trofeus del premis literaris UAB - Cerdanyola del 2022
El dilluns 13 de febrer va finalitzar el termini per a la presentació d’originals als Premis Literaris de l’any 2013, convocats per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona. D’entre els originals presentats, 19 opten al XIV Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert», 19 al XXVIII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» i 22 al XXIX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders».
Premis Literaris 2023
La Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès convoquen una nova edició dels Premis Literaris per al 2023. Els originals es podran enviar a partir del dilluns 2 de gener vinent a través del formulari de la pàgina web del certamen. 
Pep Cortès i Martí Gironell
«L'estiu que vam jugar a ser Hercule Poirot» (novel·la), «Pedra, paraula i ànima» (poesia) i «Tres missatges per oblidar-te» (narrativa breu) han estat editades pel Servei de Publicacions de la UAB i s'han presentat el 14 de desembre a la llibreria Èfora de Cerdanyola del Vallès.
coberta del llibre i autora
L’escriptora osonenca Gemma Romeu Puntí participarà a la primera edició del festival literari Berga Negra. El certamen, que omple un buit a la Catalunya central, pretén retre homenatge a la novel·la negra en català amb la celebració de dotze taules rodones, el dissabte 12 de novembre, a la llibreria Sense Paraules (plaça Viladomat, 22. 08600 Berga).
presentació llibre visitar les arts del passat
El dimecres 19 d’octubre, a les 19 h, s'ha presentat l’última novetat de la col·lecció Memoria Artium: Visitar les arts del passat. Les exposicions retrospectives d’art a Catalunya, València i Mallorca entre 1867 i 1937, obra de Bonaventura Bassegoda i coeditada per les universitats UAB, UB, UdG, UdL, UPC i URV, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu del Disseny de Barcelona.
logotip 1r premi pensar més 2022
marta

El pròxim dimecres 28 de setembre, a les 12 h, l’Associació Gabriel Ferrater, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) faran públic el veredicte de l’obra guanyadora del 1r Premi «Pensar més», en una roda de premsa a Sant Cugat. L'acte, que també inclourà el lliurament del premi, comptarà amb la presència de la persona guanyadora.

A la roda de premsa participaran els representants de les institucions organitzadores del certamen: Esther Madrona, tinenta d’alcaldia de Cultura de l’Ajuntament de Sant Cugat; Rosa Maria Sebastián, vicerectora d'Innovació, Transferència i Emprenedoria de la UAB; Joan Tres, president i fundador de l’Associació Gabriel Ferrater; i Salvador Cardús, professor de la UAB i membre del jurat del premi.

L’esdeveniment se celebrarà a la Sala d’audiovisuals del Museu del Monestir (plaça de l'Om, 1. 08172 Sant Cugat del Vallès) i es podrà visualitzar en directe per internet accedint a l’enllaç següent: https://meeting.santcugat.cat/RODAPREMSAPREMIPENSARMES

imatge cartell jornades
marta

El 29 i 30 de març se celebrarà la segona edició de les Jornades de Cultura Lliure de la Universitat Rey Juan Carlos (URJC) de Madrid. L’esdeveniment, organitzat per l'Oficina de Coneixement i Cultura Lliure (OfiLibre) i el Vicerectorat de Comunitat Campus, Cultura i Esport de la URJC, està concebut com un punt de trobada, formació i intercanvi d'experiències sobre els temes relacionats amb la cultura lliure a la universitat: publicació oberta (de materials docents, de recerca, etc.), ciència oberta, dades obertes, programari lliure, etc. Les Jornades inclouran presentacions d'experts sobre alguns d'aquests temes, amb tallers específics i ponències per part de membres de la comunitat universitària.

L'editorial de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha estat convidada a impartir-hi una ponència el dijous 30 de març, a les 12:30 h. La comunicació, titulada «Caminando entre académicos», se centrarà a recórrer breument la història del programari lliure i de la ciència oberta, dues propostes fonamentals sense les quals no es pot entendre la cultura lliure.

L'esdeveniment tindrà lloc a la sala d’actes i al vestíbul principal de l’Edifici de Gestió del campus de la URJC, a Fuenlabrada. L’acte és obert a tot el públic i es pot seguir en directe a través de TV-URJC i les xarxes socials de la mateixa Universitat.

Formació OJS i OMP per la UNE
marta

Els dies 14 i 15 de setembre la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va participar en les jornades de formació i innovació per a professionals de l'edició, organitzades per la Unión de Editoriales Universitarias Espanyolas (UNE), a la Universitat Francisco de Vitoria. La formació va estar centrada en el funcionament de les plataformes Open Journal Systems (OJS) i Open Monograph Press (OMP) i va anar a càrrec de Marc Bria i Jordi Lacruz, membres de la Unitat de Revistes Digitals del Servei de Publicacions de la UAB.

Marc Bria, enginyer d'informàtica de sistemes, i Jordi Lacruz Casado, llicenciat en Filologia Hispànica, van arrencar les jornades el dia 15 desvetllant què és, què fa i com funciona PKP (Public Knowledge Project) i quin és el context, governança, dinàmiques i desenvolupaments de les plataformes OJS, OMP i OPS, els seus fluxos de treball, usuaris/rols, plugins, themes, cron, mailing i polítiques, a través de casos pràctics i en viu.

Es va explicar com es treballa en comunitat, en el cas de les traduccions, versions, fòrums, github, llistes de correu, sprints i conferències, i com usar els mòduls i plugins després de mostrar-ne els tipus, la seva instal·lació i els més recomanats.

El dia 16, els professionals de l'edició assistents es van endinsar en l'Open Monograph Press (OMP) amb el mateix objectiu i van conèixer els canvis respecte de l'OJS: fluxos de treball, themes, traduccions, polítiques i mòduls, també a través d'un recorregut en viu per l'eina.

Les presentacions i els vídeos de les jornades es poden consultar i descarregar als enllaços següents:

Presentacions: - Dia 1: Open Journal Systems (OJS) - Dia 2: Open Monograph Press (OMP)Vídeos de les sessions: - Dia 1: Open Journal Systems (OJS) - Dia 2: Open Monograph Press (OMP)

Font: UNE (12 de setembre de 2022). La UNE celebra unes jornades de formació i innovació per a professionals de l'edició. https://www.une.es/la-une-celebra-unas-jornadas-de-formacion-e-innovacion-para-profesionales-de-la-edicion

Etiquetes

autors guanyador a la setmana
marta

La Universitat Autònoma de Barcelona i l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès presentaran els llibres guanyadors de l'edició de premis del 2021 en el marc de la Setmana del Llibre en Català, que es durà a terme del 9 al 18 de setembre a Barcelona.

El consistori i la Universitat convoquen anualment el Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders», el Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» i el Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert». Les obres guanyadores dels Premis Literaris són editades pel Servei de Publicacions, dins la col·lecció «Gabriel Ferrater». Els darrers llibres publicats corresponen a l'edició de premis del 2021 i són la novel·la Silenci al fiord, de Gemma Romeu Puntí, i el recull de poemes Aixoplucs, de Josep Civit i Mateu.

Les obres es presentaran el dissabte 17 de setembre, a les 12.30 h, a l'escenari número 2 del Moll de la Fusta. Posteriorment, els autors signaran exemplars dels llibres al mòdul de la Xarxa Vives d'Universitats (núm. 68).

presentació llibre visitar les arts del passat
marta

El dimecres 19 d’octubre, a les 19 h, s'ha presentat l’última novetat de la col·lecció Memoria Artium: Visitar les arts del passat. Les exposicions retrospectives d’art a Catalunya, València i Mallorca entre 1867 i 1937, obra de Bonaventura Bassegoda i coeditada per les universitats UAB, UB, UdG, UdL, UPC i URV, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu del Disseny de Barcelona.

En l’acte han intervingut Vicenç Furió, catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona; Francesc Fontbona, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, i l’autor.

La presentació ha tingut lloc a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Casa Llotja, passeig d’Isabel II, 1, 2n, Barcelona), amb entrada lliure i aforament limitat, i s'ha pogut seguir en directe a través d’Instagram Live: www.instagram.com/edicions.ub

coberta del llibre i autora
marta

L’escriptora osonenca Gemma Romeu Puntí participarà a la primera edició del festival literari Berga Negra. El certamen, que omple un buit a la Catalunya central, pretén retre homenatge a la novel·la negra en català amb la celebració de dotze taules rodones, el dissabte 12 de novembre, a la llibreria Sense Paraules (plaça Viladomat, 22. 08600 Berga).

Romeu serà una de les ponents convidades a la Taula de la Catalunya Central al món, que tindrà lloc a les 16 h. L’autora parlarà de la seva obra Silenci al fiord, guanyadora del XXVII Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders» de 2021, convocat per la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. L’assistència al festival, amb un aforament aproximat de setanta espectadors, és lliure i gratuïta i els autors participants signaran exemplars dels seus llibres, que estaran a la venda.

Llibre
marta

El jurista Joan Brull va presentar el seu llibre Primates: protección, bienestar y derechos a la segona edició de la Clínica d'Investigadors en Dret Animal, celebrada en línia el 28 de febrer.

El Dret Animal és una branca emergent del Dret que està obrint camí a una millor comprensió i respecte per la naturalesa i pels seus habitants. En pocs anys serà un element imprescindible de la formació de les noves generacions, però també de l'enfortiment del teixit social i empresarial. No podem prescindir dels animals per construir un món més equilibrat i just. De manera senzilla, assequible i incorporada a l'activitat de cadascun, la Clínica d'Investigadors en Dret Animal aspira a formar una comunitat estable d'interessats a «saber més, per treballar millor pels animals».

La Clínica és un espai de diàleg i d'aprenentatge per a estudiosos i professionals que treballen en l'àmbit del Dret Animal i ciències afins. És un fòrum on els convidats exposen les seves idees i activitats entorn del món animal. En la seva intervenció, Brull va reflexionar al voltant de la seva obra, centrada en la instrumentació estètica de primats en el món de l'entreteniment. El llibre, que es basa en el treball final de l'autor per al màster de Dret Animal i Societat de la UAB, aborda el marc legal de protecció i benestar animal actual, alhora que acull la proposta del tractament dels primats com a subjectes de dret. Durant la seva exposició, Brull va destacar la necessitat que el dret promogui justícia «perquè la realitat legal és que encara queda camí per recórrer, no sols per a la protecció real dels primats, sinó, en general, per a la resta d'animals». Així mateix, l'autor va reclamar més esforços per augmentar el control del tràfic il·legal, que continua posant en perill moltes espècies d'animals, amb una supervisió estricta dels permisos d'importació i exportació que concedeixen els estats.

El fòrum es va celebrar per videoconferència i va comptar amb l'assistència de més de trenta investigadors provinents, principalment, d'Espanya i Llatinoamèrica. La trobada és una activitat formativa que va néixer el 2022 promoguda per l'ICALP de la UAB i amb la col·laboració d'entitats de renom empresarial i social, com la Comissió de Defensa dels Drets dels Animals de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Sabadell, l'Institute of Environmental and Resource Law (Xina) o el Michigan State University College of Law (Estats Units). El vídeo de la jornada es pot visualitzar al canal de YouTube de la fundació xilena Abogados por los Animales (APLA): https://youtu.be/nfqjCyeOTx4

autor i coberta del llibre
marta

El professor agregat d’egiptologia i director de l’Institut d’Estudis del Pròxim Orient Antic (IEPOA) de la UAB, Josep Cervelló i Autuori, serà l’encarregat de dur a terme l’acte «Je tiens l’affaire! – Jean-François Champollion. Bicentenari del desxiframent dels jeroglífics egipcis», que se celebrarà el 14 de setembre, a l’Auditori de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, de 17 a 19 h. Cervelló parlarà sobre l’apassionada carrera que el descobriment de la pedra Rosetta va provocar entre els estudiosos europeus, especialment de França i Anglaterra, per poder llegir els jeroglífics i com el seu desxiframent va donar lloc al naixement de l’egiptologia com un camp de coneixement especialitzat de les ciències de l’antiguitat. En aquesta línia, el 2014 va publicar l’obra Escrituras, lengua y cultura en el antiguo Egipto, que satisfà un buit en el panorama espanyol. És una aproximació a la llengua i les escriptures egípcies des d'una perspectiva cultural: l'evolució de la llengua, la seva descripció gramatical i fonològica, els principals testimoniatges literaris i documentals, les característiques dels diferents sistemes d'escriptura i especialment dels jeroglífics, i la història del procés que va portar al seu desxiframent, sense oblidar qüestions fonamentals sobre el seu origen (escriptura autòctona o d'influència forana?, creada per motius rituals o administratius?).

El bicentenari del desxiframent dels jeroglífics egipcis forma part de dues efemèrides egiptològiques de gran transcendència que tindran lloc aquest últim quadrimestre de 2022, juntament amb els cent anys de la descoberta de la tomba de Tutankamon. A més a més, aquest any es compleix també una fita egiptològica de la UAB: els trenta anys de les primeres classes d’egiptologia en el marc del màster d'Estudis Orientals: Egiptologia i Assiriologia, impartit per l’IEPOA. Amb motiu de totes aquestes celebracions egiptològiques, la Universitat està enllestint l’exposició «Més enllà de Tutankamon», que es podrà visitar del 2 de novembre al 20 de desembre a la Sala d’Exposicions de la Biblioteca de Comunicació.

trofeus del premis literaris UAB - Cerdanyola del 2022
marta

El dilluns 13 de febrer va finalitzar el termini per a la presentació d’originals als Premis Literaris de l’any 2013, convocats per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

D’entre els originals presentats, 19 opten al XIV Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert», 19 al XXVIII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» i 22 al XXIX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders».

