La Factoria de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha creat un vídeo promocional del llibre La comunicación y sus cambios. De los orígenes al móvil, del catedràtic emèrit de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Miquel de Moragas Spà.

El tràiler resumeix en menys de dos minuts les principals aportacions de l’obra per als seus lectors potencials, de la mà del mateix autor, al voltant de la qüestió fonamental que planteja: la incidència de les matèries expressives de la comunicació en el pensament humà, en la cultura, en l’educació i en la democràcia.

La comunicación y sus cambios. De los orígenes al móvil proposa una interpretació de les funcions socials de la comunicació des de l'òptica de les transformacions (no només les tecnològiques) que s'han anat succeint al llarg de la història, i es pregunta fins a quin punt i de quina manera la transformació en els instruments utilitzats per comunicar-nos influeix en el pensament humà, en la cultura, en l'organització social i en la democràcia. El volum s’ha publicat a la col·lecció Aldea Global, editada conjuntament per la UAB, la UPF, la Universitat Jaume I i la Universitat de València, i que compta amb el segell CEA-APQ de qualitat en l’edició acadèmica, atorgat conjuntament per l’ANECA, la FECYT i la UNE.

La Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès convoquen una nova edició dels Premis Literaris per al 2024. Els originals es podran enviar a partir del divendres 15 de desembre vinent a través del formulari de la pàgina web del certamen. 

La cita cultural, que té per objectiu promoure la difusió d’obres originals i inèdites escrites en llengua catalana, arrenca un any més amb les modalitats de premis i dotacions econòmiques següents: 

• XXX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders», dotat amb 3.000 euros 
• XXIX Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol», dotat amb 1.000 euros 
• XV Premi de Narrativa Breu «Caterina Albert», dotat amb 500 euros 

El termini de presentació d’originals finalitzarà el divendres 9 de febrer de 2024. Com és habitual, la modalitat de lliurament serà a través d’un formulari en línia habilitat a la pàgina web dels premis, des d’on també es podran consultar les bases corresponents a cada guardó i seguir les notícies de l’evolució del certamen.

D’altra banda, els guanyadors d’aquesta nova edició es donaran a conèixer en un acte de lliurament de premis que se celebrarà el mes de maig a la UAB.

Les obres guanyadores de l’edició de 2023, El metall i els turons, d’Eduard Roure Blàvia; Projeccions, d’Alexandre Planas Ballet, i Apatia, de Mireia Mejías Roca, han estat publicades pel Servei de Publicacions de la UAB i ja es poden adquirir en format imprès i electrònic a la pàgina web de l’editorial universitària (l’obra de narrativa breu únicament està disponible en format electrònic d’accés obert).

La Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès convoquen una nova edició dels Premis Literaris per al 2025. Els originals es podran enviar a partir del divendres 13 de desembre a través del formulari de la pàgina web del certamen. 

La cita cultural, que té per objectiu promoure la difusió d’obres originals i inèdites escrites en llengua catalana, arrenca un any més amb les modalitats de premis i dotacions econòmiques següents: 

• XXXI Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders», dotat amb 3.000 euros 
• XXX Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol», dotat amb 1.000 euros 
• XVI Premi de Narrativa Breu «Caterina Albert», dotat amb 500 euros 

El termini de presentació d’originals finalitzarà el divendres 7 de febrer de 2025. Com és habitual, la modalitat de lliurament serà a través d’un formulari en línia habilitat a la pàgina web dels premis, des d’on també es podran consultar les bases corresponents a cada guardó i seguir les notícies de l’evolució del certamen.

D’altra banda, els guanyadors d’aquesta nova edició es donaran a conèixer en un acte de lliurament de premis que se celebrarà el mes de maig.

Les obres guanyadores de l’edició de 2024, Ilha do Farol, de Miquel Ribas Figueras; Ballar amb els espectres, de Josep Antoni Aguilar Àvila; Eixint de fer, de Josep Domènech Ponsatí; i Pausa, sucre, Sevilla, de Carla Clúa Alcón, han estat publicades pel Servei de Publicacions de la UAB i ja es poden adquirir en format imprès i electrònic a la pàgina web de l’editorial universitària (l’obra de narrativa breu únicament està disponible en format electrònic d’accés obert).

