jornada revistes 24
marta

En el marc de la Setmana Internacional de l’Accés Obert, el Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) celebrarà la Jornada de Revistes Científiques de la UAB 2024 el dimecres 23 d'octubre, de 10 a 14 h, a la Sala de Revistes de la Biblioteca d'Humanitats de la Universitat. La trobada està oberta a totes les persones que intervenen o col·laboren en l’edició de les revistes de la UAB i hagin realitzat la seva inscripció via formulari, prèviament.

Enguany, s'han inscrit un total de 28 persones i el programa de la Jornada serà el següent:

PROGRAMA
 
10.00 h Presentació i dinàmica de la Jornada 
 
Temes
Novetats de la versió 3.3 d'OJS
Gestió del correu a les revistes
Indexació d'una revista
Open Peer Review
Gestió dels avisos
 
11.30 h Pausa cafè
 
12.00 h Gestió dels formularis de revisió
Indexació (tips and tricks)
Paritat de gènere en els continguts de les revistes
Números monogràfics. Computen a les bases de dades?
Gestió de la comunicació amb autors
Segell FECYT 2023
marta

Aquest mes de juliol, la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) ha fet pública la classificació de les revistes que han obtingut el Segell de Qualitat al seu vuitè procés d'avaluació. En aquesta llista apareixen les següents revistes editades a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): Bellaterra Journal of Teaching and Learning Language & Literature, Dante e l'Arte, Rubrica Contemporanea i Tradumàtica, que es van presentar a la convocatòria de desembre de 2022. A banda del reconeixement de la qualitat editorial i científica, la revista Tradumàtica ha aconseguit la menció de bones pràctiques editorials d'igualtat.

Mariposas, brujas, conjuros, doncellas y caballeros andantes
webmaster

El Servei de Publicacions de la UAB ha publicat el llibre Mariposas, brujas, conjuros, doncellas y caballeros andantes. El miedo en el cine, la arquitectura y otras manifestaciones culturales referidas al Antiguo Régimen, obra de la historiadora de la UAB Montserrat Jiménez Sureda. Comentant elements arquitectònics com els comunidors (petites construccions destinades a conjurar les inclemències del temps), episodis com l'extermini de papallones esfinx per creure que eren la metamorfosi d'una bruixa i les visions de l'edat mitjana en les pel·lícules d'Ingmar Bergman i Mario Monicelli, el text analitza la visió contemporània sobre l'edat mitjana i la transmissió o continuïtat de les pors de la societat medieval a l'actual.

La figura de la bruixa, per exemple, no és més que «una entelèquia creada pel nostre pensament com a projecció de la part més impresentable del nostre jo. [...] Els nostres avantpassats van construir les bruixes per corporificar la seva por i després les van destruir per exorcitzar-la» (p. 40). Segons Jiménez, «la creença en les bruixes va formar part del paradigma interpretatiu (de la manera que tenien els nostres avantpassats d'explicar-se el món que els envoltava) durant una època de la història» i, a més, «es va creure en bruixes al mateix temps en llocs veïns i en llocs llunyans» (p. 39). I explica que els llocs preferents de la cacera de bruixes van ser zones de muntanya: els Pirineus, els Alps o els Apenins.

A les bruixes se'ls atribuïa «una preferència pels maleficis meteorològics que poguessin arruïnar collites i provocar fams i calamitats» (p. 33). Per  respondre amb rituals en sentit invers, van jugar un paper important els comunidors, esconchuradores o esconjuradores, coneguts també com a esglésies de clima, que es construïen annexos a les esglésies i on «el mossèn executava una coreografia circular, amb l'hisop a la mà, conjurant els qui causaven el mal i netejant amb les esquitxades d'aigua beneïda l'aire que entrava per les obertures laterals» (p. 33).

L'autora relata també que els nostres avantpassats mataven l'Acherontia atropos —eruga esfinx o papallona de la mort, la imatge de la qual il·lustra la coberta del llibre— perquè creien que era la metamorfosi d'una bruixota. Segons explica, «tot hi ajudava: és una papallona nocturna, gran com un pardal, té una calavera al dors i, quan s'espanta, emet un so molt similar al crit aspre i malalt d'una gola humana» (p. 38).

