La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el consistori de Cerdanyola del Vallès celebraran l’11 de maig, a les 18 h, l’acte de lliurament de l’edició 2023 dels Premis Literaris que organitzen conjuntament. Ambdues institucions donaran a conèixer els originals guanyadors del XXIX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders», el XXVIII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» i el XIV Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert». L’acte se celebrarà a la Sala Teatre de la UAB i es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube de la UAB. El grup estable de l’Aula de Teatre de la UAB, sota la direcció de Ricard Gázquez, oferirà una selecció d’escenes de l'obra Amor i informació, un text teatral de Caryl Churchill (2012) que pretén generar diàleg i reflexionar entorn de l’amor i les relacions interpersonals en l’època de la comunicació digital.

L’esdeveniment serà conduït per Enric To, alumne de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, i hi intervindran Carlos Cordón, alcalde de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès; Rosa Maria Sebastián Pérez, vicerectora d'Innovació, Transferència i Emprenedoria de la Universitat Autònoma de Barcelona; i Óscar Pons, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

El desembre passat, el Servei de Publicacions de la UAB va publicar les obres guanyadores dels Premis Literaris de 2022 i va celebrar un col·loqui a la llibreria Èfora de Cerdanyola del Vallès. El mateix acte va incloure la presentació de la convocatòria dels premis de l’edició de 2023, que va rebre inscripcions fins al mes de febrer passat. Els diferents jurats de cada modalitat de premi (novel·la, poesia i narrativa breu) estan integrats per persones destacades del panorama literari i acadèmic actual, guanyadors i guanyadores dels certàmens en edicions anteriors i persones vinculades a la ciutat de Cerdanyola del Vallès.

S’apropa una de les cites ineludibles del sector editorial: Liber, el saló professional del llibre, que aquest any tindrà lloc del 5 al 7 d’octubre al recinte firal Gran Via de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona).

La UAB presentarà les seves publicacions més destacades del 2022, entre les quals es troben:

• África, cambio climático y resiliencia, de Johari Gautier
• La esquiva búsqueda de la prosperidad, de David Castells-Quintana
• Animales en los medios de comunicación. El caso de TVE, de Francisco Javier Rosagro Moreiro
• Welfare Considerations in Animal Assisted Interventions, d’Antonia Eraud
• Investigar la historia de la corrupción: conceptos, fuentes y métodos, de Gemma Rubí i Ferran Toledano
• Prisioneros de guerra y campos de concentración en España durante la guerra contra la Convención (1793-1795), de Montserrat Jiménez Sureda
• Mariposas, brujas, conjuros, doncellas y caballeros andantes, de Montserrat Jiménez Sureda

Com cada any, el Servei de Publicacions hi serà representat a través dels estands de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE) i de Pujol i Amadó Export.

Míriam Ruiz-Ruano ha presentat la seva obra, L’autor que mira de reüll. La tradició a la literatura moderna i postmoderna, el dimecres 3 de maig, a les 19 h, a la llibreria La Salvatge de Sant Cugat del Vallès. L'obra ha estat la guanyadora del primer Premi d’Assaig Jove «Pensar més» - Memorial Gabriel Ferrater, convocat per l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, l’Associació Gabriel Ferrater i la Universitat Autònoma de Barcelona i lliurat el setembre de 2022.

En l’acte, hi ha participat Jordi Julià, poeta i professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la UAB, i s'hi han presentat les bases de la pròxima edició del premi (2023), que rebrà inscripcions fins el 15 de setembre vinent.

El Servei de Publicacions de la UAB ha estat l’encarregat d’editar el llibre, que està disponible en format paper i electrònic, i que obre una nova col·lecció titulada «Pensar més», que preveu incorporar els números dels assajos guanyadors de les properes edicions del premi.

La revista Vía Libre acaba de publicar l’article «La primera línea de ferrocarril en la Península Ibérica: historia de un progreso y de un compromiso», amb motiu del 175è aniversari de la línia Barcelona-Mataró, que tindrà lloc el pròxim 28 d’octubre.

L’article és obra del periodista, escriptor i investigador Johari Gautier i ressenya el seu últim llibre, El hechizo del tren, una novel·la històrica que relata la història del ferrocarril, des dels seus inicis a Iberoamèrica fins a la seva arribada a la península Ibèrica, a través de les experiències viscudes pel seu principal impulsor, l'empresari català Miquel Biada.

Johari Gautier, autor d'África: cambio climático y resiliencia. Retos y oportunidades ante el calentamiento global, parla sobre el canvi climàtic i la resiliència ecològica del continent africà al seu últim article publicat al web Ctxt. L'autor assenyala que, malgrat els seus baixos nivells de contaminació, el continent negre està molt més compromès amb la transició ecològica que molts altres territoris lligats als seus vells patrons de producció industrial.