A continuació es detalla la composició del jurat de l’edició actual dels guardons.


JURAT DEL XXIX PREMI DE NOVEL·LA «VALLDAURA-MEMORIAL PERE CALDERS» DE 2023

Josep Maria Riera (Barcelona, 1944) és escriptor i editor. Ha estat impressor, llibreter, director del Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de l’Associació d’Editorials Universitàries Espanyoles. Ha guanyat, entre d'altres, el Premi Universitat de Lleida de Novel·la (1999), el Premi Vila de Puigcerdà (2000), el Premi Vila d'Ascó de Narrativa (2001) i el IX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders» (2003). Ha publicat una quinzena de títols, com ara La catedràtica de la vall Moronta (Pagès, 1999), El forat negre (El Mèdol, 2002) i Les il·lusions perpètues (Servei de Publicacions de la UAB, 2003).

Joan Mañas (Gualba, 1970) és llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona i propietari de la llibreria de segona mà El Pergamí Vell. Ha participat com a jurat en diversos premis de novel·la i és autor de la novel·la Arqueologia de l'amor, guardonada amb el Premi Just Casero de Girona el 2006.

Maria Carme Alerm (Barcelona, 1964) és doctora en Filologia Hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona. Exerceix com a catedràtica de Llengua i Literatura Castellanes en un institut. Ha publicat diversos treballs de recerca relacionats amb la seva especialitat acadèmica i és membre fundadora de la revista digital El Pasajero. També és autora de la primera traducció al castellà del teatre de Mercè Rodoreda. Des de 2011 s'ha endinsat en l'àmbit de la creació en llengua catalana tant en relat curt i microrelat com en poesia, i fins ara ha obtingut més d'una quarantena de premis en concursos literaris d'arreu de Catalunya.

Maria Llopis (Barcelona, 1962) és llicenciada en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona. També ha cursat estudis superiors d’italià i anglès. Ha treballat en l’àmbit de la lexicografia a l’editorial Enciclopèdia Catalana i en la coordinació de serveis lingüístics al Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92. Des de fa més de trenta anys és traductora professional en l’àmbit literari. Actualment, forma part del jurat del premi PEN Català de traducció.

Núria Balagué Mola (Barcelona, 1958) és llicenciada en Filologia Hispànica, en Filologia Italiana i doctora en Documentació per la Universitat de Barcelona. Ha estat sotsdirectora del Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona  i professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació a la Universitat de Barcelona.


JURAT DEL XXVIII PREMI DE POESIA «MIQUEL MARTÍ I POL» DE 2023

Pep Cortès (Terrassa, 1950), membre actiu de diverses associacions culturals i literàries de Terrassa, ha obtingut diversos premis literaris. Ha publicat els títols de poesia següents: Fer camí (PPU, 2010); Viatge a la llibertat (plaquette; Mirall de Glaç, 2012); Itineraris poètics (Premi de Poesia Ciutat de Terrassa Agustí Bartra, 2014); Poema per a Jana (accèssit al Premi Grandalla de Poesia, 2017); Amb Ecce Homo a les mans i Bartra al cor (plaquette; Mirall de Glaç, 2019); Dins el roure dorm el tro (Tushita, 2019) i Pedra, paraula i ànima (XXVII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» de 2022).

Albert Gavaldà (Barcelona, 1964) s’inicià en la poesia a una edat primerenca i és un poeta d’aparició tardana. El 1985 inicià els estudis de Filologia Catalana, que deixà incomplets. El 1997, una plaquette de Poemes d’Abissínia obtingué el Premi de Poesia Sant Gregori i es publicà a Senhal (Llibreria 22 i Ajuntament de Girona). Aquell mateix any participà al II Festival de Poesia de Girona amb un poema que aparegué també a Singulars d’un plural. L’any 2009 dugué a terme l’autoedició de Poemes d’Abissínia, publicat el 2019 per Pagès. L’any 2020 va guanyar el XXV Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» amb l’obra Si l’oblit no em falla (Servei de Publicacions de la UAB, 2020).

Josep Gerona (Sabadell, 1956) és llicenciat en Història i professor d’ensenyament secundari a Sabadell. Actualment compagina la seva dedicació a la pintura amb l’escriptura en català i castellà. És fundador i membre des de l’any 2001 del grup de poetes sabadellencs Papers de Versàlia, col·lectiu que treballa en diferents iniciatives per promoure i difondre la creació poètica. Entre les seves publicacions es troben: Mnemòsine amnèsica (2006), Quan deixaré de creure (2000), Àlbum de noses (2001), Trompar l’ull (2004), Hospital General (2007) i La vida original (2007). 

