L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona han donat a conèixer avui els guanyadors dels premis literaris de 2025. Sergi Félez Navarro (Esparreguera) amb l’obra Indòmit, presentada amb el pseudònim “Rabalero”, és el guanyador del XVI premi de narrativa breu per a joves «Caterina Albert», dotat amb 500 euros. David Carreres Lacasa (Castelló), amb l’obra Allà on t’estime, presentada amb el pseudònim “Danna Harbour”, és el guanyador del XXX premi de poesia «Miquel Martí i Pol», dotat amb 1.000 euros. Francesc Cabiró Gómez (Tortosa) amb l’obra Aquell any a Xangxun, presentada amb el pseudònim “L’aprenent”, ha estat el guanyador del XXXI premi de novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders», dotat amb 3.000 euros. En aquesta edició han optat als premis un total de 147 obres, de les quals, 43 han participat al de narrativa breu, 53 al de poesia i 51 al premi de novel·la. Les obres guanyadores seran editades pel Servei de Publicacions de la UAB i es presentaran al mes de novembre a Cerdanyola del Vallès.

Durant l’acte, Cristina Ruedas, tècnica de cultura de l’Ajuntament i secretaria del jurat del XVI Premi de Narrativa Breu «Caterina Albert», va ser l’encarregada de llegir l’acta de la reunió del jurat d’aquest mateix guardó, on va traslladar que el relat guanyador, Indòmit, destaca per «estar molt ben escrit amb un lèxic intimista que descriu l'entorn tant bé, que et transporta a l'escenari on viu el protagonista». El jurat també ressalta que és una obra «ecologista», i que posa en valor el poder sanador de la natura, com si es tractés d’un personatge més.

Per la seva banda, Joan Carles Marset, director del Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona i secretari del jurat del XXX Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol», va explicar que l’obra guanyadora, Allà on t’estime, ha estat premiada perquè està ben cohesionada i el seu autor sobresurt pel seu bon coneixement de la llengua, el domini lèxic i la intertextualitat !lligada a la tradició.

Finalment, David Vidal, professor del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la UAB i membre del jurat del XXXI Premi de Novel·la «Valldaura – Pere Calders», va llegir l’acta on el jurat ha defensat que la novel·la Aquell any a Xangxun és mereixedora del premi perquè el seu autor demostra un bon domini de l'estil i situa la trama en un ambient exòtic, on el protagonista explora diversos dilemes morals i relacionals, que acaben derivant en un escenari de tensió en el que es veu obligat a prendre una decisió final.

Al lliurament de premis, també hi han participat representants de les dues institucions organitzadores, com Virginia Luzón Fernández, Vicerectora de Comunicació de la UAB; Carlos Cordón Núñez, Alcalde de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès; i les regidores de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, Andrea Borrego Valero i Concepción Martínez Rodríguez.

Per la seva banda, Luzón, ha posat en relleu la tasca tan complexa que fan els membres del jurat dels premis literaris, i en la contribució a la promoció de la llengua catalana que aporten aquests guardons. Així mateix, Cordón ha realçat la importància de l'emotivitat dels discursos dels guanyadors, presents en l'acte, i de l'aposta del consistori i de la universitat, per la promoció del coneixement, la cultura i la lectura.

L’Alumni de periodisme Marta Ejarque ha presentat l’esdeveniment, que s'ha amenitzat amb un seguit d’actuacions del quartet de corda de música clàssica i contemporània, Moana. Properament, el vídeo de l’acte de lliurament de premis es publicarà al canal de YouTube de la UAB.

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el consistori de Cerdanyola del Vallès celebraran l’11 de maig, a les 18 h, l’acte de lliurament de l’edició 2023 dels Premis Literaris que organitzen conjuntament. Ambdues institucions donaran a conèixer els originals guanyadors del XXIX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders», el XXVIII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» i el XIV Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert». L’acte se celebrarà a la Sala Teatre de la UAB i es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube de la UAB. El grup estable de l’Aula de Teatre de la UAB, sota la direcció de Ricard Gázquez, oferirà una selecció d’escenes de l'obra Amor i informació, un text teatral de Caryl Churchill (2012) que pretén generar diàleg i reflexionar entorn de l’amor i les relacions interpersonals en l’època de la comunicació digital.

