Eduard Roure Blàvia, autor de la novel·la El metall i els turons, participarà en una activitat singular que combinarà natura i literatura, el pròxim 21 de setembre, al seu municipi, Torregrossa (el Pla d'Urgell). Es tracta d'una caminada pels voltants del poble que culminarà amb la presentació del llibre a càrrec de l’escriptor.

L'obra, guanyadora del XXIX Premi de Novel·la «Valldaura- Memorial Pere Calders» de 2023, convocat per la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, explora els conflictes socials i els interessos contraposats que conviuen en un poble de l’interior de Catalunya. A través d'una trama rica en intriga i corrupció, l'autor fa un retrat profund dels habitants d’un territori en tensió. La caminada, que preveu tenir una durada de cinquanta minuts, s'iniciarà a les 17.30 h a la plaça de l'Onze de Setembre de Torregrossa i acabarà a la Cabana de la partida de Paradell. L'activitat proposa recórrer espais que podrien ser escenaris de la novel·la, en un ambient que evoca els conflictes descrits a l'obra. En finalitzar, tindrà lloc una conversa amb l'autor, en què els participants tindran l’oportunitat de conèixer més detalls sobre la novel·la i compartir impressions amb ell en un entorn natural privilegiat.

Font: https://femllavor.blogspot.com/

El Servei de Publicacions de la UAB ha publicat el llibre Contar Cuba en el nuevo milenio, obra de Chiara Bolognese, professora de Literatura Hispanoamericana de la Universitat La Sapienza de Roma.

Bolognese proposa un acostament a la realitat de l'illa a través de l'anàlisi de la producció d'alguns autors fonamentals del panorama actual. En les seves pàgines ens endinsem en el món marginal d'Ena Lucía Portela i de Ronaldo Menéndez, que retraten aquest univers de diferents formes: el primer, enfonsant-nos en la violència més terrible; la segona, deixant també un petit espai per a una actitud més festiva. Així mateix, descobrim la proposta de Daniel Díaz Mantilla, amb el seu món utòpic en decadència que convida al viatge físic i existencial.

El desplaçament, somiat o realitzat, a la recerca d'una condició de vida millor és també una de les constants d'Ahmel Echevarría, mentre que la meditació sobre la pertinença a diferents mons i cultures ocupa les pàgines d'Orlando Luis Pardo Llaç. Per la seva banda, Jorge Enrique Lage ens porta a conèixer un món habitat per personatges estrafolaris que poden ser cubans o no i que es mouen en espais violents i abjectes.

Aquests autors ens brinden diferents idees sobre la pertinença, la migració, la violència i la marginalitat. El fil que ho uneix tot és la voluntat de pintar un món en ensulsiada. Les seves pàgines ens ajuden a comprendre una mica més la realitat en la qual vivim, ja que la reflexió no sols concerneix Cuba, sinó també qualsevol espai i qualsevol ciutadà del segle XXI.

El llibre ha estat editat pel Servei de Publicacions de la UAB, en format paper i electrònic, i està disponible a la plataforma Unebook.

Els llibres de l’edició 2022 dels Premis Literaris de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona es van presentar el dimecres 14 de desembre, a les 18 h, a la llibreria Èfora de Cerdanyola del Vallès (passeig de Cordelles, 18, 08290).

Els guanyadors es van donar a conèixer el mes de maig passat en l’acte de lliurament de premis que es va celebrar a la UAB. El XXVIII Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders» va recaure en Francesc Puigpelat per l’obra L'estiu que vam jugar a ser Hercule Poirot; el XXVII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» va ser per a Pep Cortès Vila pel recull Pedra, paraula i ànima; i el XIII Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert» va anar a parar a Anna Pallejà Franquet pel relat Tres missatges per oblidar-te.

A l’acte hi van assistir Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola del Vallès, Rosa Maria Sebastián, vicerectora d’Innovació i de Projectes Estratègics de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Pep Cortès, autor del llibre Pedra, paraula i ànima.

L’esdeveniment va ser conduït per l'escriptor i periodista Martí Gironell i va incloure la presentació de les bases de la convocatòria dels Premis Literaris 2023.

Johari Gautier Carmona, periodista i autor del llibre El hechizo del tren, impartirà una conferència el pròxim 21 de febrer, a les 19 h, a la Sala d’Audiovisuals del Museu del Monestir de Sant Cugat del Vallès (Pl. de l’Om, 1).

La xerrada, titulada «Els protagonistes de la primera línia fèrria a la Península», es basarà en la seva novel·la, que relata la història del ferrocarril des dels seus inicis a Iberoamèrica fins que va arribar a la península Ibèrica, a través de les experiències viscudes pels seus principals impulsors.

