 h, a la llibreria Èfora de Cerdanyola del Vallès (passeig de Cordelles, 18, 08290).

Els guanyadors es van donar a conèixer el mes de maig passat en l’acte de lliurament de premis que es va celebrar a la UAB. El XXVIII Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders» va recaure en Francesc Puigpelat per l’obra L'estiu que vam jugar a ser Hercule Poirot; el XXVII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» va ser per a Pep Cortès Vila pel recull Pedra, paraula i ànima; i el XIII Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert» va anar a parar a Anna Pallejà Franquet pel relat Tres missatges per oblidar-te.

A l’acte hi van assistir Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola del Vallès, Rosa Maria Sebastián, vicerectora d’Innovació i de Projectes Estratègics de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Pep Cortès, autor del llibre Pedra, paraula i ànima.

L’esdeveniment va ser conduït per l'escriptor i periodista Martí Gironell i va incloure la presentació de les bases de la convocatòria dels Premis Literaris 2023.

Johari Gautier Carmona, periodista i autor del llibre El hechizo del tren, impartirà una conferència el pròxim 21 de febrer, a les 19 h, a la Sala d’Audiovisuals del Museu del Monestir de Sant Cugat del Vallès (Pl. de l’Om, 1).

La xerrada, titulada «Els protagonistes de la primera línia fèrria a la Península», es basarà en la seva novel·la, que relata la història del ferrocarril des dels seus inicis a Iberoamèrica fins que va arribar a la península Ibèrica, a través de les experiències viscudes pels seus principals impulsors.

La conferència forma part del Cicle de Conferències sobre el Món dels Trens, organitzat per l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Sant Cugat del Vallès, i també es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube de la Federació Catalana d'Amics del Ferrocarril: youtube@canalFCAF6925.

El pròxim divendres, 12 d'abril, a les 19.30 h, Antonio Loriguillo López presentarà el seu llibre «Anime complejo. La ambigüedad narrativa en la animación japonesa», a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València (UV).

El llibre es va publicar el 2021 i correspón al número 43 de la col·lecció sobre comunicació i TIC, Aldea Global, coeditada per la Universitat de València, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Jaume I, i la Universitat Pompeu Fabra.

Amb motiu del recent reconeixement del volum amb l'esment al “Book on Asian Film, Mitjana and Communication Sciences” en els en els IBP 2023 Portuguese/Spanish Language Edition concedits pel International Institute for Asian Studies (IIAS), l'autor impartirà aquesta conferència, organitzada pel Consolat General del Japó a Barcelona, Projecte Tradiasia, Universitat de València, i amb la col·laboració de Casa Àsia, GREGAL-UAB i InterAsia.

El llibre

Reconeixible per a successives generacions d'espectadors de tot el món per l'encant del disseny dels seus personatges i per l'animació senzilla, l'anime arriba a la segona dècada del nou mil·lenni com un dels ambaixadors de la cultura japonesa, un bé de consum fabricat per un dels nuclis de producció de cultura de masses més importants del planeta.

Però, ¿es tracta d'un art formulaic, exempt de sofisticació narrativa? Aquest llibre proposa una aproximació a la narració complexa en l'anime, un tret clau en la seua construcció com a identitat cultural a través de sèries com Evangelion o pel·lícules com Ghost in the Shell. És aquesta complexitat narrativa una reacció dels productors davant l'amenaça de la interactivitat dels videojocs? Obeeix a una estratègia que s'apropa de l'experimentació narrativa en l'era de la multipantalla per a centrar-se en els seus múltiples nichos de mercat? O és la hibridació definitiva de modes narratius anteriorment oposats: classicisme davant de l'art i assaig?

A través de la poètica històrica dels modes de narració i les eines d'anàlisis cinematogràfiques de la narratologia, Antonio Loriguillo suggereix una breu cronologia de l'“anime” complex en la qual es constata que la seua foscor narrativa és clau per al seu establiment com un altre tipus de narració en l'audiovisual comercial global.

L'autor

Antonio Loriguillo-López és professor Titular d'Universitat a la Universitat Jaume I (UJI) i membre del grup de recerca ITACA en aquesta mateixa universitat, així com del grup de recerca GREGAL (UAB) a la Universitat Autònoma de Barcelona. Imparteix docència en els graus de Comunicació Audiovisual i en Disseny i Desenvolupament de Videojocs, així com en el Màster Oficial en Noves Tendències i Processos d'Innovació en Comunicació de l'UJI. Els seus interessos investigadors se centren en la narració postclàssica en l'audiovisual contemporani i l'animació comercial japonesa. Respecte a això, és autor de les monografies Perfect Blue (Satoshi Kon, 1997): Guia per a veure i analitzar (Nau Llibres, 2020) i Anime complex: l'ambigüitat narrativa en l'animació japonesa (Aldea Global, 2021).

Trobareu més informació a: