El dijous 23 de novembre, a les 19 h, es presentarà l’última novetat de la col·lecció Gabriel Ferrater: El hechizo del tren, obra de Johari Gautier Carmona i editada per la Universitat Autònoma de Barcelona.

L'acte tindrà lloc al Museu del Ferrocarril de Madrid (Paseo de Las Delicias, 61, 28045 Madrid) i hi participaran el periodista d'El País Nacho Meneses, l’historiador de la Fundación de los Ferrocarriles Españoles (FFE) Miguel Muñoz Rubio i el mateix autor.

Inicialment, aquest esdeveniment estava previst pel dijous 19 d'octubre, però es va haver d'ajornar per fenòmens meteorològics que no van possibilitar la seva realització. No obstant això, l'obra es va presentar el 27 de setembre passat al Museu del Ferrocarril de Catalunya i el 16 de novembre també es donarà a conèixer a l'Arxiu Comarcal del Maresme (Mataró).

El dimecres 18 d'octubre, a les 18.30 h, es presentarà l’última novetat de la col·lecció Aldea Global: El Papus (1973-1987). Contrapoder informativo en la Transición española, obra de Maria Iranzo Cabrera i coeditada per la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Jaume I de Castelló, la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona) i la Universitat de València.

L'acte tindrà lloc a l'espai UNE de la Llibreria del BOE (carerr Trafalgar, 27. 28010 Madrid) i comptarà amb la participació de l'humorista Enrique Ventura i l'autora del llibre. La presentació serà retransmessa en directe, a través de YouTube: https://www.youtube.com/watch?v=vnRX7i_zxDk

L'obra es va presentar el dilluns 16 d’octubre passat, a la llibreria Finestres de Barcelona, amb la participació de Carlos Navarro, exgerent de la revista El Papus; Lluís Recasens, humorista gràfic, il·lustrador i guionista; Josep Lluís Gómez Mompart, catedràtic de Periodisme a la Universitat de València, i l’autora.

El dimecres 19 d’octubre, a les 19 h, s'ha presentat l’última novetat de la col·lecció Memoria Artium: Visitar les arts del passat. Les exposicions retrospectives d’art a Catalunya, València i Mallorca entre 1867 i 1937, obra de Bonaventura Bassegoda i coeditada per les universitats UAB, UB, UdG, UdL, UPC i URV, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu del Disseny de Barcelona.

En l’acte han intervingut Vicenç Furió, catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona; Francesc Fontbona, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, i l’autor.

La presentació ha tingut lloc a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Casa Llotja, passeig d’Isabel II, 1, 2n, Barcelona), amb entrada lliure i aforament limitat, i s'ha pogut seguir en directe a través d’Instagram Live: www.instagram.com/edicions.ub

L’autor lleidatà Eduard Roure Blàvia, amb el llibre El metall i els turons (XXVIII Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders») ens trasllada a un poble anomenat Puigenllà, una zona de turons travessats per un conjunt de corriols. Allà el Guardià s’entrega a una tasca conservacionista amb desencant, inquietud i un idealisme persistent. Aquesta faula moderna és una reflexió sobre la corrupció humana, un cant a la natura, a l'honradesa i a l'amistat com a dics de contenció contra la por i l'utilitarisme.

Alexandre Planas Ballet, de Corbera de Llobregat, llicenciat en Filosofia i escriptor, a l’obra Projeccions (XXVII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol») exposa un repertori de poemes a partir de diversos projectes fílmics. A cada poema l’autor assenyala la pel·lícula en la que s’ha inspirat, el seu corresponent director i l’any d’estrena. El recull va des del film Young Mr. Lincoln (1939) fins la pel·lícula Jojo Rabbit (2019). No és imprescindible haver-les vist per entendre els poemes ja que aquests són una reflexió dels sentiments de l’autor sobre l’amor, la mort, la bellesa, la justícia i l’amistat.

L'escriptora Mireia Mejías Roca (Tarragona, 2004) amb l’obra Apatia (XIII Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert») exposa els pensaments i inquietuds de la protagonista, Laura, una jove de 18 anys, que se sent atrapada dins el seu petit poble. Els seus dies es caracteritzen per una contínua apatia i passivitat que li generen poca motivació per sobreviure. Aquests sentiments de tristesa, però, els comparteix amb el seu amic Joel, amb qui amaga un secret.