L’esdeveniment serà conduït per Enric To, alumne de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, i hi intervindran Carlos Cordón, alcalde de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès; Rosa Maria Sebastián Pérez, vicerectora d'Innovació, Transferència i Emprenedoria de la Universitat Autònoma de Barcelona; i Óscar Pons, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

El desembre passat, el Servei de Publicacions de la UAB va publicar les obres guanyadores dels Premis Literaris de 2022 i va celebrar un col·loqui a la llibreria Èfora de Cerdanyola del Vallès. El mateix acte va incloure la presentació de la convocatòria dels premis de l’edició de 2023, que va rebre inscripcions fins al mes de febrer passat. Els diferents jurats de cada modalitat de premi (novel·la, poesia i narrativa breu) estan integrats per persones destacades del panorama literari i acadèmic actual, guanyadors i guanyadores dels certàmens en edicions anteriors i persones vinculades a la ciutat de Cerdanyola del Vallès.

Fins al 3 de febrer, els investigadors que siguin autors de publicacions incloses en el sistema d'Intercanvi Científic (IC) de llibres digitals, per a l'ús de la comunitat universitària, podran incloure les estadístiques de consulta d'aquest projecte com a indici de rellevància i impacte en l'avaluació de l'activitat investigadora de 2024, convocada per l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA).

L'IC és un projecte que la Unió d'Editorials Universitàries Espanyoles (UNE) va impulsar el 2016. Des de llavors, més de catorze mil llibres electrònics, corresponents a monografies i manuals de totes les àrees de coneixement, són intercanviats per 63 universitats i estan disponibles per a investigadors, professors i estudiants, a través de les biblioteques dels campus i els centres de recerca adherits al programa. En el cas de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Servei de Publicacions ofereix tot el seu fons digital, format per més de 180 publicacions. En aquest sentit, els investigadors que hagin publicat un llibre electrònic amb el nostre Servei podran computar les estadístiques de l'IC per als seus sexennis.

Els llibres que formen part de l'IC i les seves dades es poden consultar a la pàgina següent: https://www.une.es/estadisticas-intercambio-cientifico. Les estadístiques mostren l'evolució de les consultes segons l'editorial, la biblioteca o la publicació. En el cas de la UAB, destaca l'obra Investigación en psicología y logopedia, dels professors del Departament de Psicobiologia i Metodologia de Ciències de la Salut de la UAB Mariona Portell i Jaume Vives, perquè és la segona publicació universitària més consultada. Investigación en psicología y logopedia suma un total de 360.088 pàgines vistes i està disponible en format digital d'accés obert i en format paper de pagament.

La UAB publica Economía circular. El camino hacia la sostenibilidad, dels doctors Joan Rieradevall Pons i Carles Gasol Martínez, un llibre que planteja l’economia circular com una de les estratègies decisives per assolir el desenvolupament sostenible.

El sistema econòmic actual és insostenible: només el 7,2% dels productes i serveis són circulars, i totes les projeccions indiquen que l’impacte socioambiental del consum continuarà creixent en els pròxims anys. Davant d’aquesta problemàtica, l’economia circular (EC) és una necessitat i està començant a ser una realitat gràcies a una major sensibilitat dels consumidors i productors i a un marc regulador ambiental més estricte. L’EC pretén aconseguir uns sistemes de producció i consum més eficients i resilients, que preservin els recursos dins d’un cicle continu optimitzant el seu valor i minimitzant la generació de residus. En aquest sentit, les entitats públiques i privades esdevenen actors fonamentals en l’impuls de l’EC a través de la implantació de les seves polítiques i estàndards i la conscienciació dels ciutadans.

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) acaba de publicar el llibre Economía circular. El camino hacia la sostenibilidad, obra dels professors d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental Joan Rieradevall Pons i Carles Gasol Martínez, que pretén aproximar el lector a l’economia circular proposant-la com una de les estratègies decisives del segle xxi que afavoreixen el desenvolupament sostenible, i plantejant si serà una realitat o un desig a curt termini després d’analitzar els factors polítics, econòmics, socials i ambientals.

Al llibre, es presenten estudis de casos, indicadors, eines i estratègies d’innovació, prevenció i minimització de recursos, així com exemples d’ecodisseny circular i millora global de productes i serveis per evidenciar que un futur completament circular és possible.

El Servei de Publicacions de la UAB ha estat el responsable d’editar l’obra, disponible en format paper de pagament i electrònic gratuït d’accés obert.

