primera locomotora
La revista «Vía Libre» acaba de publicar l’article «La primera línea de ferrocarril en la Península Ibérica: historia de un progreso y de un compromiso», amb motiu del 175è aniversari de la línia Barcelona-Mataró, que tindrà lloc el pròxim 28 d’octubre.
Taula rodona llibre Sentir-Crear-Cuidar
«Sentir – Crear – Cuidar» relata l’experiència de 16 casos reals des de la perspectiva de pacients i de professionals sanitaris. A l’octubre s'ha celebrat una taula rodona a Barcelona amb la participació de persones que han col·laborat en el llibre.
portada llibre El hechizo del tren
El Servei de Publicacions de la UAB, dins de la col·lecció Gabriel Ferrater, ha publicat la novel·la «El hechizo del tren», obra del periodista, escriptor i investigador Johari Gautier. El text relata la història del ferrocarril, des dels seus inicis a Iberoamèrica fins a la seva arribada a la península Ibèrica, a través de les experiències viscudes pel seu principal impulsor, l'empresari català Miquel Biada. ​​​​
Cartell ponència Joan Brull a Equador 2023
El pròxim 9 de setembre, l'escriptor Joan Brull participarà en la II Trobada Internacional: Emergència d'allò animal en el món contemporani. Escriptura, compassió i justícia, organitzada per la Universitat Andina Simón Bolívar de l'Equador.
Autora i portada del llibre
marta

El dimecres 18 d'octubre, a les 18.30 h, es presentarà l’última novetat de la col·lecció Aldea Global: El Papus (1973-1987). Contrapoder informativo en la Transición española, obra de Maria Iranzo Cabrera i coeditada per la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Jaume I de Castelló, la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona) i la Universitat de València.

L'acte tindrà lloc a l'espai UNE de la Llibreria del BOE (carerr Trafalgar, 27. 28010 Madrid) i comptarà amb la participació de l'humorista Enrique Ventura i l'autora del llibre. La presentació serà retransmessa en directe, a través de YouTube: https://www.youtube.com/watch?v=vnRX7i_zxDk

L'obra es va presentar el dilluns 16 d’octubre passat, a la llibreria Finestres de Barcelona, amb la participació de Carlos Navarro, exgerent de la revista El Papus; Lluís Recasens, humorista gràfic, il·lustrador i guionista; Josep Lluís Gómez Mompart, catedràtic de Periodisme a la Universitat de València, i l’autora.

presentació llibre visitar les arts del passat
marta

El dimecres 19 d’octubre, a les 19 h, s'ha presentat l’última novetat de la col·lecció Memoria Artium: Visitar les arts del passat. Les exposicions retrospectives d’art a Catalunya, València i Mallorca entre 1867 i 1937, obra de Bonaventura Bassegoda i coeditada per les universitats UAB, UB, UdG, UdL, UPC i URV, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu del Disseny de Barcelona.

En l’acte han intervingut Vicenç Furió, catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona; Francesc Fontbona, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, i l’autor.

La presentació ha tingut lloc a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Casa Llotja, passeig d’Isabel II, 1, 2n, Barcelona), amb entrada lliure i aforament limitat, i s'ha pogut seguir en directe a través d’Instagram Live: www.instagram.com/edicions.ub

Presentació llibres premis 24
marta

Els llibres de l’edició 2024 dels Premis Literaris, que organitzen conjuntament cada any l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona, es van presentar ahir, dijous 7 de novembre, a les 13 h, a l’Institut Gorgs de Cerdanyola del Vallès (Carrer de l'Àliga, 65).

Els guanyadors es van donar a conèixer el mes de maig passat, en l’acte de lliurament de premis que es va celebrar a la UAB. Carla Clúa Alcón, amb l’obra Pausa, sucre, Sevilla, va ser la guanyadora del XV premi de narrativa breu per a joves «Caterina Albert». Josep Antoni Aguilar Àvila, amb l’obra Ballar amb els espectres, i Josep Domènech Ponsatí, amb l’obra Eixint de fer, van ser declarats els guanyadors ex-aequo del XXIX premi de poesia «Miquel Martí i Pol». Miquel Ribas Figueras, amb l’obra Ilha do Farol, va esdevenir el guanyador del XXX premi de novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders».