L'autora afegeix una reflexió sobre la dimensió política de la qüestió: «Va ser casualitat que les persecucions massives de bruixes florissin en èpoques de crisi social a gran escala? [...] En algun moment van utilitzar els governants les bruixes com a cortina de fum per emmascarar els desaforaments i desficacis de la seva gestió? O per aplicar qualque màxima de Juli Cèsar —divideix i venceràs— contra la cohesió comunitària que amenaçava amb desafiar la seva hegemonia?» (p. 40-41).

A la segona part del llibre, Jiménez aborda les interpretacions divergents —tràgica i còmica, respectivament— de les pel·lícules El séptimo sello (1957) i El manantial de la docella (1960), d'Ingmar Bergman, i La armada Brancaleone (1966) i Brancaleone en las cruzadas (1970), de Mario Monicelli. Tots dos cineastes, des d'estils molt diferents, «visiten en els seus films tots els tòpics que han forjat el nostre encofrat arquitectònic cognitiu sobre el període medieval» (p. 12).

Sobre El séptimo sello, Jiménez destaca el tema de la mort ineluctable: «Des del mateix moment en què comença a rodar-se, la pel·lícula de la nostra vida ha d'acabar malament. Faci el que faci, el protagonista sempre mor. I el film, que potser va començar com una comèdia, acaba sent de terror. Per a l'individu, contràriament al que diuen les religions, només la mort és eterna» (p. 49-50). I considera que el film, com tot memento mori, és «una resposta psicològica d'una Europa tenallada espiritualment per la por de morir» i «té la virtut de sobreposar-se a l'angoixa de l'anticipació» (p. 51).

En el capítol dedicat a El manantial de la doncella, Jiménez defineix el llargmetratge com «una Caputxeta vermella amb final tràgic que exemplifica els més tremends axiomes posteriors de Nicolau Maquiavel», perquè l'argument «parteix de la inconveniència de la bondat i la innocència en un món de llops» (p. 54). I, com El séptimo sello, insisteix en els temes de la inevitabilitat de la mort i de la inútil cerca d'un sentit al sofriment: «L'erecció d'una església votiva no és sinó la súplica d'immortalitat per a la filla estimada que fan uns pares a qui se'ls fa impossible viure sense ella. És la restitució de la seva presència el que imploren a Déu» (p. 57).

Finalment, en el capítol dedicat al díptic de comèdies de Mario Monicelli sobre el cavaller Brancaleone, Jiménez estableix paral·lelismes entre els personatges cinematogràfics i les figures del Quixot i Sancho Panza, i descriu el protagonista com un personatge «delerós de viure, encara que sigui a títol pòstum, les glòries del seu llinatge», mentre que els seus seguidors són «merament presentistes» que semblen intuir «que no val la pena córrer cap a una meta en forma de taüt» (p. 61). Brancaleone s'enfronta directament a la mort al final de les seves aventures, sense poder evitar que es cobri un súbdit més. L'autora reflexiona que Monicelli «havia de necessitar el consol del riure com el mannà nutritiu que impedia la seva caquèxia existencial» i afegeix que, «potser, les seves agudes comèdies sobre la condició humana no eren més que una fugida endavant» (p. 66).

ALD0047
marta

El passat 24 de setembre de 2025, el professor i autor Raúl Rodríguez Ferrándiz, catedràtic de Semiòtica de la Comunicació de Masses a la Universitat d’Alacant, va participar en el VII Fòrum Global Amèrica Llatina i el Carib, celebrat al Lerner Hall de la Universitat de Columbia, a Nova York.

Rodríguez Ferrándiz va intervenir al Panell 7, titulat “Democràcia i eleccions a l’era de la intel·ligència artificial”, on va aportar la seva experiència com a expert en fake news i desinformació. El Fòrum, organitzat per la Fundació Global Democràcia i Desenvolupament (FUNGLODE), va reunir acadèmics, responsables polítics i representants de la societat civil d’Amèrica Llatina i el Carib, amb l’objectiu de debatre sobre el paper de la regió en un context global marcat per tensions geopolítiques i reptes econòmics.

Durant la seva intervenció, el professor va tractar els mecanismes de persuasió, rumor, mentida i postveritat, recolzant-se en el seu llibre Desinformación y poder: alquimias de la persuasión (2024), i coeditat per les universitats de València, Autònoma de Barcelona, Pompeu Fabra i Jaume I (UJI) en la col·lecció Aldea Global i guardonat amb el Premi València d’Assaig de la Institució Alfons el Magnànim. L’obra analitza casos mediàtics actuals i reflexiona sobre l’impacte viral de les xarxes socials.

