Del 23 al 29 d’octubre se celebra arreu del món la International Open Access Week, una iniciativa anual per promoure l’accés obert (AO) en el món acadèmic i de la recerca. Aquest any el lema és Community over commercialization i té com a objectiu conscienciar de la importància del control comunitari dels sistemes d’intercanvi de coneixement.

En el marc de la setmana de l’accés obert, el Servei de Publicacions ha organitzat la Jornada de Revistes Científiques de la UAB, un espai de trobada dels equips editorials de les revistes de la UAB per compartir coneixements, experiències, reptes, etc., i per parlar dels temes que els equips editorials considerin més rellevants. El programa de la Jornada és el següent:

• Presentació 
• Dinàmica de la Jornada 
• Temes

1. Perquè són importants les metadades?
2. Com assegurar la continuïtat d’una revista?
3. Les revistes han de ser «accessibles»?   
4. Volem i podem fer avaluació per parells en obert?  

5. Seria interessant crear un «lobby» de revistes diamant de la UAB? 
6. Com mantenir el nivell d'una revista sense «morir» d’èxit?
7. Com millorar la indexació de les revistes?

• Tancament de la Jornada

La Jornada està oberta a totes les persones que intervenen o col·laboren en l’edició de les revistes de la UAB.

• Data: 24 d’octubre, de 10 a 14 h.
• Lloc: Sala de Revistes de la Biblioteca d’Humanitats de l’edifici de Lletres de la UAB.
• Inscripcions: per assistir a la Jornada és imprescindible formalitzar prèviament la inscripció a través d’aquest formulari abans del 19 d’octubre.

El professor agregat d’egiptologia i director de l’Institut d’Estudis del Pròxim Orient Antic (IEPOA) de la UAB, Josep Cervelló i Autuori, serà l’encarregat de dur a terme l’acte «Je tiens l’affaire! – Jean-François Champollion. Bicentenari del desxiframent dels jeroglífics egipcis», que se celebrarà el 14 de setembre, a l’Auditori de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, de 17 a 19 h. Cervelló parlarà sobre l’apassionada carrera que el descobriment de la pedra Rosetta va provocar entre els estudiosos europeus, especialment de França i Anglaterra, per poder llegir els jeroglífics i com el seu desxiframent va donar lloc al naixement de l’egiptologia com un camp de coneixement especialitzat de les ciències de l’antiguitat. En aquesta línia, el 2014 va publicar l’obra Escrituras, lengua y cultura en el antiguo Egipto, que satisfà un buit en el panorama espanyol. És una aproximació a la llengua i les escriptures egípcies des d'una perspectiva cultural: l'evolució de la llengua, la seva descripció gramatical i fonològica, els principals testimoniatges literaris i documentals, les característiques dels diferents sistemes d'escriptura i especialment dels jeroglífics, i la història del procés que va portar al seu desxiframent, sense oblidar qüestions fonamentals sobre el seu origen (escriptura autòctona o d'influència forana?, creada per motius rituals o administratius?).

El bicentenari del desxiframent dels jeroglífics egipcis forma part de dues efemèrides egiptològiques de gran transcendència que tindran lloc aquest últim quadrimestre de 2022, juntament amb els cent anys de la descoberta de la tomba de Tutankamon. A més a més, aquest any es compleix també una fita egiptològica de la UAB: els trenta anys de les primeres classes d’egiptologia en el marc del màster d'Estudis Orientals: Egiptologia i Assiriologia, impartit per l’IEPOA. Amb motiu de totes aquestes celebracions egiptològiques, la Universitat està enllestint l’exposició «Més enllà de Tutankamon», que es podrà visitar del 2 de novembre al 20 de desembre a la Sala d’Exposicions de la Biblioteca de Comunicació.

El dilluns 13 de febrer va finalitzar el termini per a la presentació d’originals als Premis Literaris de l’any 2013, convocats per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

D’entre els originals presentats, 19 opten al XIV Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert», 19 al XXVIII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» i 22 al XXIX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders».

A continuació es detalla la composició del jurat de l’edició actual dels guardons.

JURAT DEL XXIX PREMI DE NOVEL·LA «VALLDAURA-MEMORIAL PERE CALDERS» DE 2023

Josep Maria Riera (Barcelona, 1944) és escriptor i editor. Ha estat impressor, llibreter, director del Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de l’Associació d’Editorials Universitàries Espanyoles. Ha guanyat, entre d'altres, el Premi Universitat de Lleida de Novel·la (1999), el Premi Vila de Puigcerdà (2000), el Premi Vila d'Ascó de Narrativa (2001) i el IX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders» (2003). Ha publicat una quinzena de títols, com ara La catedràtica de la vall Moronta (Pagès, 1999), El forat negre (El Mèdol, 2002) i Les il·lusions perpètues (Servei de Publicacions de la UAB, 2003).