Cobertes llibres Premis Literaris 2024

A l’acte, hi van assistir l'alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carlos Cordón; la regidora d'Educació de Cerdanyola del Vallès, Pilar Adell; la vicerectora d’Innovació, Transferència i Emprenedoria de la Universitat Autònoma de Barcelona, Rosa María Sebastián; i els autors Josep Domènech Ponsatí i Miquel Ribas. Carla Clúa Alcón (Tarragona) i Josep Antoni Aguilar Àvila (València) van ser-hi presents, a través d'uns vídeos amb unes paraules d'agraiment per la publicació dels seus llibres.

La part final de l’esdeveniment va incloure la presentació de les bases de la convocatòria dels Premis Literaris 2025, que obrirà el termini d'inscripcions el 13 de desembre pròxim.

Autors i representants UAB - Ajuntament de Cerdanyola
marta

L’autor lleidatà Eduard Roure Blàvia, amb el llibre El metall i els turons (XXVIII Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders») ens trasllada a un poble anomenat Puigenllà, una zona de turons travessats per un conjunt de corriols. Allà el Guardià s’entrega a una tasca conservacionista amb desencant, inquietud i un idealisme persistent. Aquesta faula moderna és una reflexió sobre la corrupció humana, un cant a la natura, a l'honradesa i a l'amistat com a dics de contenció contra la por i l'utilitarisme.

Alexandre Planas Ballet, de Corbera de Llobregat, llicenciat en Filosofia i escriptor, a l’obra Projeccions (XXVII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol») exposa un repertori de poemes a partir de diversos projectes fílmics. A cada poema l’autor assenyala la pel·lícula en la que s’ha inspirat, el seu corresponent director i l’any d’estrena. El recull va des del film Young Mr. Lincoln (1939) fins la pel·lícula Jojo Rabbit (2019). No és imprescindible haver-les vist per entendre els poemes ja que aquests són una reflexió dels sentiments de l’autor sobre l’amor, la mort, la bellesa, la justícia i l’amistat.

L'escriptora Mireia Mejías Roca (Tarragona, 2004) amb l’obra Apatia (XIII Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert») exposa els pensaments i inquietuds de la protagonista, Laura, una jove de 18 anys, que se sent atrapada dins el seu petit poble. Els seus dies es caracteritzen per una contínua apatia i passivitat que li generen poca motivació per sobreviure. Aquests sentiments de tristesa, però, els comparteix amb el seu amic Joel, amb qui amaga un secret.

L'acte de presentació dels nous volums va anar a càrrec d’Isaac Gómez, cuiner del restaurant Capicua de Cerdanyola. L’artista David Ymbernon va ser l’encarregat de dirigir la performance «Poesia visual culinària», en la qual va lligar la literatura amb l’hostaleria. Per part de la UAB hi va assistir Rosa María Sebastián, vicerectora d’Innovació, Transferència i Emprenedoria, i l'alcalde de l’Ajuntament de Cerdanyola, Carlos Cordón.

També es van presentar  les bases de la convocatòria dels Premis Literaris 2024.

Identitat visual Fira del Llibre de Madrid 2023
marta

Del 26 de maig a l’11 de juny se celebrarà la 82a edició de la Fira del Llibre de Madrid. El Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona exposarà algunes de les seves novetats del curs 2022-2023 a la caseta de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE).

Enguany, la fira estarà dedicada a la ciència i obrirà un nou espai estratègic anomenat Plaça de la Ciència i les Universitats, que millorarà la presència de les editorials universitàries i centres de recerca. A més de la caseta de la UNE, també hi seran presents les del CSIC, Francisco de Vitoria-CEU Ediciones, UNED, Universitat de Navarra, Universitat Pontifícia Comillas-Deusto i Universitat de València.

En aquesta ocasió, l’editorial de la UAB presentarà títols com El hechizo del tren, de Johari Gautier; La esquiva búsqueda de la prosperidad, de David Castells-Quintana, o Primates: protección, bienestar y derechos, de Joan Brull.