En paral·lel, Rodríguez Ferrándiz desenvolupa dos projectes d’investigació finançats pel Ministeri de Ciència i Innovació i per la Unió Europea: un sobre detecció precoç de desinformació i toxicitat digital (2022-2025) i un altre sobre narratives testimonials a l’era digital i la IA (2025-2028).

Finalment, l’obra Desinformación y poder: alquimias de la persuasión es presentarà l’1 d’octubre a la seu Ciutat d’Alacant de la Universitat d’Alacant.

cartell acte lliurament premis literaris 2024
marta

Cent noranta-dues obres han estat acceptades en el concurs de narrativa breu, poesia i novel·la d'enguany. La decisió del jurat es donarà a conèixer el pròxim 28 de maig.

La participació en els premis literaris d'aquest any ha augmentat en un nivell molt alt. El termini d'inscripcions es va tancar el mes de febrer passat i s'hi han presentat un total de 192 obres originals, dels quals 82 al premi de novel·la, 85 al de poesia i 25 al de narrativa breu. Aquestes xifres son les més elevades des que, el 2002, els organitzadors -el consistori i la universitat- van decidir fusionar els seus respectius concursos i iniciar la seva convocatòria conjuntament.

Aquest any, s'atorguen el XV Premi de Narrativa Breu per a joves «Caterina Albert», dotat amb 500 euros; el XXIX Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol», dotat amb 1.000 euros; i el XXX Premi de Novel·la «Valldaura –Memorial Pere Calders», dotat amb 3.000 euros.

Actualment, els membres dels jurats de cada guardó estan revisant les obres i el seu veredicte es donarà a conèixer el 28 de maig, a les 16h, en l’acte de lliurament de premis que se celebrarà a l'Auditori de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB. A l'esdeveniment, per part de la universitat, hi participaran: Javier Lafuente Sancho, Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona; Rosa María Sebastián, Vicerectora d'Innovació, Transferència i Emprenedoria de la UAB; i Margarita Freixas i Alás, Degana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB. Pel que fa al consistori, en l’acte hi participaran: Carlos Cordón, Alcalde de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès; i David González Chanca, Regidor de Cultura, Comunicació i EMD de Bellaterra de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

L’acte s’enregistrarà i es podrà seguir en directe, a través del Canal de YouTube de la UAB.

Homenatges a Àngel Guimerà i a Maria-Mercè Marçal

L'organització dels premis vol retre homenatge en aquesta edició a Àngel Guimerà (1845-1924), el dramaturg català que ha gaudit de major projecció internacional i un dels grans poetes del segle XIX català, coincidint amb el centenari de la seva mort i la commemoració de l’Any Guimerà per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. De fet, l'Ajuntament de Cerdanyola ja va fer homenatge als 100 anys de la mort d'Àngel Guimerà a la 23a Marató de lectura, que va organitzar el passat 23 d'abril per Sant Jordi. En aquesta línia, els assistents a l’acte de lliurament de premis podran gaudir d’una actuació dedicada a l’obra de Guimerà, i de la mà del Cor de Cambra de la UAB dirigit per Poire Vallvé.

Per altra banda, el lliurament també reconeixerà l’obra de la poeta i activista feminista, Maria-Mercè Marçal (1952-1998), a través del recital poètic Marçal sentida, que anirà a càrrec de Sofia Oliva Sabater i Laia Solé Moreno, investigadora predoctoral en Filologia Grega a la UAB i estudiant de Belles Arts a la UB, respectivament.

POS0002
marta

Noms. Revista de la Societat d’Onomàstica ha publicat una ressenya del llibre Tot un món en català al seu darrer número (22).

Tot un món en català és obra de David Paloma Sanllehí, doctor en Filologia Catalana i professor de llengua catalana a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

El llibre tracta sobre l’exonímia, és a dir, la toponímia exògena o estrangera que té una forma en català, un dels aspectes menys tractats de la toponímia, però que, contràriament, avui és un dels temes més vius i que generen més dubtes i consultes, tant en el món dels mitjans de comunicació com en el de l’assessorament lingüístic.

