Formació OJS i OMP per la UNE
Els dies 14 i 15 de setembre la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va participar en les jornades de formació i innovació per a professionals de l'edició, organitzades per la Unión de Editoriales Universitarias Espanyolas (UNE), a la Universitat Francisco de Vitoria. La formació va estar centrada en el funcionament de les plataformes Open Journal Systems (OJS) i Open Monograph Press (OMP) i va anar a càrrec de Marc Bria i Jordi Lacruz, membres de la Unitat de Revistes Digitals del Servei de Publicacions de la UAB.
Autors i portada del llibre
marta

Com funciona la ciència?, quins són els principals mètodes emprats en la recerca científica?, com s'organitza i administra el coneixement en l'àmbit de la ciència? El Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) acaba de publicar el llibre Las claves de la investigación científica, que pretén donar resposta a totes aquestes qüestions i esdevenir una guia per comprendre el món de la recerca científica.

El volum aborda aquestes preguntes amb un llenguatge no especialitzat i un propòsit pedagògic, i ofereix orientacions útils per als científics en el quefer de la recerca, per als educadors en la formació de capacitats per a la recerca, i per als administradors de la ciència en la gestió de la recerca.

Las claves de la investigación científica ofereix al lector una caixa d'eines per desentranyar els múltiples aspectes que afecten aquest procés des de l'anàlisi de les pràctiques científiques, a partir de perspectives recents sobre la ciència, i des d'un punt de vista interdisciplinari, producte del treball conjunt entre un científic i un filòsof.

El llibre s’inclou a la col·lecció de divulgació científica de la UAB «El espejo y la lámpara» i és obra de Julio Mario Hoyos i Juan Carlos Moreno.

Julio Mario Hoyos va néixer el 1959 a Bogotà. És llicenciat en Biologia per la Universitat Nacional de Colòmbia de Bogotà i té un màster de Sistemàtica Animal i Vegetal per la mateixa universitat, i un DEA i un doctorat del Museu Nacional d'Història Natural de París (França). Ha treballat durant més de trenta anys al Departament de Biologia de la Pontifícia Universitat Javeriana de Bogotà. Les seves àrees d'estudi han estat la morfologia i la sistemàtica de vertebrats, especialment en amfibis i rèptils (herpetologia). En aquests camps ha publicat articles en revistes científiques i divulgatives. Durant la seva activitat acadèmica ha derivat els seus interessos cap a la filosofia i la sociologia de la ciència amb la finalitat de mostrar als estudiants la importància d'aquestes en la formació integral de les seves carreres.

Juan Carlos Moreno va néixer el 1967 a Medellín. És filòsof, doctor en filosofia per la Pontifícia Universitat Javeriana; professor de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Santo Tomás (Bogotà); editor de la revista Cuadernos de Filosofía Latinoamericana i president de la Red Colombiana de Filosofia de la Tecnologia (PhiTec). Durant vint-i-cinc anys ha estat professor i investigador i ha publicat diversos textos en els camps següents: filosofia de la ciència, història de la ciència, filosofia de la tecnologia, bioètica, metodologia de la recerca i estudis socials de la ciència i la tecnologia.

Amb motiu de la publicació del llibre, s'han celebrat una presentació el dijous 25 de gener, a les 19 h, a la llibreria Documenta (carrer de Pau Claris, 144, 08009 Barcelona), amb la participació de Daniel Rico, professor i director del Departament d’Art i de Musicologia de la UAB, i director de la col·lecció «El espejo y la lámpara»; Álvaro Serrano Morrás, graduat en Biologia per la UAB, màster en Bioinformàtica per a les Ciències de la Salut per la Universitat Pompeu Fabra i doctorand de la Universitat de Barcelona, i els autors del llibre.