L'acte de presentació dels nous volums va anar a càrrec d’Isaac Gómez, cuiner del restaurant Capicua de Cerdanyola. L’artista David Ymbernon va ser l’encarregat de dirigir la performance «Poesia visual culinària», en la qual va lligar la literatura amb l’hostaleria. Per part de la UAB hi va assistir Rosa María Sebastián, vicerectora d’Innovació, Transferència i Emprenedoria, i l'alcalde de l’Ajuntament de Cerdanyola, Carlos Cordón.

També es van presentar  les bases de la convocatòria dels Premis Literaris 2024.

El dilluns 20 de febrer, Johari Gautier presentarà el seu llibre África: cambio climático y resiliencia. Retos y oportunidades ante el calentamiento global a Barcelona, a les 19 h, al Centre Cívic La Sedeta (c/ Sicília, 321. 08025 Barcelona).

L’acte, que és gratuït i obert a tots els públics, l’organitza la llibreria La Ploma i hi participaran Ester Riera, llibretera; Jean Bosco Botsho, president de l’Associació Africana i Catalana de Cooperació (Africat), i Johari Gautier, autor del llibre.

L’escriptora osonenca Gemma Romeu Puntí participarà a la primera edició del festival literari Berga Negra. El certamen, que omple un buit a la Catalunya central, pretén retre homenatge a la novel·la negra en català amb la celebració de dotze taules rodones, el dissabte 12 de novembre, a la llibreria Sense Paraules (plaça Viladomat, 22. 08600 Berga).

Romeu serà una de les ponents convidades a la taula De la Catalunya Central al Món, que tindrà lloc a les 16 h. L’autora parlarà de la seva obra Silenci al fiord, guanyadora del XXVII Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders» de 2021, convocat per la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. L’assistència al festival, amb un aforament aproximat de setanta espectadors, és lliure i gratuïta i els autors participants signaran exemplars dels seus llibres, que estaran a la venda.

L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona van donar a conèixer ahir els guanyadors dels Premis Literaris de 2023: Eduard Roure Blàvia (Lleida), amb l’obra El metall i els turons, presentada amb el pseudònim «Combat banal», ha estat el guanyador del XXIX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders», dotat amb 3.000 euros. Alexandre Planas Ballet (Corbera de Llobregat), amb l’obra Projeccions, presentada amb el pseudònim «Pere Alegre», és el guanyador del XXVIII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol», dotat amb 1.000 euros; i Mireia Mejías Roca (Tarragona), amb l’obra Apatia, presentada amb el pseudònim «Fiona Garcia López», és la guanyadora del XIV Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert», dotat amb 500 euros. En aquesta edició han optat als premis un total de 60 obres, de les quals 22 han participat en el Premi de Novel·la, 19 en el de Poesia i 19 en el de Narrativa Breu.

En el lliurament de premis han participat autors i autores de les obres guanyadores, membres dels jurats i representants de les dues institucions organitzadores dels premis, com Carlos Cordón, alcalde de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès; Rosa María Sebastián Pérez, vicerectora d'Innovació, Transferència i Emprenedoria de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Óscar Pons, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

L’acte ha comptat amb l’actuació del grup estable de Teatre de la UAB i s’ha retransmès en directe a través del canal de YouTube de la UAB.

El jurista Joan Brull va presentar el seu llibre Primates: protección, bienestar y derechos a la segona edició de la Clínica d'Investigadors en Dret Animal, celebrada en línia el 28 de febrer.

El Dret Animal és una branca emergent del Dret que està obrint camí a una millor comprensió i respecte per la naturalesa i pels seus habitants. En pocs anys serà un element imprescindible de la formació de les noves generacions, però també de l'enfortiment del teixit social i empresarial. No podem prescindir dels animals per construir un món més equilibrat i just. De manera senzilla, assequible i incorporada a l'activitat de cadascun, la Clínica d'Investigadors en Dret Animal aspira a formar una comunitat estable d'interessats a «saber més per treballar millor pels animals».

La Clínica és un espai de diàleg i d'aprenentatge per a estudiosos i professionals que treballen en l'àmbit del Dret Animal i ciències afins. És un fòrum on els convidats exposen les seves idees i activitats entorn del món animal. En la seva intervenció, Brull va reflexionar al voltant de la seva obra, centrada en la instrumentació estètica de primats en el món de l'entreteniment. El llibre, que es basa en el treball final de l'autor per al màster de Dret Animal i Societat de la UAB, aborda el marc legal de protecció i benestar animal actual, alhora que acull la proposta del tractament dels primats com a subjectes de dret. Durant la seva exposició, Brull va destacar la necessitat que el dret promogui justícia «perquè la realitat legal és que encara queda camí per recórrer, no sols per a la protecció real dels primats, sinó, en general, per a la resta d'animals». Així mateix, l'autor va reclamar més esforços per augmentar el control del tràfic il·legal, que continua posant en perill moltes espècies d'animals, amb una supervisió estricta dels permisos d'importació i exportació que concedeixen els estats.