Foto de l'autor amb la portada del seu llibre
marta

El dilluns 20 de febrer, Johari Gautier presentarà el seu llibre África: cambio climático y resiliencia. Retos y oportunidades ante el calentamiento global a Barcelona, a les 19 h, al Centre Cívic La Sedeta (c/ Sicília, 321. 08025 Barcelona).

L’acte, que és gratuït i obert a tots els públics, l’organitza la llibreria La Ploma i hi participaran Ester Riera, llibretera; Jean Bosco Botsho, president de l’Associació Africana i Catalana de Cooperació (Africat), i Johari Gautier, autor del llibre.

coberta del llibre i autora
marta

L’escriptora osonenca Gemma Romeu Puntí participarà a la primera edició del festival literari Berga Negra. El certamen, que omple un buit a la Catalunya central, pretén retre homenatge a la novel·la negra en català amb la celebració de dotze taules rodones, el dissabte 12 de novembre, a la llibreria Sense Paraules (plaça Viladomat, 22. 08600 Berga).

Romeu serà una de les ponents convidades a la taula De la Catalunya Central al Món, que tindrà lloc a les 16 h. L’autora parlarà de la seva obra Silenci al fiord, guanyadora del XXVII Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders» de 2021, convocat per la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. L’assistència al festival, amb un aforament aproximat de setanta espectadors, és lliure i gratuïta i els autors participants signaran exemplars dels seus llibres, que estaran a la venda.

Autors, autores amb els representants institucionals
marta

L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona van donar a conèixer ahir els guanyadors dels Premis Literaris de 2023: Eduard Roure Blàvia (Lleida), amb l’obra El metall i els turons, presentada amb el pseudònim «Combat banal», ha estat el guanyador del XXIX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders», dotat amb 3.000 euros. Alexandre Planas Ballet (Corbera de Llobregat), amb l’obra Projeccions, presentada amb el pseudònim «Pere Alegre», és el guanyador del XXVIII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol», dotat amb 1.000 euros; i Mireia Mejías Roca (Tarragona), amb l’obra Apatia, presentada amb el pseudònim «Fiona Garcia López», és la guanyadora del XIV Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert», dotat amb 500 euros. En aquesta edició han optat als premis un total de 60 obres, de les quals 22 han participat en el Premi de Novel·la, 19 en el de Poesia i 19 en el de Narrativa Breu.

En el lliurament de premis han participat autors i autores de les obres guanyadores, membres dels jurats i representants de les dues institucions organitzadores dels premis, com Carlos Cordón, alcalde de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès; Rosa María Sebastián Pérez, vicerectora d'Innovació, Transferència i Emprenedoria de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Óscar Pons, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

L’acte ha comptat amb l’actuació del grup estable de Teatre de la UAB i s’ha retransmès en directe a través del canal de YouTube de la UAB.

Llibre
marta

El jurista Joan Brull va presentar el seu llibre Primates: protección, bienestar y derechos a la segona edició de la Clínica d'Investigadors en Dret Animal, celebrada en línia el 28 de febrer.

El Dret Animal és una branca emergent del Dret que està obrint camí a una millor comprensió i respecte per la naturalesa i pels seus habitants. En pocs anys serà un element imprescindible de la formació de les noves generacions, però també de l'enfortiment del teixit social i empresarial. No podem prescindir dels animals per construir un món més equilibrat i just. De manera senzilla, assequible i incorporada a l'activitat de cadascun, la Clínica d'Investigadors en Dret Animal aspira a formar una comunitat estable d'interessats a «saber més per treballar millor pels animals».