L'acte s'ha pogut seguir en directe, a través del canal d'Instagram de la llibreria, i des d'on es pot accedir al vídeo complet de l'esdeveniment: 

 

jornada revistes 24
marta

En el marc de la Setmana Internacional de l’Accés Obert, el Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) celebrarà la Jornada de Revistes Científiques de la UAB 2024 el dimecres 23 d'octubre, de 10 a 14 h, a la Sala de Revistes de la Biblioteca d'Humanitats de la Universitat. La trobada està oberta a totes les persones que intervenen o col·laboren en l’edició de les revistes de la UAB i hagin realitzat la seva inscripció via formulari, prèviament.

Enguany, s'han inscrit un total de 28 persones i el programa de la Jornada serà el següent:

PROGRAMA
 
10.00 h Presentació i dinàmica de la Jornada 
 
Temes
Novetats de la versió 3.3 d'OJS
Gestió del correu a les revistes
Indexació d'una revista
Open Peer Review
Gestió dels avisos
 
11.30 h Pausa cafè
 
12.00 h Gestió dels formularis de revisió
Indexació (tips and tricks)
Paritat de gènere en els continguts de les revistes
Números monogràfics. Computen a les bases de dades?
Gestió de la comunicació amb autors
Segell FECYT 2023
marta

Aquest mes de juliol, la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) ha fet pública la classificació de les revistes que han obtingut el Segell de Qualitat al seu vuitè procés d'avaluació. En aquesta llista apareixen les següents revistes editades a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): Bellaterra Journal of Teaching and Learning Language & Literature, Dante e l'Arte, Rubrica Contemporanea i Tradumàtica, que es van presentar a la convocatòria de desembre de 2022. A banda del reconeixement de la qualitat editorial i científica, la revista Tradumàtica ha aconseguit la menció de bones pràctiques editorials d'igualtat.

Mariposas, brujas, conjuros, doncellas y caballeros andantes
webmaster

El Servei de Publicacions de la UAB ha publicat el llibre Mariposas, brujas, conjuros, doncellas y caballeros andantes. El miedo en el cine, la arquitectura y otras manifestaciones culturales referidas al Antiguo Régimen, obra de la historiadora de la UAB Montserrat Jiménez Sureda. Comentant elements arquitectònics com els comunidors (petites construccions destinades a conjurar les inclemències del temps), episodis com l'extermini de papallones esfinx per creure que eren la metamorfosi d'una bruixa i les visions de l'edat mitjana en les pel·lícules d'Ingmar Bergman i Mario Monicelli, el text analitza la visió contemporània sobre l'edat mitjana i la transmissió o continuïtat de les pors de la societat medieval a l'actual.

La figura de la bruixa, per exemple, no és més que «una entelèquia creada pel nostre pensament com a projecció de la part més impresentable del nostre jo. [...] Els nostres avantpassats van construir les bruixes per corporificar la seva por i després les van destruir per exorcitzar-la» (p. 40). Segons Jiménez, «la creença en les bruixes va formar part del paradigma interpretatiu (de la manera que tenien els nostres avantpassats d'explicar-se el món que els envoltava) durant una època de la història» i, a més, «es va creure en bruixes al mateix temps en llocs veïns i en llocs llunyans» (p. 39). I explica que els llocs preferents de la cacera de bruixes van ser zones de muntanya: els Pirineus, els Alps o els Apenins.

A les bruixes se'ls atribuïa «una preferència pels maleficis meteorològics que poguessin arruïnar collites i provocar fams i calamitats» (p. 33). Per  respondre amb rituals en sentit invers, van jugar un paper important els comunidors, esconchuradores o esconjuradores, coneguts també com a esglésies de clima, que es construïen annexos a les esglésies i on «el mossèn executava una coreografia circular, amb l'hisop a la mà, conjurant els qui causaven el mal i netejant amb les esquitxades d'aigua beneïda l'aire que entrava per les obertures laterals» (p. 33).