La conferència forma part del Cicle de Conferències sobre el Món dels Trens, organitzat per l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Sant Cugat del Vallès, i també es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube de la Federació Catalana d'Amics del Ferrocarril: youtube@canalFCAF6925.

El pròxim divendres, 12 d'abril, a les 19.30 h, Antonio Loriguillo López presentarà el seu llibre «Anime complejo. La ambigüedad narrativa en la animación japonesa», a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València (UV).

El llibre es va publicar el 2021 i correspón al número 43 de la col·lecció sobre comunicació i TIC, Aldea Global, coeditada per la Universitat de València, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Jaume I, i la Universitat Pompeu Fabra.

Amb motiu del recent reconeixement del volum amb l'esment al “Book on Asian Film, Mitjana and Communication Sciences” en els en els IBP 2023 Portuguese/Spanish Language Edition concedits pel International Institute for Asian Studies (IIAS), l'autor impartirà aquesta conferència, organitzada pel Consolat General del Japó a Barcelona, Projecte Tradiasia, Universitat de València, i amb la col·laboració de Casa Àsia, GREGAL-UAB i InterAsia.

El llibre

Reconeixible per a successives generacions d'espectadors de tot el món per l'encant del disseny dels seus personatges i per l'animació senzilla, l'anime arriba a la segona dècada del nou mil·lenni com un dels ambaixadors de la cultura japonesa, un bé de consum fabricat per un dels nuclis de producció de cultura de masses més importants del planeta.

Però, ¿es tracta d'un art formulaic, exempt de sofisticació narrativa? Aquest llibre proposa una aproximació a la narració complexa en l'anime, un tret clau en la seua construcció com a identitat cultural a través de sèries com Evangelion o pel·lícules com Ghost in the Shell. És aquesta complexitat narrativa una reacció dels productors davant l'amenaça de la interactivitat dels videojocs? Obeeix a una estratègia que s'apropa de l'experimentació narrativa en l'era de la multipantalla per a centrar-se en els seus múltiples nichos de mercat? O és la hibridació definitiva de modes narratius anteriorment oposats: classicisme davant de l'art i assaig?

A través de la poètica històrica dels modes de narració i les eines d'anàlisis cinematogràfiques de la narratologia, Antonio Loriguillo suggereix una breu cronologia de l'“anime” complex en la qual es constata que la seua foscor narrativa és clau per al seu establiment com un altre tipus de narració en l'audiovisual comercial global.

L'autor

Antonio Loriguillo-López és professor Titular d'Universitat a la Universitat Jaume I (UJI) i membre del grup de recerca ITACA en aquesta mateixa universitat, així com del grup de recerca GREGAL (UAB) a la Universitat Autònoma de Barcelona. Imparteix docència en els graus de Comunicació Audiovisual i en Disseny i Desenvolupament de Videojocs, així com en el Màster Oficial en Noves Tendències i Processos d'Innovació en Comunicació de l'UJI. Els seus interessos investigadors se centren en la narració postclàssica en l'audiovisual contemporani i l'animació comercial japonesa. Respecte a això, és autor de les monografies Perfect Blue (Satoshi Kon, 1997): Guia per a veure i analitzar (Nau Llibres, 2020) i Anime complex: l'ambigüitat narrativa en l'animació japonesa (Aldea Global, 2021).

Trobareu més informació a:

L’obra Mercat de l'art, col·leccionisme i museus 2021 és la materialització de les ponències presentades a l’onzena jornada sobre el col·leccionisme i el mercat de l’art a Catalunya, celebra el 8 d’octubre de 2021 al Palau Maricel de Sitges. Aquest seminari científic té la finalitat d’esdevenir un indret d’intercanvi d’informacions i de debat entre persones/sectors afins a una problemàtica àmplia (universitaris, professionals dels museus, antiquaris, galeristes, marxants, experts, restauradors, col·leccionistes i afeccionats en general), però també un episodi significatiu de recerca i d’augment del coneixement.

Els editors de l’obra, Ignasi Domènech i Bonaventura Bassegoda, apunten que aquest nou volum, juntament amb els deu que el precedeixen, conforma «el corpus d’informacions actualitzades més complet que tenim al país sobre el col·leccionisme d’art en relació amb el mercat i els museus».

L’obra ha estat publicada pel Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona en format digital d’accés obert.

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès han publicat el vídeo íntegre de l’acte de lliurament dels Premis Literaris 2025, celebrat el 30 de maig passat a la Sala Teatre de la UAB. El vídeo recull els moments destacats de la cerimònia, incloent-hi les intervencions institucionals i l’entrega dels guardons a les obres guanyadores del XVI premi de narrativa breu per a joves «Caterina Albert», el XXX premi de poesia «Miquel Martí i Pol» i el XXXI premi de novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders».