La Clínica és un espai de diàleg i d'aprenentatge per a estudiosos i professionals que treballen en l'àmbit del Dret Animal i ciències afins. És un fòrum on els convidats exposen les seves idees i activitats entorn del món animal. En la seva intervenció, Brull va reflexionar al voltant de la seva obra, centrada en la instrumentació estètica de primats en el món de l'entreteniment. El llibre, que es basa en el treball final de l'autor per al màster de Dret Animal i Societat de la UAB, aborda el marc legal de protecció i benestar animal actual, alhora que acull la proposta del tractament dels primats com a subjectes de dret. Durant la seva exposició, Brull va destacar la necessitat que el dret promogui justícia «perquè la realitat legal és que encara queda camí per recórrer, no sols per a la protecció real dels primats, sinó, en general, per a la resta d'animals». Així mateix, l'autor va reclamar més esforços per augmentar el control del tràfic il·legal, que continua posant en perill moltes espècies d'animals, amb una supervisió estricta dels permisos d'importació i exportació que concedeixen els estats.

El fòrum es va celebrar per videoconferència i va comptar amb l'assistència de més de trenta investigadors provinents, principalment, d'Espanya i Llatinoamèrica. La trobada és una activitat formativa que va néixer el 2022 promoguda per l'ICALP de la UAB i amb la col·laboració d'entitats de renom empresarial i social, com la Comissió de Defensa dels Drets dels Animals de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Sabadell, l'Institute of Environmental and Resource Law (Xina) o el Michigan State University College of Law (Estats Units). El vídeo de la jornada es pot visualitzar al canal de YouTube de la fundació xilena Abogados por los Animales (APLA): https://youtu.be/nfqjCyeOTx4

Foto de l'autor amb la portada del seu llibre
webmaster

El Servei de Publicacions de la UAB, dins de la col·lecció «El espejo y la lámpara», ha publicat l'assaig África: cambio climático y resiliencia. Retos y oportunidades ante el calentamiento global, obra del periodista, escriptor i investigador Johari Gautier. El text relata com l'Àfrica s'ha convertit en la «primera gran víctima» de l'escalfament global, malgrat ser el continent que menys contribueix a provocar-lo en termes absoluts. El llibre va ser presentat virtualment a l'abril, amb la col·laboració d'AmicsUAB, i al juny a Casa Àfrica.

Segons explica Gautier, si Ernest Hemingway tornés al Kilimanjaro, a Tanzània, «molt difícilment es trobaria amb les neus eternes» que donen títol al seu relat, perquè s'estima que es s'han reduït més d'un 85% en els últims cinquanta anys. No és un cas aïllat: el cicle de l'aigua s'ha vist greument alterat en el continent, de manera que, en algunes parts, l'aigua ja no arriba quan ha d'arribar i, en unes altres, les inundacions se succeeixen a un ritme vertiginós. Segons altres exemples explicats per Gautier, el llac Txad ha perdut el 90% de la seva superfície i això afecta milions de persones que viuen de la pesca i els cultius; la pluja a Somàlia ja no arriba a temps per evitar que els cultius s'arruïnin... La fam i els desplaçaments de població es converteixen en conseqüències del canvi climàtic a l'Àfrica.

Tot això es produeix en un continent que és el responsable del 3,8% de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Segons Gautier, «comparat amb les emissions de la Xina, els Estats Units i Europa (respectivament 23%, 19% i 13%), el pes del continent africà és absolutament irrellevant». No obstant això, és el més vulnerable a causa de factors com «la seva exposició a l'augment del nivell del mar, les pluges torrencials, les sequeres i els conflictes i, sobretot, les estructures precàries dels seus sistemes sanitaris i els pressupostos especials per a la mitigació dels efectes del canvi climàtic».

A més dels efectes del canvi climàtic al continent, Gautier reflexiona sobre les vies que existeixen per sobreposar-se a aquests escenaris dramàtics. Segons explica, el futur de l'Àfrica depèn inevitablement d'invertir en energies renovables i enfortir un nou lideratge verd. Segons l'autor, davant la vulnerabilitat del territori, «la resiliència s'esbossa com a imperatiu. És la norma. El denominador comú». Destaca projectes tan ambiciosos com la creació d'una gran muralla verda al Sahel que contingui la desertització. I subratlla que, en les successives cimeres climàtiques, l'Àfrica ha estat «un dels actors més destacables en la cerca d'un nou acord encara que la seva visibilitat no hagi estat proporcional a l'esforç produït».