L'autora relata també que els nostres avantpassats mataven l'Acherontia atropos —eruga esfinx o papallona de la mort, la imatge de la qual il·lustra la coberta del llibre— perquè creien que era la metamorfosi d'una bruixota. Segons explica, «tot hi ajudava: és una papallona nocturna, gran com un pardal, té una calavera al dors i, quan s'espanta, emet un so molt similar al crit aspre i malalt d'una gola humana» (p. 38).

L'autora afegeix una reflexió sobre la dimensió política de la qüestió: «Va ser casualitat que les persecucions massives de bruixes florissin en èpoques de crisi social a gran escala? [...] En algun moment van utilitzar els governants les bruixes com a cortina de fum per emmascarar els desaforaments i desficacis de la seva gestió? O per aplicar qualque màxima de Juli Cèsar —divideix i venceràs— contra la cohesió comunitària que amenaçava amb desafiar la seva hegemonia?» (p. 40-41).

A la segona part del llibre, Jiménez aborda les interpretacions divergents —tràgica i còmica, respectivament— de les pel·lícules El séptimo sello (1957) i El manantial de la docella (1960), d'Ingmar Bergman, i La armada Brancaleone (1966) i Brancaleone en las cruzadas (1970), de Mario Monicelli. Tots dos cineastes, des d'estils molt diferents, «visiten en els seus films tots els tòpics que han forjat el nostre encofrat arquitectònic cognitiu sobre el període medieval» (p. 12).

Sobre El séptimo sello, Jiménez destaca el tema de la mort ineluctable: «Des del mateix moment en què comença a rodar-se, la pel·lícula de la nostra vida ha d'acabar malament. Faci el que faci, el protagonista sempre mor. I el film, que potser va començar com una comèdia, acaba sent de terror. Per a l'individu, contràriament al que diuen les religions, només la mort és eterna» (p. 49-50). I considera que el film, com tot memento mori, és «una resposta psicològica d'una Europa tenallada espiritualment per la por de morir» i «té la virtut de sobreposar-se a l'angoixa de l'anticipació» (p. 51).

En el capítol dedicat a El manantial de la doncella, Jiménez defineix el llargmetratge com «una Caputxeta vermella amb final tràgic que exemplifica els més tremends axiomes posteriors de Nicolau Maquiavel», perquè l'argument «parteix de la inconveniència de la bondat i la innocència en un món de llops» (p. 54). I, com El séptimo sello, insisteix en els temes de la inevitabilitat de la mort i de la inútil cerca d'un sentit al sofriment: «L'erecció d'una església votiva no és sinó la súplica d'immortalitat per a la filla estimada que fan uns pares a qui se'ls fa impossible viure sense ella. És la restitució de la seva presència el que imploren a Déu» (p. 57).

Finalment, en el capítol dedicat al díptic de comèdies de Mario Monicelli sobre el cavaller Brancaleone, Jiménez estableix paral·lelismes entre els personatges cinematogràfics i les figures del Quixot i Sancho Panza, i descriu el protagonista com un personatge «delerós de viure, encara que sigui a títol pòstum, les glòries del seu llinatge», mentre que els seus seguidors són «merament presentistes» que semblen intuir «que no val la pena córrer cap a una meta en forma de taüt» (p. 61). Brancaleone s'enfronta directament a la mort al final de les seves aventures, sense poder evitar que es cobri un súbdit més. L'autora reflexiona que Monicelli «havia de necessitar el consol del riure com el mannà nutritiu que impedia la seva caquèxia existencial» i afegeix que, «potser, les seves agudes comèdies sobre la condició humana no eren més que una fugida endavant» (p. 66).

cartell acte lliurament premis literaris 2024
marta

Cent noranta-dues obres han estat acceptades en el concurs de narrativa breu, poesia i novel·la d'enguany. La decisió del jurat es donarà a conèixer el pròxim 28 de maig.

La participació en els premis literaris d'aquest any ha augmentat en un nivell molt alt. El termini d'inscripcions es va tancar el mes de febrer passat i s'hi han presentat un total de 192 obres originals, dels quals 82 al premi de novel·la, 85 al de poesia i 25 al de narrativa breu. Aquestes xifres son les més elevades des que, el 2002, els organitzadors -el consistori i la universitat- van decidir fusionar els seus respectius concursos i iniciar la seva convocatòria conjuntament.