Joan Mañas (Gualba, 1970) és llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona i propietari de la llibreria de segona mà El Pergamí Vell. Ha participat com a jurat en diversos premis de novel·la i és autor de la novel·la Arqueologia de l'amor, guardonada amb el Premi Just Casero de Girona el 2006.

Maria Carme Alerm (Barcelona, 1964) és doctora en Filologia Hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona. Exerceix com a catedràtica de Llengua i Literatura Castellanes en un institut. Ha publicat diversos treballs de recerca relacionats amb la seva especialitat acadèmica i és membre fundadora de la revista digital El Pasajero. També és autora de la primera traducció al castellà del teatre de Mercè Rodoreda. Des de 2011 s'ha endinsat en l'àmbit de la creació en llengua catalana tant en relat curt i microrelat com en poesia, i fins ara ha obtingut més d'una quarantena de premis en concursos literaris d'arreu de Catalunya.

Maria Llopis (Barcelona, 1962) és llicenciada en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona. També ha cursat estudis superiors d’italià i anglès. Ha treballat en l’àmbit de la lexicografia a l’editorial Enciclopèdia Catalana i en la coordinació de serveis lingüístics al Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92. Des de fa més de trenta anys és traductora professional en l’àmbit literari. Actualment, forma part del jurat del premi PEN Català de traducció.

Núria Balagué Mola (Barcelona, 1958) és llicenciada en Filologia Hispànica i en Filologia Italiana i doctora en Documentació per la Universitat de Barcelona. Ha estat sotsdirectora del Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona i professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació a la Universitat de Barcelona.

JURAT DEL XXVIII PREMI DE POESIA «MIQUEL MARTÍ I POL» DE 2023

Pep Cortès (Terrassa, 1950), membre actiu de diverses associacions culturals i literàries de Terrassa, ha obtingut diversos premis literaris. Ha publicat els títols de poesia següents: Fer camí (PPU, 2010); Viatge a la llibertat (plaquette; Mirall de Glaç, 2012); Itineraris poètics (Premi de Poesia Ciutat de Terrassa Agustí Bartra, 2014); Poema per a Jana (accèssit al Premi Grandalla de Poesia, 2017); Amb Ecce Homo a les mans i Bartra al cor (plaquette; Mirall de Glaç, 2019); Dins el roure dorm el tro (Tushita, 2019) i Pedra, paraula i ànima (XXVII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» de 2022).

Albert Gavaldà (Barcelona, 1964) s’inicià en la poesia a una edat primerenca i és un poeta d’aparició tardana. El 1985 inicià els estudis de Filologia Catalana, que deixà incomplets. El 1997, una plaquette de Poemes d’Abissínia obtingué el Premi de Poesia Sant Gregori i es publicà a Senhal (Llibreria 22 i Ajuntament de Girona). Aquell mateix any participà al II Festival de Poesia de Girona amb un poema que aparegué també a Singulars d’un plural. L’any 2009 dugué a terme l’autoedició de Poemes d’Abissínia, publicat el 2019 per Pagès. L’any 2020 va guanyar el XXV Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» amb l’obra Si l’oblit no em falla (Servei de Publicacions de la UAB, 2020).

Josep Gerona (Sabadell, 1956) és llicenciat en Història i professor d’ensenyament secundari a Sabadell. Actualment compagina la seva dedicació a la pintura amb l’escriptura en català i castellà. És fundador i membre des de l’any 2001 del grup de poetes sabadellencs Papers de Versàlia, col·lectiu que treballa en diferents iniciatives per promoure i difondre la creació poètica. Entre les seves publicacions es troben: Mnemòsine amnèsica (2006), Quan deixaré de creure (2000), Àlbum de noses (2001), Trompar l’ull (2004), Hospital General (2007) i La vida original (2007). 