Aquesta edició ha tornat a posar en valor el compromís de la UAB i de l’Ajuntament amb la promoció de la creació literària en català, consolidant aquests premis com una cita destacada dins l’agenda cultural del territori.

El professor i escriptor lleidatà Eduard Roure Blàvia presentarà la seva novel·la El metall i els turons, el pròxim dijous 18 d’abril, a les 19 h, a la llibreria La Fatal (carrer Vallcalent, 65, 25006 Lleida).

L’acte inclourà una lectura de diversos fragments del llibre i comptarà amb la participació d’Ester Graell, filòloga i professora; Mariona Roure, fotògrafa i historiador de l'art; i l’autor.

L’obra és una faula moderna, que es disfressa de thriller o de western, i ha estat la guanyadora del XXIX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders» de 2023, convocat per la UAB i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. El metall i els turons, tal i com apunta el propi Roure, és “una rondalla moderna que gira entorn de la vella història de l'enfrontament amb el poder, en aquest cas, provocat per la conscienciació per la conservació del medi ambient”.

Eduard Roure Blàvia va néixer a Lleida el 1973 i és professor de Secundària de llengua catalana i literatura a l’Institut Manuel de Montsuar de la mateixa localitat. D’entre les seves obres destaquen: Les altes balconades (Pagès, 1999), Premi Les Talúries de narrativa; la novel·la breu Lligall trobat a la Cabana (Proa, 2008), finalista del Premi Pere Calders; la novel·la L’última badia (Pagès, 2012), premi d’ajut a la creació al millor projecte de novel·la dels Premis Narrativa Lleida; i la novel·la La nit de les oques (Viena, 2016), premi Ciutat de Badalona de narrativa. Actualment, col·labora com a articulista al suplement Lectura del diari Segre.

El programa Vida verda de Ràdio 4 - RNE ha estrenat un nou episodi titulat “Economia Circular i Seguretat Social Alimentària”, que inclou una conversa amb Joan Rieradevall i Carles Gasol, autors del llibre Economía Circular. El camino hacia la sostenibilidad.

En aquest espai, els autors expliquen com l’economia circular ofereix una alternativa al model lineal de producció i consum, basat en l’extracció i el rebuig constant de recursos. Acompanyats per Anna Peña, experta en residus i reciclatge de ReZero, la conversa aprofundeix en exemples pràctics d’empreses que ja apliquen criteris circulars, la importància de la innovació i la necessitat d’un canvi cultural i empresarial per reduir l’impacte ambiental.

El podcast també dedica un breu apartat a temes de seguretat social alimentària, tot i que el focus principal és la transformació cap a una economia més sostenible. L’episodi convida a reflexionar sobre com reutilitzar materials, allargar la vida útil dels productes i fomentar una producció més eficient i respectuosa amb el medi.

Amb aquesta participació, el Servei de Publicacions de la UAB reforça el seu compromís amb la difusió del coneixement científic i la promoció de propostes que contribueixen a un futur més sostenible.

Escolta l’episodi a RTVE Play

El Servei de Publicacions de la UAB se suma al debat sobre la sostenibilitat i el creixement econòmic amb la publicació i la promoció del llibre Economía circular. El camino hacia la sostenibilidad, de Joan Rieradevall i Carles Gasol, una obra que aborda la tensió entre la necessitat de ser competitius i l'obligació de protegir el medi ambient.

En una recent entrevista a la plataforma Inedit Innova, els autors han destacat la tesi central del seu treball: "El repte és ser competitius alhora que cuidem el medi ambient; si no ho aconseguim, ens veurem abocats al decreixement obligat".

L'entrevista aprofundeix en temes crucials que es desenvolupen al llibre, com ara, la insostenibilitat del model actual i la necessitat d'una transició ecològica real, les implicacions socials i econòmiques d'un possible decreixement forçat, el paper de la innovació i la tecnologia per assolir una competitivitat respectuosa amb el planeta o la responsabilitat de les empreses i les institucions universitàries en la recerca de solucions.

Aquesta publicació s'emmarca dins de la línia editorial de la UAB dedicada a temes d'actualitat social i investigació, oferint eines d'anàlisi rigoroses per entendre els grans desafiaments del segle XXI.

Us animem a llegir l'entrevista completa a Inedit Innova i a consultar el llibre per aprofundir en el debat.

Llegeix l'entrevista completa aquí: https://ineditinnova.com/es/el-repte-es-ser-competitius-alhora-que-cuidem-el-medi-ambient-si-no-ho-aconseguim-ens-veurem-abocats-al-decreixement-obligat/