Sobre els autors

Joan Rieradevall Pons és doctor en Ciències Químiques, assessor científic del grup Sostenipra de l’ICTA i soci fundador d’Inèdit Innovació i Tectum Garden. És professor jubilat del Departament d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la UAB i coordinador de projectes de recerca i desenvolupament nacionals i internacionals de temàtiques de millora ambiental. És també professor de tecnologia ambiental i economia circular en universitats espanyoles i llatinoamericanes. Ha rebut els premis: Millor Projecte LIFE UE (2015), Disseny per al Reciclatge (2001 i 2013), Projectes Sostenibles de la Ciutat de Barcelona (2004) i Ciutat de Barcelona de Tecnologia Aplicada al Medi Ambient (1991).

Carles Gasol Martínez és llicenciat en Ciències Ambientals per la Universitat de Girona (2003) i doctor (2009) i màster (2006) en Ciències Ambientals per la UAB. És professor del departament d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la UAB isoci fundador d’Inèdit Innovació, empresa de transferència de coneixement en economia circular adscrita al parc de recerca de la UAB. És també professor d’ecologia industrial en els màsters d’Estudis Ambientals i d’Environmental Studies – Cities & Sustainability de la UAB. Participa en diferents programes de postgrau i màster d’universitats com la UPC i la UB.

Vídeo resum

El País dedica un article a la lluita contra el canvi climàtic a l’Àfrica liderada en els últims anys pels joves de la generació Z. La notícia destaca, entre altres temes d’actualitat, l’alarma constant que pateix el continent des dels anys setanta, i menciona els exemples que Johari Gautier enumera al seu llibre África: cambio climático y resiliencia. Retos y oportunidades ante el calentamiento global, editat l’any 2022 pel Servei de Publicacions de la UAB.

Podeu consultar l'article a l'enllaç següent: 

Míriam Ruiz-Ruano ha presentat la seva obra, L’autor que mira de reüll. La tradició a la literatura moderna i postmoderna, el dimecres 3 de maig, a les 19 h, a la llibreria La Salvatge de Sant Cugat del Vallès. L'obra ha estat la guanyadora del primer Premi d’Assaig Jove «Pensar més» - Memorial Gabriel Ferrater, convocat per l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, l’Associació Gabriel Ferrater i la Universitat Autònoma de Barcelona i lliurat el setembre de 2022.

En l’acte, hi ha participat Jordi Julià, poeta i professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la UAB, i s'hi han presentat les bases de la pròxima edició del premi (2023), que rebrà inscripcions fins el 15 de setembre vinent.

El Servei de Publicacions de la UAB ha estat l’encarregat d’editar el llibre, que està disponible en format paper i electrònic, i que obre una nova col·lecció titulada «Pensar més», que preveu incorporar els números dels assajos guanyadors de les properes edicions del premi.

Els doctors Joan Rieradevall Pons i Carles Gasol Martínez parlaran del seu llibre «Economía circular. El camino hacia la sostenibilidad», el pròxim dijous 5 de juny, a les 18 h, a l’espai Mundana de Barcelona (Carrer Aribau, 34).

Coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, els autors dialogaran amb els cofundadors de la botiga, Anna i Jaume Colomer, sobre les polítiques, indicadors, eines i estratègies d’innovació que permeten reduir l’impacte ambiental del consum, i que es duen a terme en aquest espai ubicat al cor de l’Eixample de Barcelona.

L’acte s’inclou dins d’un programa que l’espai ha organitzat els dies 4 i 5 de juny, que també preveu altres activitats com vendes especials, amb la presència dels creadors de moda i complements Cristina Korres i Joan Sales (Dino JSJ).

Un maridatge sostenible

Des de la seva fundació, el juny de 2019, Mundana ha apostat per la venda i consum responsables, amb productes durables que no estan regits per les tendències. Els seus fundadors han concebut la botiga com un lloc de trobada «pels qui fan i pels qui busquen productes fora dels circuits habituals». D’aquesta manera, a l’espai del Carrer Aribau 34 s’hi troba un refugi on s’ofereix una selecció d’icones que transcendeixen el temps, i de noves interpretacions dels estàndards més quotidians. Origen al marge, Mundana creu en una sostenibilitat lligada a l’ús i el manteniment dels productes, tot fugint d’aquells articles que la tendència fa perir massa d’hora.