Aquest any, s'atorguen el XV Premi de Narrativa Breu per a joves «Caterina Albert», dotat amb 500 euros; el XXIX Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol», dotat amb 1.000 euros; i el XXX Premi de Novel·la «Valldaura –Memorial Pere Calders», dotat amb 3.000 euros.

Actualment, els membres dels jurats de cada guardó estan revisant les obres i el seu veredicte es donarà a conèixer el 28 de maig, a les 16h, en l’acte de lliurament de premis que se celebrarà a l'Auditori de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB. A l'esdeveniment, per part de la universitat, hi participaran: Javier Lafuente Sancho, Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona; Rosa María Sebastián, Vicerectora d'Innovació, Transferència i Emprenedoria de la UAB; i Margarita Freixas i Alás, Degana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB. Pel que fa al consistori, en l’acte hi participaran: Carlos Cordón, Alcalde de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès; i David González Chanca, Regidor de Cultura, Comunicació i EMD de Bellaterra de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

L’acte s’enregistrarà i es podrà seguir en directe, a través del Canal de YouTube de la UAB.

Homenatges a Àngel Guimerà i a Maria-Mercè Marçal

L'organització dels premis vol retre homenatge en aquesta edició a Àngel Guimerà (1845-1924), el dramaturg català que ha gaudit de major projecció internacional i un dels grans poetes del segle XIX català, coincidint amb el centenari de la seva mort i la commemoració de l’Any Guimerà per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. De fet, l'Ajuntament de Cerdanyola ja va fer homenatge als 100 anys de la mort d'Àngel Guimerà a la 23a Marató de lectura, que va organitzar el passat 23 d'abril per Sant Jordi. En aquesta línia, els assistents a l’acte de lliurament de premis podran gaudir d’una actuació dedicada a l’obra de Guimerà, i de la mà del Cor de Cambra de la UAB dirigit per Poire Vallvé.

Per altra banda, el lliurament també reconeixerà l’obra de la poeta i activista feminista, Maria-Mercè Marçal (1952-1998), a través del recital poètic Marçal sentida, que anirà a càrrec de Sofia Oliva Sabater i Laia Solé Moreno, investigadora predoctoral en Filologia Grega a la UAB i estudiant de Belles Arts a la UB, respectivament.

Portada revista i llibre
marta

El darrer número de la revista d’història antiga i arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Historiae, incorpora una recensió del llibre Pelegrí Casades. Memòries d'un home que no arribà enlloc.

L’autor de la ressenya és Marc Mendoza Sanahuja, doctor en Història Antiga per la UAB, que actualment treballa com a professor associat al Departament de Geografia, Història i Història de l’Art de la Universitat de Lleida.

El llibre s’inclou dins la col·lecció «Documents» de la UAB i és obra de Jordi Vidal, professor agregat del Departament de Cièn­cies de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la UAB, i especialista en historiografia i història del Pròxim Orient Antic.

Mendoza fa un recorregut pel contingut de les memòries de l’historiador català Pelegrí Casades, que documenten la seva vida i la de la Barcelona i la Catalunya de l’època al llarg de vuit dècades i des d’un punt de vista patrimonial, antropològic i sociopolític.

La ressenya es pot consultar íntegrament en accés obert a l’enllaç següent: https://raco.cat/index.php/Historiae/article/view/420554

Cartell de la Setmana del Llibre en Català del 2023
marta

Del 8 al 17 de setembre tindrà lloc la 41a Setmana del Llibre en Català al Moll de la Fusta (Barcelona). Un any més, el Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona hi serà present a través de la Xarxa Vives d’Universitats (XVU). Novetats com L’autor que mira de reüll. La tradició a la literatura moderna i postmoderna, I Premi d’Assaig Jove «Pensar més» - Memorial Gabriel Ferrater de 2022, de Míriam Ruiz Ruano, o Pedra, paraula i ànima, XXVII Premi de  Poesia «Miquel Martí i Pol» de 2022, de Pep Cortès, s’exposaran al mòdul número 57, juntament amb altres publicacions d’editorials universitàries adherides a la XVU.