Podeu consultar el text a l'enllaç següent: https://ctxt.es/es/20220701/Firmas/40114/africa-crisis-ecosocial-cambio-climatico-transicion-eco-johari-gautier-carmona.html

La Factoria de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha creat un vídeo promocional del llibre El tiempo de los amnésicos. Narrativas fracturadas y subjetividades delirantes en el cine contemporáneo, de Teresa Sorolla, professora del Departament de Ciències de la Comunicació de la Universitat Jaume I.

El tràiler, guiat per la mateixa autora, resumeix en menys de dos minuts les principals aportacions de l’obra per als seus lectors potencials, una aproximació al cinema fracturat que intenta identificar els seus temes argumentals, els seus recursos narratius i els seus motius principals més recurrents.

El tiempo de los amnésicos posa de manifest que les incerteses, les inconsistències, les pors i les obsessions de cada època en condicionen l’art, i que el cinema contemporani actua com un dels dispositius que les recull, les estilitza i les llança de nou a l’espectador a través de narratives fracturades i subjectivitats delirants. Des de la dècada de 1990 el cinema ens convida a desconfiar dels seus relats. Els anomenats mind-game films convoquen narradors amnèsics, dorments o mentiders; hi transiten figures detectivesques que acaben descobrint-se com a culpables del misteri que investiguen; escriptors turmentats són devorats per les seves ficcions; els protagonistes projecten, sense saber-ho, doppelgängers sinistres que circulen com personatges reals. Sovint, ni l’espectador ni els protagonistes no són conscients del delirant punt de vista des del qual s’enuncia la història fins que aquesta no està molt avançada. No obstant això, l’alteració temporal d’aquests films (la no-linealitat) i les impossibles contradiccions que van esquitxant-ne els arguments ens porten a sospitar de la fiabilitat de la narració. Així, aquest tipus de cinema posa en evidència, per exemple, les promeses vàcues de la sobreabundància d’imatges i les noves tecnologies com a suports de la memòria i identitat del subjecte contemporani, de manera que es demanda un esforç d’interpretació inusual a l’espectador, que s’enfronta a alguns fantasmes del seu temps. Per facilitar aquesta descodificació, l’obra analitza els mecanismes narratius, els arguments i els motius visuals més recurrents d’aquest cinema.

El volum s’ha publicat a la col·lecció Aldea Global, editada conjuntament per la UAB, la UPF, la Universitat Jaume I i la Universitat de València, i que compta amb el segell CEA-APQ de qualitat en l’edició acadèmica, atorgat conjuntament per l’ANECA, la FECYT i la UNE.

La Factoria de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha creat un vídeo promocional del llibre La comunicación y sus cambios. De los orígenes al móvil, del catedràtic emèrit de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Miquel de Moragas Spà.

El tràiler resumeix en menys de dos minuts les principals aportacions de l’obra per als seus lectors potencials, de la mà del mateix autor, al voltant de la qüestió fonamental que planteja: la incidència de les matèries expressives de la comunicació en el pensament humà, en la cultura, en l’educació i en la democràcia.

La comunicación y sus cambios. De los orígenes al móvil proposa una interpretació de les funcions socials de la comunicació des de l'òptica de les transformacions (no només les tecnològiques) que s'han anat succeint al llarg de la història, i es pregunta fins a quin punt i de quina manera la transformació en els instruments utilitzats per comunicar-nos influeix en el pensament humà, en la cultura, en l'organització social i en la democràcia. El volum s’ha publicat a la col·lecció Aldea Global, editada conjuntament per la UAB, la UPF, la Universitat Jaume I i la Universitat de València, i que compta amb el segell CEA-APQ de qualitat en l’edició acadèmica, atorgat conjuntament per l’ANECA, la FECYT i la UNE.

La Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès convoquen una nova edició dels Premis Literaris per al 2023. Els originals es podran enviar a partir del dilluns 2 de gener vinent a través del formulari de la pàgina web del certamen. 

La cita cultural, que té per objectiu promoure la difusió d’obres originals i inèdites escrites en llengua catalana, arrenca un any més amb les modalitats de premis i dotacions econòmiques següents: 

• XXIX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders», dotat amb 3.000 euros 

• XXVIII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol», dotat amb 1.000 euros 

• XIV Premi de Narrativa Breu «Caterina Albert», dotat amb 500 euros 

El termini de presentació d’originals finalitzarà el dilluns 13 de febrer de 2023. Com és habitual, la modalitat de lliurament serà a través d’un formulari en línia habilitat a la pàgina web dels premis, des d’on també es podran consultar les bases corresponents a cada guardó i seguir les notícies de l’evolució del certamen. 