La revista revista Quaderns del CAC, editada pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya, ha publicat al seu últim número (48), una crítica del llibre La comunicación y sus cambios. De los orígenes al móvil, a càrrec de Josep Lluís Gómez Mompart, catedràtic emèrit d’Història de la Comunicació de la Universitat de València.

La comunicación y sus cambios. De los orígenes al móvil és obra de Miquel de Moragas Spà i es va publicar el mes de juny passat dins la col·lecció «Aldea Global».

L’obra proposa una interpretació de les funcions socials de la comunicació vista des de l'òptica de les transformacions (no només tecnològiques) que s'han anat succeint al llarg de la història: especialment al segle XIX, amb els invents de llum i so; al segle XX, amb els mitjans de comunicació, i al segle XXI, amb la plena expansió d'internet, però també es fa referència, de manera introductòria i panoràmica, a les que es van donar a l'antiguitat. Les persones que van veure néixer la televisió podran reconèixer l’evolució que han viscut; les que han nascut amb internet podran identificar les diferències entre la comunicació de la societat actual i la de les generacions anteriors i comprovar que les innovacions en aquest camp no són res del present, encara que ara es produeixin de manera més accelerada. La pregunta fonamental és la següent: fins a quin punt i de quina manera la transformació en els instruments utilitzats per comunicar-nos (escriptura, impremta, imatge fixa i mòbil, digitalització, realitat virtual) influeix en el pensament humà, la cultura, l'organització social i la democràcia?

El llibre correspon al volum número 44 de la col·lecció «Aldea Global», que coediten les editorials de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Universitat Jaume I de Castelló, de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona) i de la Universitat de València. La col·lecció inclou obres sobre comunicació i tecnologies de la comunicació, amb un enfocament ampli i pluridisciplinari que comprèn temes de periodisme, comunicació audiovisual, publicitat, relacions públiques i documentació, i altres disciplines de les ciències socials i les humanitats estretament relacionades amb la comunicació social.

Miquel de Moragas Spà (Barcelona, ​​1943) és catedràtic emèrit de comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB (1978 i 1982). El 1988 va fundar el Centre d'Estudis Olímpics i el 2000 l'Institut de la Comunicació (InCom-UAB). És membre de l'Institut d’Estudis Catalans (IEC) i va ser el primer president de l’Associació Espanyola de Recerca de la Comunicació (AE-IC) (2008–2016). Doctorat amb una tesi sobre comunicació i semiòtica, és autor de diversos llibres sobre teories i polítiques de comunicació i estudis culturals.

El llibre La catedral habitada. Historia viva de un espacio arquitectónico, d’Eduardo Carrero Santamaría, professor d’Història de l’Art Medieval de la UAB, ha estat ressenyat al número 28 de la revista Historias del Orbis Terrarum i al número 43 del Boletín de Arte-UMA.

Les crítiques de la monografia, a càrrec dels historiadors Javier Herrera Vicente (Universitat de Salamanca) i Ruth María Campbell Ávila (Universitat de Màlaga), aporten una visió amplia i positiva sobre el llibre, publicat pel Servei de Publicacions de la UAB el 2019.

El llibre aposta per una dimensió transversal de la història de l'espai des del seu ús i les seves transformacions, a través de les constants que realment van poder determinar la construcció d'un edifici: la litúrgia, la història institucional i cerimonial, les festes locals o la vida quotidiana. Cada catedral va ser una entitat autònoma que es va regir per lleis i estatuts propis que també van afectar la seva història arquitectònica i funcional. Des de la perspectiva del clergat, la catedral es concentrava entre l'altar major i el cor, amb l'organització del culte i els seus possibles escenaris. Per a reis i autoritats, la catedral era el marc en el qual justificar els orígens divins del seu govern, mentre que, per als fidels, la catedral era el gran edifici que albergava els seus senyals d'identitat, entre les celebracions i els sants de la seva devoció; una baula arquitectònica entre terra i cel. I amb el pas del temps i les canviants necessitats dels seus habitants, els usos de l'espai catedralici canviaven i s'alteraven. És, al cap i a la fi, la història d'un espai edificat en transformació constant.