Esteve Plantada (Granollers, 1979) és periodista, poeta i editor de poesia. Ha publicat set llibres de poesia, entre els quals hi ha A l’ombra dels violins (Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits 1997), Fosca límit (Millor poemari del 2015 segons els lectors de Llegir en cas d’incendi) i Big Bang Llàtzer (premi de Poesia Mediterrània Pare Colom 2016). Ha treballat com a articulista i crític a diferents mitjans i revistes, com ara El Punt AvuiBarcelona MetròpolisThe Barcelona Review, de la qual va ser codirector. També ha estat cap de cultura de Nació Digital i és professor de l’Escola d’Escriptura de Barcelona. Actualment és articulista i redactor de la revista El Temps, on coordina el portal especialitzat El Temps de les Arts.

Pilar Tejero Pérez (Manresa, 1959) ha treballat en el món de l’ensenyament fins a la seva jubilació el 2019. És llicenciada en Filologia Hispànica i ha cursat estudis superiors especialitzats en teoria de la literatura i literatura comparada. Tanmateix, és poetessa i des de 2014 fins a l’actualitat ha col·laborat amb els seus poemes en diversos volums publicats a la col·lecció Papers de Versàlia.


JURAT DEL XIV PREMI DE NARRATIVA BREU «CATERINA ALBERT» DE 2023

Carmen Alcolea és llicenciada en Filologia Hispànica (1996), postgraduada en Didàctica de la Llengua Estrangera (1997) i llicenciada en Antropologia Social y Cultural (2013) per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de fa dues dècades, exerceix de docent d'Educació Secundària i Batxillerat. És autora d'una novel·la.

Martí Gironell i Gamero (Besalú, 1971), periodista i novel·lista català, és llicenciat en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra i en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona. Ha treballat a Ràdio Besalú, Ràdio Olot, Catalunya Ràdio i TV3. Col·labora en mitjans de comunicació com El Punt Avui, La República i L’Illa dels Llibres. Entre els seus llibres destaquen El pont dels jueus (2007), que ha estat traduït a diversos idiomes; La venjança del bandoler, que va guanyar el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica el 2008, o La força d’un destí, Premi Ramon Llull 2018.

Josep Lluís Negreira és doctor en Història Comparada Social, Econòmica i Política per la UAB. Actualment és professor de ciències socials i història a l'Institut Banús de Cerdanyola del Vallès, del qual és cap d'estudis. És autor de diferents estudis historiogràfics, entre els quals destaca Del somni republicà a la barbàrie franquista. Cerdanyola del Vallès 1936-1952 i El camí cap a la democràcia. Moviment obrer i lluita antifranquista 1966-1976.

Anna Pallejà Franquet (Tarragona, 2006) mai no ha deixat de llegir tota mena de llibres. El que va començar com un diari secret es va anar transformant, a poc a poc, en la seva gran passió: l’escriptura. Actualment, compagina la literatura, els estudis, la música i la família.

Xusa Serra és llicenciada en Antropologia, postgraduada en Tanatologia i màster en Investigació en Infermeria i Salut. És infermera de la Unitat d'Acompanyament a les Malalties, el Dol i Final de la Vida de l’Hospital General de Catalunya i també és terapeuta del Grup de Dol de l’Associació de Dones per la Igualtat de Cerdanyola del Vallès. És docent del taller «Ara sí que sé a les escoles» i autora del llibre I jo, també em moriré?

logo Liber 2022
marta

S’apropa una de les cites ineludibles del sector editorial: Liber, el saló professional del llibre, que aquest any tindrà lloc del 5 al 7 d’octubre al recinte firal Gran Via de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona).

La UAB presentarà les seves publicacions més destacades del 2022, entre les quals es troben:

  • África, cambio climático y resiliencia, de Johari Gautier
  • La esquiva búsqueda de la prosperidad, de David Castells-Quintana
  • Animales en los medios de comunicación. El caso de TVE, de Francisco Javier Rosagro Moreiro
  • Welfare Considerations in Animal Assisted Interventions, d’Antonia Eraud
  • Investigar la historia de la corrupción: conceptos, fuentes y métodos, de Gemma Rubí i Ferran Toledano
  • Prisioneros de guerra y campos de concentración en España durante la guerra contra la Convención (1793-1795), de Montserrat Jiménez Sureda
  • Mariposas, brujas, conjuros, doncellas y caballeros andantes, de Montserrat Jiménez Sureda

Com cada any, el Servei de Publicacions hi serà representat a través dels estands de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE) i de Pujol i Amadó Export.