Esteve Plantada (Granollers, 1979) és periodista, poeta i editor de poesia. Ha publicat set llibres de poesia, entre els quals hi ha A l’ombra dels violins (Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits 1997), Fosca límit (Millor poemari del 2015 segons els lectors de Llegir en cas d’incendi) i Big Bang Llàtzer (premi de Poesia Mediterrània Pare Colom 2016). Ha treballat com a articulista i crític a diferents mitjans i revistes, com ara El Punt Avui, Barcelona Metròpolis o The Barcelona Review, de la qual va ser codirector. També ha estat cap de cultura de Nació Digital i és professor de l’Escola d’Escriptura de Barcelona. Actualment és articulista i redactor de la revista El Temps, on coordina el portal especialitzat El Temps de les Arts.

Pilar Tejero Pérez (Manresa, 1959) ha treballat en el món de l’ensenyament fins a la seva jubilació el 2019. És llicenciada en Filologia Hispànica i ha cursat estudis superiors especialitzats en teoria de la literatura i literatura comparada. Tanmateix, és poetessa i des de 2014 fins a l’actualitat ha col·laborat amb els seus poemes en diversos volums publicats a la col·lecció Papers de Versàlia.

JURAT DEL XIV PREMI DE NARRATIVA BREU «CATERINA ALBERT» DE 2023

Carmen Alcolea és llicenciada en Filologia Hispànica (1996), postgraduada en Didàctica de la Llengua Estrangera (1997) i llicenciada en Antropologia Social y Cultural (2013) per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de fa dues dècades, exerceix de docent d'Educació Secundària i Batxillerat. És autora d'una novel·la.

Martí Gironell i Gamero (Besalú, 1971), periodista i novel·lista català, és llicenciat en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra i en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona. Ha treballat a Ràdio Besalú, Ràdio Olot, Catalunya Ràdio i TV3. Col·labora en mitjans de comunicació com El Punt Avui, La República i L’Illa dels Llibres. Entre els seus llibres destaquen El pont dels jueus (2007), que ha estat traduït a diversos idiomes; La venjança del bandoler, que va guanyar el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica el 2008, o La força d’un destí, Premi Ramon Llull 2018.

Josep Lluís Negreira és doctor en Història Comparada Social, Econòmica i Política per la UAB. Actualment és professor de ciències socials i història a l'Institut Banús de Cerdanyola del Vallès, del qual és cap d'estudis. És autor de diferents estudis historiogràfics, entre els quals destaca Del somni republicà a la barbàrie franquista. Cerdanyola del Vallès 1936-1952 i El camí cap a la democràcia. Moviment obrer i lluita antifranquista 1966-1976.

Anna Pallejà Franquet (Tarragona, 2006) mai no ha deixat de llegir tota mena de llibres. El que va començar com un diari secret es va anar transformant, a poc a poc, en la seva gran passió: l’escriptura. Actualment, compagina la literatura, els estudis, la música i la família.

Xusa Serra és llicenciada en Antropologia, postgraduada en Tanatologia i màster en Investigació en Infermeria i Salut. És infermera de la Unitat d'Acompanyament a les Malalties, el Dol i Final de la Vida de l’Hospital General de Catalunya i també és terapeuta del Grup de Dol de l’Associació de Dones per la Igualtat de Cerdanyola del Vallès. És docent del taller «Ara sí que sé a les escoles» i autora del llibre I jo, també em moriré?

El passat 5 de juny, la Academia Colombiana de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales va entrevistar a Julio Mario Hoyos i a Juan Carlos Moreno, Biòleg i Filòsof, respectivament, i autors del llibre Las claves de la investigación Científica, editat recentment pel Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcleona (UAB).

L'entrevista es va incloure dins del projecte "Diàlegs amb la ciència a Colòmbia", per a respondre algunes de les preguntes que Hoyos i Moreno desvetllen al seu llibre: Com funciona la ciència?; quins són els principals mètodes emprats en la recerca científica?; com s'organitza i administra el coneixement en l'àmbit de la ciència?. La conversa, en un llenguatge no especialitzat i amb un propòsit pedagògic, va oferir orientacions útils per als científics en la seva tasca d'investigació, per als educadors en la formació d'habilitats de recerca i per als administradors de la ciència en la gestió de projectes de recerca.

El programa es va retransmetre en directe i es pot escoltar íntegrament en el següent enllaç: https://radio.unal.edu.co/detalle/claves-para-entender-la-investigacion-cientifica

Del 25 de novembre al 3 de desembre se celebrarà la 37a edició de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, una de les trobades editorials i culturals més importants d’Iberoamèrica.

El Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona hi exposarà algunes de les seves novetats del curs 2022-2023, conjuntament amb altres editorials acadèmiques i centres de recerca associats a la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE).