Consulteu el número sencer i la ressenya (p. 21-22) a l’enllaç següent: https://www.imatgies.com/wp-content/uploads/2024/12/Noms22.pdf

Portada revista i llibre
marta

El darrer número de la revista d’història antiga i arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Historiae, incorpora una recensió del llibre Pelegrí Casades. Memòries d'un home que no arribà enlloc.

L’autor de la ressenya és Marc Mendoza Sanahuja, doctor en Història Antiga per la UAB, que actualment treballa com a professor associat al Departament de Geografia, Història i Història de l’Art de la Universitat de Lleida.

El llibre s’inclou dins la col·lecció «Documents» de la UAB i és obra de Jordi Vidal, professor agregat del Departament de Cièn­cies de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la UAB, i especialista en historiografia i història del Pròxim Orient Antic.

Mendoza fa un recorregut pel contingut de les memòries de l’historiador català Pelegrí Casades, que documenten la seva vida i la de la Barcelona i la Catalunya de l’època al llarg de vuit dècades i des d’un punt de vista patrimonial, antropològic i sociopolític.

La ressenya es pot consultar íntegrament en accés obert a l’enllaç següent: https://raco.cat/index.php/Historiae/article/view/420554

Cartell de la Setmana del Llibre en Català del 2023
marta

Del 8 al 17 de setembre tindrà lloc la 41a Setmana del Llibre en Català al Moll de la Fusta (Barcelona). Un any més, el Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona hi serà present a través de la Xarxa Vives d’Universitats (XVU). Novetats com L’autor que mira de reüll. La tradició a la literatura moderna i postmoderna, I Premi d’Assaig Jove «Pensar més» - Memorial Gabriel Ferrater de 2022, de Míriam Ruiz Ruano, o Pedra, paraula i ànima, XXVII Premi de  Poesia «Miquel Martí i Pol» de 2022, de Pep Cortès, s’exposaran al mòdul número 57, juntament amb altres publicacions d’editorials universitàries adherides a la XVU.

Setmana llibre català 23
setmana llibre català 23 - 2
Setmana del Llibre en Català 2024
marta

Del 20 al 29 de setembre tindrà lloc la 42a Setmana del Llibre en Català, que enguany i de forma excepcional se celebrarà al passeig de Lluís Companys de Barcelona, un lloc cèntric, ample, de fàcil accés i ideal per gaudir dels llibres i les activitats a l’aire lliure.

Un any més, el Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona hi serà present a través de la Xarxa Vives d’Universitats (XVU). Novetats com Les arrels del capvepreTot un món en catalàDidàctica de la física per a l’educació secundària obligatòria o Càlcul en variable complexa s’exposaran al mòdul número 80, juntament amb altres publicacions d’editorials universitàries adherides a la XVU.

El dimarts 23 de setembre està prevista la presentació de les obres guanyadores dels premis Joan Lluís Vives a l’edició universitària 2024. L’acte tindrà lloc a les 11:15 h, a l’escenari 1.

Setmana del Llibre en Català 2025
marta

Del 19 al 28 de setembre tindrà lloc la 43a Setmana del Llibre en Català, que per segón any consecutiu se celebrarà al passeig de Lluís Companys de Barcelona, un lloc cèntric, ample, de fàcil accés i ideal per gaudir dels llibres i les activitats a l’aire lliure.

Un any més, el Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona hi serà present a través de la Xarxa Vives d’Universitats (XVU). Novetats com Perla marina, resina de pi. Apunts de poesia catalana de principi de seglePompeu Fabra a Badalona. Història d'un muralTot un món en català. 800 topònims per a la correcció oral i escrita s’exposaran al mòdul número 1, juntament amb altres publicacions d’editorials universitàries adherides a la XVU.

El dimecres 24 de setembre està prevista la presentació dels volums I i II de «Literatura catalana de la postmodernitat», que el Servei de Publicacions de la UAB ha coeditat amb la Universitat de Barcelona. L’acte tindrà lloc a les 18:45 h, a l’escenari 1.

El dijous 25 de setembre està prevista la presentació de les obres guanyadores dels premis Joan Lluís Vives a l’edició universitària 2025. L’acte tindrà lloc a les 17:30 h, a l’escenari 2.