El llibre La catedral habitada. Historia viva de un espacio arquitectónico, d’Eduardo Carrero Santamaría, professor d’Història de l’Art Medieval de la UAB, ha estat ressenyat al número 28 de la revista Historias del Orbis Terrarum i al número 43 del Boletín de Arte-UMA.
Les crítiques de la monografia, a càrrec dels historiadors Javier Herrera Vicente (Universitat de Salamanca) i Ruth María Campbell Ávila (Universitat de Màlaga), aporten una visió amplia i positiva sobre el llibre, publicat pel Servei de Publicacions de la UAB el 2019.
El llibre aposta per una dimensió transversal de la història de l'espai des del seu ús i les seves transformacions, a través de les constants que realment van poder determinar la construcció d'un edifici: la litúrgia, la història institucional i cerimonial, les festes locals o la vida quotidiana. Cada catedral va ser una entitat autònoma que es va regir per lleis i estatuts propis que també van afectar la seva història arquitectònica i funcional. Des de la perspectiva del clergat, la catedral es concentrava entre l'altar major i el cor, amb l'organització del culte i els seus possibles escenaris. Per a reis i autoritats, la catedral era el marc en el qual justificar els orígens divins del seu govern, mentre que, per als fidels, la catedral era el gran edifici que albergava els seus senyals d'identitat, entre les celebracions i els sants de la seva devoció; una baula arquitectònica entre terra i cel. I amb el pas del temps i les canviants necessitats dels seus habitants, els usos de l'espai catedralici canviaven i s'alteraven. És, al cap i a la fi, la història d'un espai edificat en transformació constant.
Eduardo Carrero (Madrid, 1967) és professor titular d'Història de l'Art Medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva carrera investigadora s'ha centrat en l'estudi dels conjunts catedralicis i monàstics des d'una perspectiva funcional, a partir de necessitats generades per la vida quotidiana del clergat, a través de l'anàlisi de les fonts litúrgiques i des de la interacció d'usos i funcions. La possibilitat d'establir un binomi espai i funció en l'arquitectura de les catedrals i monestirs ha estat el seu objectiu d'anàlisi més destacat. És autor de diferents llibres i articles dedicats a la història funcional de l'arquitectura i, el 2014, va coordinar l'edició d'un volum sobre els ordinaris catedralicis a la Corona d'Aragó. Ha participat en diferents comitès científics i ha estat investigador principal o adscrit en diversos projectes de recerca de finançament públic. És acadèmic corresponent de la Real Academia de Historia y Arte de San Quirce de Segòvia i de l'Academia Auriense Mindoniense de San Rosendo.
Fonts:
Herrera Vicente, J. (2022). «Eduardo Carrero Santamaría, La catedral habitada. Historia viva de un espacio arquitectónico, Editorial Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona, 2019, 439 p.». Historias del Orbis Terrarum, 28. https://historiasdelorbisterrarum.files.wordpress.com/2022/08/16.-javier-herrera-vicente-resena-la-catedral-habitada-2.pdf
Campbell Ávila, R. M. (2022). «Carrero Santamaría, Eduardo: La catedral habitada. Historia viva de un espacio arquitectónico». Boletín de Arte, 43: 270-271. https://doi.org/10.24310/BoLArte.2022.vi43.14382