L'últim capítol del llibre se centra en l'impacte de la pandèmia de COVID-19 a l'Àfrica. Com explica Gautier, «es va arribar a vaticinar un caos immediat i sense precedents i, no obstant això, el continent ha resultat ser un exemple positiu de la importància de prendre mesures ràpides de distanciament per contenir les xifres de contagis i morts». Els països africans van adoptar mesures estrictes de control amb més promptitud que països com Espanya o els Estats Units i van aconseguir posar «un fre considerable a la propagació del virus en la primera etapa». No obstant això, el llibre adverteix també que la COVID-19 «actua com un accelerador dels mals ja ocasionats pel canvi climàtic», com la inseguretat alimentària, incrementada a causa dels efectes econòmics de la pandèmia.

El llibre està prologat pel periodista i president de Reporters sense Fronteres Alfonso Armada, que enumera alguns dels problemes socials, polítics i mediambientals que s'entrecreuen en la crisi climàtica africana: «Les relacions entre la Xina i el continent més jove, el gran interrogant de l'aigua, els reptes de l'agricultura, la pressió demogràfica i la sagnia de l'emigració, la muralla verda del Sahel i les energies renovables, i el que la pandèmia està suposant per a aquesta geografia política i humana de la qual en gran manera depèn el futur de la humanitat».

Debats sobre el llibre

África: cambio climático y resiliencia, publicat en format paper i digital, va ser presentat oficialment en un debat virtual el 25 d'abril organitzat en col·laboració amb l'associació AmicsUAB i moderat pel professor Daniel Rico, director de la col·lecció «El espejo y la lámpara», que va emfatitzar que el llibre reflecteix «la solitud de l'Àfrica» en la lluita contra el canvi climàtic. En aquest sentit, Gautier va reivindicar l'esforç diplomàtic dels països africans, sense el qual, «els Estats Units, la Xina o Rússia no s'haurien assegut a negociar». Chema Caballero, coautor del blog «Àfrica no és un país», va parlar de la importància d'aplicar «solucions africanes als problemes que planteja el canvi climàtic», com, per exemple, «recuperar formes tradicionals de cultiu». Va elogiar la presa de consciència de les noves generacions contra el neocolonialisme, però va advertir també que molta gent a l'Àfrica, «si pogués, viuria d'una altra manera, més semblant a la nostra». En contrapartida, Victoria Reyes, professora de recerca ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, va afirmar que a Europa hauríem de plantejar-nos «viure d'una manera que permeti també viure els altres» i va alertar que els efectes del canvi climàtic a l'Àfrica estan relacionats amb «vulnerabilitats preexistents» a causa de les relacions històriques del continent amb les potències colonials occidentals. Cavaller i Gautier van tancar el debat parlant del paper ambivalent que juga actualment la Xina com a «font d'oportunitats que ve amb el propòsit real de construir» i, alhora, com a potència que també «vol treure profit del continent».

Així mateix, el 7 de juny es va fer una segona presentació virtual del llibre, en el marc d'una activitat organitzada per la Fundació Biodiversitat i Casa Àfrica, en la qual es van analitzar els diferents obstacles i els pròxims reptes mediambientals als quals ha de fer front el continent, així com els seus efectes i conseqüències en l'àmbit socioeconòmic, de la mà de diferents periodistes experts, com Aurora Moreno, guanyadora de l'edició 2020 del Premi d'Assaig Casa Àfrica, Alfonso Armada i Pepe Naranjo.

Expert en Àfrica i la seva història

El llibre és fruit de la recerca de Johari Gautier Carmona (París, 1979) sobre l'impacte de l'escalfament global en la vida i geografia del continent africà. Gautier fa quinze anys que escriu i investiga sobre el continent africà. Ha col·laborat amb Casa Àfrica i amb publicacions com El País-Planeta Futuro, FronteraD, Afribuku i altres revistes especialitzades en Àfrica i afrodescendencia. Després de diversos viatges i recerques, va publicar Cuentos históricos del pueblo africano (Almuzara, 2010), que recullen la història desconeguda del continent abans del període de la colonització, i la novel·la Del sueño y sus pesadillas (Atmósfera Literaria, 2015), on es reflecteixen les causes profundes de la immigració senegalesa cap a Espanya.