D’altra banda, els guanyadors d’aquesta nova edició es donaran a conèixer en un acte de lliurament de premis que se celebrarà el mes de maig a la UAB. 

Els llibres guanyadors del 2022 

Les obres guanyadores de l’edició del 2022, L’estiu que vam jugar a ser Hercule Poirot, de Francesc Puigpelat; Pedra, paraula i ànima, de Pep Cortès; i Tres missatges per oblidar-te, d’Anna Pallejà, han estat publicades pel Servei de Publicacions de la UAB i ja es poden adquirir en format imprès i electrònic a la pàgina web de l’editorial universitària (l’obra de narrativa breu únicament està disponible en format electrònic d’accés obert).

La Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès convoquen una nova edició dels Premis Literaris per al 2024. Els originals es podran enviar a partir del divendres 15 de desembre vinent a través del formulari de la pàgina web del certamen. 

La cita cultural, que té per objectiu promoure la difusió d’obres originals i inèdites escrites en llengua catalana, arrenca un any més amb les modalitats de premis i dotacions econòmiques següents: 

• XXX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders», dotat amb 3.000 euros 
• XXIX Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol», dotat amb 1.000 euros 
• XV Premi de Narrativa Breu «Caterina Albert», dotat amb 500 euros 

El termini de presentació d’originals finalitzarà el divendres 9 de febrer de 2024. Com és habitual, la modalitat de lliurament serà a través d’un formulari en línia habilitat a la pàgina web dels premis, des d’on també es podran consultar les bases corresponents a cada guardó i seguir les notícies de l’evolució del certamen.

D’altra banda, els guanyadors d’aquesta nova edició es donaran a conèixer en un acte de lliurament de premis que se celebrarà el mes de maig a la UAB.

Les obres guanyadores de l’edició de 2023, El metall i els turons, d’Eduard Roure Blàvia; Projeccions, d’Alexandre Planas Ballet, i Apatia, de Mireia Mejías Roca, han estat publicades pel Servei de Publicacions de la UAB i ja es poden adquirir en format imprès i electrònic a la pàgina web de l’editorial universitària (l’obra de narrativa breu únicament està disponible en format electrònic d’accés obert).

La revista revista Quaderns del CAC, editada pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya, ha publicat al seu últim número (48), una crítica del llibre La comunicación y sus cambios. De los orígenes al móvil, a càrrec de Josep Lluís Gómez Mompart, catedràtic emèrit d’Història de la Comunicació de la Universitat de València.

La comunicación y sus cambios. De los orígenes al móvil és obra de Miquel de Moragas Spà i es va publicar el mes de juny passat dins la col·lecció «Aldea Global».

L’obra proposa una interpretació de les funcions socials de la comunicació vista des de l'òptica de les transformacions (no només tecnològiques) que s'han anat succeint al llarg de la història: especialment al segle XIX, amb els invents de llum i so; al segle XX, amb els mitjans de comunicació, i al segle XXI, amb la plena expansió d'internet, però també es fa referència, de manera introductòria i panoràmica, a les que es van donar a l'antiguitat. Les persones que van veure néixer la televisió podran reconèixer l’evolució que han viscut; les que han nascut amb internet podran identificar les diferències entre la comunicació de la societat actual i la de les generacions anteriors i comprovar que les innovacions en aquest camp no són res del present, encara que ara es produeixin de manera més accelerada. La pregunta fonamental és la següent: fins a quin punt i de quina manera la transformació en els instruments utilitzats per comunicar-nos (escriptura, impremta, imatge fixa i mòbil, digitalització, realitat virtual) influeix en el pensament humà, la cultura, l'organització social i la democràcia?

El llibre correspon al volum número 44 de la col·lecció «Aldea Global», que coediten les editorials de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Universitat Jaume I de Castelló, de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona) i de la Universitat de València. La col·lecció inclou obres sobre comunicació i tecnologies de la comunicació, amb un enfocament ampli i pluridisciplinari que comprèn temes de periodisme, comunicació audiovisual, publicitat, relacions públiques i documentació, i altres disciplines de les ciències socials i les humanitats estretament relacionades amb la comunicació social.

Miquel de Moragas Spà (Barcelona, ​​1943) és catedràtic emèrit de comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB (1978 i 1982). El 1988 va fundar el Centre d'Estudis Olímpics i el 2000 l'Institut de la Comunicació (InCom-UAB). És membre de l'Institut d’Estudis Catalans (IEC) i va ser el primer president de l’Associació Espanyola de Recerca de la Comunicació (AE-IC) (2008–2016). Doctorat amb una tesi sobre comunicació i semiòtica, és autor de diversos llibres sobre teories i polítiques de comunicació i estudis culturals.