El fòrum es va celebrar per videoconferència i va comptar amb l'assistència de més de trenta investigadors provinents, principalment, d'Espanya i Llatinoamèrica. La trobada és una activitat formativa que va néixer el 2022 promoguda per l'ICALP de la UAB i amb la col·laboració d'entitats de renom empresarial i social, com la Comissió de Defensa dels Drets dels Animals de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Sabadell, l'Institute of Environmental and Resource Law (Xina) o el Michigan State University College of Law (Estats Units). El vídeo de la jornada es pot visualitzar al canal de YouTube de la fundació xilena Abogados por los Animales (APLA): https://youtu.be/nfqjCyeOTx4

Del 23 al 29 d’octubre se celebra arreu del món la International Open Access Week, una iniciativa anual per promoure l’accés obert (AO) en el món acadèmic i de la recerca. Aquest any el lema és Community over commercialization i té com a objectiu conscienciar de la importància del control comunitari dels sistemes d’intercanvi de coneixement.

En el marc de la setmana de l’accés obert, el Servei de Publicacions ha organitzat la Jornada de Revistes Científiques de la UAB, un espai de trobada dels equips editorials de les revistes de la UAB per compartir coneixements, experiències, reptes, etc., i per parlar dels temes que els equips editorials considerin més rellevants. El programa de la Jornada és el següent:

• Presentació 
• Dinàmica de la Jornada 
• Temes

1. Perquè són importants les metadades?
2. Com assegurar la continuïtat d’una revista?
3. Les revistes han de ser «accessibles»?   
4. Volem i podem fer avaluació per parells en obert?  

5. Seria interessant crear un «lobby» de revistes diamant de la UAB? 
6. Com mantenir el nivell d'una revista sense «morir» d’èxit?
7. Com millorar la indexació de les revistes?

• Tancament de la Jornada

La Jornada està oberta a totes les persones que intervenen o col·laboren en l’edició de les revistes de la UAB.

• Data: 24 d’octubre, de 10 a 14 h.
• Lloc: Sala de Revistes de la Biblioteca d’Humanitats de l’edifici de Lletres de la UAB.
• Inscripcions: per assistir a la Jornada és imprescindible formalitzar prèviament la inscripció a través d’aquest formulari abans del 19 d’octubre.

El professor agregat d’egiptologia i director de l’Institut d’Estudis del Pròxim Orient Antic (IEPOA) de la UAB, Josep Cervelló i Autuori, serà l’encarregat de dur a terme l’acte «Je tiens l’affaire! – Jean-François Champollion. Bicentenari del desxiframent dels jeroglífics egipcis», que se celebrarà el 14 de setembre, a l’Auditori de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, de 17 a 19 h. Cervelló parlarà sobre l’apassionada carrera que el descobriment de la pedra Rosetta va provocar entre els estudiosos europeus, especialment de França i Anglaterra, per poder llegir els jeroglífics i com el seu desxiframent va donar lloc al naixement de l’egiptologia com un camp de coneixement especialitzat de les ciències de l’antiguitat. En aquesta línia, el 2014 va publicar l’obra Escrituras, lengua y cultura en el antiguo Egipto, que satisfà un buit en el panorama espanyol. És una aproximació a la llengua i les escriptures egípcies des d'una perspectiva cultural: l'evolució de la llengua, la seva descripció gramatical i fonològica, els principals testimoniatges literaris i documentals, les característiques dels diferents sistemes d'escriptura i especialment dels jeroglífics, i la història del procés que va portar al seu desxiframent, sense oblidar qüestions fonamentals sobre el seu origen (escriptura autòctona o d'influència forana?, creada per motius rituals o administratius?).

El bicentenari del desxiframent dels jeroglífics egipcis forma part de dues efemèrides egiptològiques de gran transcendència que tindran lloc aquest últim quadrimestre de 2022, juntament amb els cent anys de la descoberta de la tomba de Tutankamon. A més a més, aquest any es compleix també una fita egiptològica de la UAB: els trenta anys de les primeres classes d’egiptologia en el marc del màster d'Estudis Orientals: Egiptologia i Assiriologia, impartit per l’IEPOA. Amb motiu de totes aquestes celebracions egiptològiques, la Universitat està enllestint l’exposició «Més enllà de Tutankamon», que es podrà visitar del 2 de novembre al 20 de desembre a la Sala d’Exposicions de la Biblioteca de Comunicació.