Un maridatge perfecte amb l’obra «Economía circular. El camino hacia la sostenibilidad», que planteja l’economia circular com una de les estratègies decisives per assolir el desenvolupament sostenible. En el llibre, els professors d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental Joan Rieradevall Pons i Carles Gasol Martínez, presenten estudis de casos, indicadors, eines i estratègies d’innovació, prevenció i minimització de recursos, així com exemples d’ecodisseny circular i millora global de productes i serveis per evidenciar que un futur completament circular és possible.

El Servei de Publicacions de la UAB ha estat el responsable d’editar l’obra, disponible en format paper de pagament i electrònic gratuït d’accés obert.

Diàleg sobre el llibre «Economía circular. Camino hacia la sostenibilidad»

Dia: dijous, 5 de juny

Hora: 18 h

Lloc: Mundana (Carrer Aribau 34, 08011 Barcelona)

Es prega confirmació d’assistència a: info@mundanalife.com

La revista Vía Libre acaba de publicar l’article «La primera línea de ferrocarril en la Península Ibérica: historia de un progreso y de un compromiso», amb motiu del 175è aniversari de la línia Barcelona-Mataró, que tindrà lloc el pròxim 28 d’octubre.

L’article és obra del periodista, escriptor i investigador Johari Gautier i ressenya el seu últim llibre, El hechizo del tren, una novel·la històrica que relata la història del ferrocarril, des dels seus inicis a Iberoamèrica fins a la seva arribada a la península Ibèrica, a través de les experiències viscudes pel seu principal impulsor, l'empresari català Miquel Biada.

Johari Gautier, autor d'África: cambio climático y resiliencia. Retos y oportunidades ante el calentamiento global, parla sobre el canvi climàtic i la resiliència ecològica del continent africà al seu últim article publicat al web Ctxt. L'autor assenyala que, malgrat els seus baixos nivells de contaminació, el continent negre està molt més compromès amb la transició ecològica que molts altres territoris lligats als seus vells patrons de producció industrial.

Podeu consultar el text a l'enllaç següent: https://ctxt.es/es/20220701/Firmas/40114/africa-crisis-ecosocial-cambio-climatico-transicion-eco-johari-gautier-carmona.html

La Factoria de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha creat un vídeo promocional del llibre El tiempo de los amnésicos. Narrativas fracturadas y subjetividades delirantes en el cine contemporáneo, de Teresa Sorolla, professora del Departament de Ciències de la Comunicació de la Universitat Jaume I.

El tràiler, guiat per la mateixa autora, resumeix en menys de dos minuts les principals aportacions de l’obra per als seus lectors potencials, una aproximació al cinema fracturat que intenta identificar els seus temes argumentals, els seus recursos narratius i els seus motius principals més recurrents.

El tiempo de los amnésicos posa de manifest que les incerteses, les inconsistències, les pors i les obsessions de cada època en condicionen l’art, i que el cinema contemporani actua com un dels dispositius que les recull, les estilitza i les llança de nou a l’espectador a través de narratives fracturades i subjectivitats delirants. Des de la dècada de 1990 el cinema ens convida a desconfiar dels seus relats. Els anomenats mind-game films convoquen narradors amnèsics, dorments o mentiders; hi transiten figures detectivesques que acaben descobrint-se com a culpables del misteri que investiguen; escriptors turmentats són devorats per les seves ficcions; els protagonistes projecten, sense saber-ho, doppelgängers sinistres que circulen com personatges reals. Sovint, ni l’espectador ni els protagonistes no són conscients del delirant punt de vista des del qual s’enuncia la història fins que aquesta no està molt avançada. No obstant això, l’alteració temporal d’aquests films (la no-linealitat) i les impossibles contradiccions que van esquitxant-ne els arguments ens porten a sospitar de la fiabilitat de la narració. Així, aquest tipus de cinema posa en evidència, per exemple, les promeses vàcues de la sobreabundància d’imatges i les noves tecnologies com a suports de la memòria i identitat del subjecte contemporani, de manera que es demanda un esforç d’interpretació inusual a l’espectador, que s’enfronta a alguns fantasmes del seu temps. Per facilitar aquesta descodificació, l’obra analitza els mecanismes narratius, els arguments i els motius visuals més recurrents d’aquest cinema.

El volum s’ha publicat a la col·lecció Aldea Global, editada conjuntament per la UAB, la UPF, la Universitat Jaume I i la Universitat de València, i que compta amb el segell CEA-APQ de qualitat en l’edició acadèmica, atorgat conjuntament per l’ANECA, la FECYT i la UNE.