Eduardo Carrero (Madrid, 1967) és professor titular d'Història de l'Art Medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva carrera investigadora s'ha centrat en l'estudi dels conjunts catedralicis i monàstics des d'una perspectiva funcional, a partir de necessitats generades per la vida quotidiana del clergat, a través de l'anàlisi de les fonts litúrgiques i des de la interacció d'usos i funcions. La possibilitat d'establir un binomi espai i funció en l'arquitectura de les catedrals i monestirs ha estat el seu objectiu d'anàlisi més destacat. És autor de diferents llibres i articles dedicats a la història funcional de l'arquitectura i, el 2014, va coordinar l'edició d'un volum sobre els ordinaris catedralicis a la Corona d'Aragó. Ha participat en diferents comitès científics i ha estat investigador principal o adscrit en diversos projectes de recerca de finançament públic. És acadèmic corresponent de la Real Academia de Historia y Arte de San Quirce de Segòvia i de l'Academia Auriense Mindoniense de San Rosendo.

Fonts:

Herrera Vicente, J. (2022). «Eduardo Carrero Santamaría, La catedral habitada. Historia viva de un espacio arquitectónico, Editorial Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona, 2019, 439 p.». Historias del Orbis Terrarum, 28. https://historiasdelorbisterrarum.files.wordpress.com/2022/08/16.-javier-herrera-vicente-resena-la-catedral-habitada-2.pdf

Campbell Ávila, R. M. (2022). «Carrero Santamaría, Eduardo: La catedral habitada. Historia viva de un espacio arquitectónico». Boletín de Arte, 43: 270-271. https://doi.org/10.24310/BoLArte.2022.vi43.14382

El dimarts 14 de febrer, a Terrassa, Pep Cortès presentarà la seva obra Pedra, paraula i ànima, guanyadora del XXVII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» de 2022, convocat per la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

El llibre ha estat publicat el mes de novembre pel Servei de Publicacions de la UAB i recull seixanta poemes que pretenen, en paraules del seu autor; «ser un passeig poètic sota el sol fugisser del capvespre o les primeres llums de l’alba».

L’acte anirà a càrrec de Jordi Torres i de l’autor i hi participarà Adrià Crespo (piano). La presentació tindrà lloc a les 19 h a l’Ateneu Terrassenc (c/ Sant Quirze, 2. 08221 Terrassa).

El dijous 22 de desembre, a Terrassa, Pep Cortès presentarà la seva obra Pedra, paraula i ànima, guanyadora del XXVII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» de 2022, convocat per la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

El llibre ha estat publicat el mes de novembre pel Servei de Publicacions de la UAB i recull seixanta poemes que pretenen, en paraules del seu autor, «ser un passeig poètic sota el sol fugisser del capvespre o les primeres llums de l’alba».

L’acte anirà a càrrec de Jaume Aulet i comptarà amb la participació d’Adrià Crespo (piano), Toni Garrich i Pep Cortès (lectura de poemes). La presentació tindrà lloc a les 19.00 h a l'espai Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa (carrer de Sant Pere, 46, 1r.  08221 Terrassa).

Desinformación y poder. Alquimias de la persuasión és el darrer títol de la col·lecció «Aldea Global», que coediten les editorials de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Jaume I, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de València. El llibre és obra de Raúl Rodríguez Ferrándiz, catedràtic de Semiòtica de la Comunicació de Masses a la Universitat d’Alacant, especialitzat en polítiques de la postveritat, desinformació, teories de la conspiració i notícies falses.