Setmana llibre català 23
setmana llibre català 23 - 2
Setmana del Llibre en Català 2024
marta

Del 20 al 29 de setembre tindrà lloc la 42a Setmana del Llibre en Català, que enguany i de forma excepcional se celebrarà al passeig de Lluís Companys de Barcelona, un lloc cèntric, ample, de fàcil accés i ideal per gaudir dels llibres i les activitats a l’aire lliure.

Un any més, el Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona hi serà present a través de la Xarxa Vives d’Universitats (XVU). Novetats com Les arrels del capvepreTot un món en catalàDidàctica de la física per a l’educació secundària obligatòria o Càlcul en variable complexa s’exposaran al mòdul número 80, juntament amb altres publicacions d’editorials universitàries adherides a la XVU.

El dimarts 23 de setembre està prevista la presentació de les obres guanyadores dels premis Joan Lluís Vives a l’edició universitària 2024. L’acte tindrà lloc a les 11:15 h, a l’escenari 1.

Johari Gautier signant llibres a Mataró
marta

El 22 d’abril, en el marc de la Diada de Sant Jordi, Johari Gautier va signar exemplars de la seva última novel·la, El hechizo del tren, de 19 h a 20 h, a Dòria Llibres (carrer de la Riera, 100, 08302 Mataró).

La novel·la és el relat dels inicis del ferrocarril a Llatinoamèrica i, alhora, la història d'uns personatges que van aconseguir tirar endavant un projecte visionari entre enormes dificultats en un període de gran inestabilitat. Una història que s'emmarca en el context de la Revolució Industrial, però també un capítol essencial del desenvolupament d'una urbs esplèndida com Barcelona i del canvi de paradigma d'una Espanya que s'endinsa en la modernitat.

El llibre ha estat publicat aquest mes d’abril pel Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i és obra de Johari Gautier Carmona. L'autor, nascut a París el 1979, és màster en Periodisme i Comunicació Digital per la UAB. Narrador i divulgador, ha publicat obres com África: cambio climático y resiliencia. Retos y oportunidades ante el calentamiento global (UAB, 2022), Cuentos históricos del pueblo africano (Almuzara, 2010) o Del sueño y sus pesadillas (Atmósfera Literaria, 2015). El hechizo del tren és el fruit d'un gran estudi històric sobre la primera línia ferroviària a la península Ibèrica, però també una manera d'acostar-se a la Barcelona que va conèixer en la seva infantesa i de la qual prevalen encara aquells viatges memorables en Talgo que el portaven fins a París.

Autor i la portada del llibre
marta

Alexandre Planas Ballet és l’autor del llibre Projeccions, que va esdevenir guanyador del XVIII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol», atorgat per la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès el 2023.

Amb motiu de la diada de Sant Jordi de 2024, el dimarts 23 d’abril, l’escriptor signarà exemplars de Projeccions, de 12 h a 14 h, a la plaça Francesc Layret de Cerdanyola del Vallès. L’autor compartirà un espai literari amb altres autores i autors de la ciutat, on també llegiran i recomanaran les seves obres. A partir de les 16 h de la tarda, Planas es traslladarà a Corberà de Llobregat, el seu municipi natal, per finalitzar la seva signatura d’exemplars i concedir una entrevista en directa a Ràdio Corbera, a la plaça del Mil·lenari.

Coincidint amb la celebració de la Diada de Sant Jordi, la pàgina web LletresBàrbares.cat ha publicat una ressenya sobre el llibre, que es pot consultar a l'enllaç següent: https://www.lletresbarbares.cat/articles/versos-a-24-fotogrames-per-segon