En aquesta ocasió, l’editorial de la UAB presentarà títols com África, cambio climático y resiliencia, de Johari Gautier; La esquiva búsqueda de la prosperidad, de David Castells-Quintana, o Primates: protección, bienestar y derechos, de Joan Brull.

Pròximament, el Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) serà present a tres esdeveniments del sector editorial: la 42a Fira del Llibre de Granada, la 59a edició de la Fira del Llibre de València i la 36a Fira Internacional del Llibre de Bogotà. La primera tindrà lloc del 19 al 28 d’abril, la segona del 25 d’abril al 5 de maig i la tercera del 17 d'abril al 2 de maig.

L’editorial de la UAB hi exposarà algunes de les seves novetats del curs 2023-2024 a través de l’estand de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE). S'hi podrà adquirir títols, adreçats a tots els públics, com El hechizo del tren, de Johari Gautier; Innovación y liderazgo. El nacimiento del código de barras, de Gabriel Izard; Las claves de la investigación científica, de Julio Mario Hoyos i Juan Carlos Moreno; o Legislación y derecho digital para no juristas, de Cristina Blasi i Josep Cañabate.

Ahir dijous es van lliurar a Madrid els certificats del Segell de Qualitat en Edició Acadèmica CEA-APQ d’avaluació de monografies científiques, que, per primera vegada, han convocat l'Agència Nacional d'Avaluació i Acreditació (ANECA), la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) i la Unió d’Editorials Universitàries Espanyoles (UNE).

Trenta-cinc monografies, pertanyents a diferents universitats i centres de recerca, han estat acreditades per la seva qualitat i transparència informativa, qualitat de la política editorial i qualitat en el procés editorial i d'avaluació científica.

Entre les monografies acreditades es troba El Papus (1973-1987). Contrapoder informativo en la Transición española, obra de María Iranzo Cabrera i inclosa dins la col·lecció sobre comunicació i tecnologies de la comunicació «Aldea Global», que coediten la Universitat Jaume I, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de València i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

A l'acte van ser-hi presents la directora de la Divisió d'Avaluació de Professorat de l’ANECA, Susana Quicios, la directora general de la FECYT, Imma Aguilar, i la presidenta de la UNE, María Isabel Cabrera, encarregades de lliurar els certificats.

Joan Carles Marset, director del Servei de Publicacions de la UAB, va ser l’encarregat de recollir el certificat d'El Papus (1973-1987). Contrapoder informativo en la Transición española, per part de la UAB. Durant la seva intervenció, Marset va destacar «la importància de les coedicions interuniversitàries com a forma de promoure la transferència de coneixement, de reforçar la cooperació entre universitats i de sumar sinergies per fer viables publicacions científiques que d’altra manera difícilment podrien ser assumides per una sola institució». Tanmateix, l’editor va reclamar que es posi en valor la coedició com a factor de col·laboració que contribueix a enriquir l'ecosistema de l'edició universitària al nostre país.

Des de la seva creació el 2017, el Segell CEA-APQ està reconegut com a indici de qualitat de les publicacions en l'avaluació de l'activitat investigadora, reconeixement que fa la Comissió Nacional Avaluadora de l'Activitat Investigadora (CNEAI), i en els criteris d'avaluació dels mèrits de recerca al·legats per a les diferents figures d'acreditació del professorat que realitza l'ANECA. Fins al 2023, el Segell s’ha convocat únicament per a col·leccions. Amb la nova convocatòria per a monografies, aquest criteri d’avaluació es consolida i realça la importància que aquesta certificació suposa per als autors de les obres, les editorials, el sistema d'avaluació de l'activitat investigadora i la ciència espanyola.

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el consistori de Cerdanyola del Vallès celebraran l’11 de maig, a les 18 h, l’acte de lliurament de l’edició 2023 dels Premis Literaris que organitzen conjuntament. Ambdues institucions donaran a conèixer els originals guanyadors del XXIX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders», el XXVIII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» i el XIV Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert». L’acte se celebrarà a la Sala Teatre de la UAB i es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube de la UAB. El grup estable de l’Aula de Teatre de la UAB, sota la direcció de Ricard Gázquez, oferirà una selecció d’escenes de l'obra Amor i informació, un text teatral de Caryl Churchill (2012) que pretén generar diàleg i reflexionar entorn de l’amor i les relacions interpersonals en l’època de la comunicació digital.