A Desinformación y poder. Alquimias de la persuasión, l’autor desmunta el lema «informació és poder», per obrir-nos els ulls a una societat mediàtica actual on la veritat ha esdevingut el veritable valor que cotitza en el mercat: es privatitza, viralitza i monetitza sense relació amb els fets. En aquest llibre s’aborda una breu introducció a la ‘trumpologia’, el cas Cambridge Analytica i la propaganda computacional, el cas Pizzagate i el paper de WikiLeaks, però també es fa referència als qui contribueixen a la polarització arremetent contra la immigració, el feminisme o els drets LGTBI. S’hi parla de les estratègies d’(in)moderació de continguts de Facebook i de X, dels anunciants que financen, sovint sense saber-ho, pseudomitjans que difonen notícies enganyoses o fomenten l’odi, i de les conspiranoies que van mentir amb el relat de la ‘plandèmia’ quan va arribar el virus, i que ara continuen negant el canvi climàtic o espantant amb el gran reemplaçament. S’hi analitza la nostra afició pels rumors i les mentides novel·lesques i per compartir-los per un grapat de likes. Finaliment, s’hi dedica una coda a la DANA que va assotar la província de València i a la segona victòria de Trump a les eleccions nord-americanes.

L’obra ha estat seleccionada per la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE) per protagonitzar la vint-i-sisena entrega del seu pòdcast «Libros para comprender». L’episodi és una conversa amb Raúl Rodríguez Ferrándiz i Maite Simón, autor i editora de PUV (Publicacions de València), respectivament. El programa es pot escoltar a les principals plataformes de podcàsting (Spotify, Apple Pòdcast, YouTube Pòdcast i iVoox) i també es pot veure a YouTube Pòdcast a través de l’enllaç següent: https://www.youtube.com/watch?v=U1daLMPUbjk.

El dijous 13 de febrer, a les 19 h, està prevista la presentació del llibre a la llibreria Documenta de Barcelona (carrer de Pau Claris, 144), on hi intervindran: Virginia Luzón Fernández, professora titular de Comunicació Audiovisual i Publicitat i vicerectora de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona; Catalina Gayà Morlà, professora lectora Serra Hunter del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Consell de direcció d’Aldea Global; i Raúl Rodríguez Ferrándiz, catedràtic de Semiòtica de Comunicació de Masses de la Universitat d’Alacant i autor del llibre.

L'escriptor Joan Brull participarà en la II Trobada Internacional: Emergència d'allò animal en el món contemporani. Escriptura, compassió i justícia, celebrada a la Universitat Andina Simón Bolívar, de l'Equador, del 6 al 9 de setembre.

Brull és llicenciat en Dret i Criminologia i autor del llibre Primates: protección, bienestar y derechos. L'escriptor impartirà la ponència titulada «Protección legal de los primates no-humanos en España: avances y nuevos retos a debate», el dissabte 9 de setembre, a les 10:35 h.

Les jornades es poden seguir en directe via Zoom a l'enllaç següent: https://us02web.zoom.us/j/89605372035?pwd=bnB0UjEwOXJSZERGL3hvQ2twMmZEZz09

La presentació del tercer volum de la col·lecció de poesia «Àlbums Versàlia» tindrà lloc el dijous 30 de novembre, a les 19 h, a l’Auditori del Casal Pere Quart de Sabadell (carrer de Lacy, 11).

El darrer llibre es titula Paraula/Silenci i està il·lustrat amb vint-i-set dibuixos del pintor Khalid El Bekay. El volum aplega les col·laboracions de trenta-tres poetes entorn del tema triat, encapçalats pels escriptors Carles Camps Mundó i Ada Salas, que, amb sengles textos escrits expressament per a l'ocasió, obren la primera secció: Caplletres.

La segona secció és una antologia de poemes de diferents èpoques i llengües sobre el tema, comentats lliurement després per un conjunt nombrós de poetes, com ara Arnau Pons, Xavier Mas Craviotto, Ricard Ripoll, Josep Maria Fulquet, Jordi Vintró, Alejandro Duque Amusco, Rosa Font, Francesc Parcerisas, Trinidad Gan, Chus Pato, Pilar Pallarés, Amanda Sorokin o Susanna Rafart, entre d'altres.

En la tercera secció, tots els poetes participants ofereixen els seus poemes inèdits. El llibre clou amb un annex amb les versions originals dels poemes traduïts.

L’acte de presentació consistirà en la lectura d’una quinzena dels poemes comentats, a càrrec de l’actor Enric López, amb la intervenció musical de Joan Alavedra a l'acordió.