L’esdeveniment serà conduït per Enric To, alumne de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, i hi intervindran Carlos Cordón, alcalde de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès; Rosa Maria Sebastián Pérez, vicerectora d'Innovació, Transferència i Emprenedoria de la Universitat Autònoma de Barcelona; i Óscar Pons, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

El desembre passat, el Servei de Publicacions de la UAB va publicar les obres guanyadores dels Premis Literaris de 2022 i va celebrar un col·loqui a la llibreria Èfora de Cerdanyola del Vallès. El mateix acte va incloure la presentació de la convocatòria dels premis de l’edició de 2023, que va rebre inscripcions fins al mes de febrer passat. Els diferents jurats de cada modalitat de premi (novel·la, poesia i narrativa breu) estan integrats per persones destacades del panorama literari i acadèmic actual, guanyadors i guanyadores dels certàmens en edicions anteriors i persones vinculades a la ciutat de Cerdanyola del Vallès.

S’apropa una de les cites ineludibles del sector editorial: Liber, el saló professional del llibre, que aquest any tindrà lloc del 5 al 7 d’octubre al recinte firal Gran Via de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona).

La UAB presentarà les seves publicacions més destacades del 2022, entre les quals es troben:

• África, cambio climático y resiliencia, de Johari Gautier
• La esquiva búsqueda de la prosperidad, de David Castells-Quintana
• Animales en los medios de comunicación. El caso de TVE, de Francisco Javier Rosagro Moreiro
• Welfare Considerations in Animal Assisted Interventions, d’Antonia Eraud
• Investigar la historia de la corrupción: conceptos, fuentes y métodos, de Gemma Rubí i Ferran Toledano
• Prisioneros de guerra y campos de concentración en España durante la guerra contra la Convención (1793-1795), de Montserrat Jiménez Sureda
• Mariposas, brujas, conjuros, doncellas y caballeros andantes, de Montserrat Jiménez Sureda

Com cada any, el Servei de Publicacions hi serà representat a través dels estands de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE) i de Pujol i Amadó Export.

Aquest matí, en una roda de premsa a Sant Cugat del Vallès, l'Associació Gabriel Ferrater, l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han donat a conèixer el veredicte del I Premi d'Assaig Jove «Pensar més» - Memorial Gabriel Ferrater. Miriam Ruiz-Ruano, amb l'obra L'autor que mira de reüll: la tradició a la literatura moderna i postmoderna, presentada amb el pseudònim «Emma March», ha estat la guanyadora del guardó de 2022, dotat amb 6.000 euros.

Miriam Ruiz-Ruano (Vic,1994) és graduada en Filologia Catalana i màster en Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes i en Literatura Comparada i Estudis Culturals per la UAB, d'on és professora de literatura comparada. Actualment està acabant la seva tesi doctoral sobre els processos de canonització d'Ausiàs March als segles XIX i XX.

El jurat d'aquesta primera edició, format per persones de reconeixement i prestigi públic destacat per la seva aportació acadèmica o intel·lectual, ha valorat l'estil volgudament assagístic d'un volum molt ben escrit, integrat per diferents capítols en què s'ofereixen lectures diverses i riques, enginyoses i innovadores sobre obres canòniques de la literatura catalana i estrangera —en el millor estil de Gabriel Ferrater. El professor de la UAB i membre del jurat del premi, Salvador Cardús, ha subratllat que l'objectiu del volum és «mostrar com els escriptors contemporanis han hagut de mirar de reüll el que havien fet els seus predecessors, i com cada creador ha recuperat algun aspecte, obra, tema o gènere de la tradició, i li ha estat útil per ser diferent, crític, original, modern».

L'acte, celebrat avui a les 12 h al Museu del Monestir de Sant Cugat, també ha inclòs el lliurament del trofeu del premi a la guanyadora i ha comptat amb la participació dels representants de les institucions organitzadores següents: Esther Madrona, tinenta d'alcaldia de Cultura de l'Ajuntament de Sant Cugat; Rosa Maria Sebastián, vicerectora d'Innovació, Transferència i Emprenedoria de la UAB; Joan Tres, president i fundador de l'Associació Gabriel Ferrater; i Salvador Cardús, professor de la UAB i membre del jurat del premi.

El Servei de Publicacions de la UAB serà l'encarregat d'editar l'obra guanyadora, que s'inclourà en una nova col·lecció anomenada «Pensar més», dedicada a la memòria intel·lectual de Gabriel Ferrater. Està previst que el llibre es presenti al desembre a la UAB.