El Servei de Publicacions de la UAB, dins de la col·lecció «El espejo y la lámpara», ha publicat l'assaig África: cambio climático y resiliencia. Retos y oportunidades ante el calentamiento global, obra del periodista, escriptor i investigador Johari Gautier. El text relata com l'Àfrica s'ha convertit en la «primera gran víctima» de l'escalfament global, malgrat ser el continent que menys contribueix a provocar-lo en termes absoluts. El llibre va ser presentat virtualment a l'abril, amb la col·laboració d'AmicsUAB, i al juny a Casa Àfrica.
Segons explica Gautier, si Ernest Hemingway tornés al Kilimanjaro, a Tanzània, «molt difícilment es trobaria amb les neus eternes» que donen títol al seu relat, perquè s'estima que es s'han reduït més d'un 85% en els últims cinquanta anys. No és un cas aïllat: el cicle de l'aigua s'ha vist greument alterat en el continent, de manera que, en algunes parts, l'aigua ja no arriba quan ha d'arribar i, en unes altres, les inundacions se succeeixen a un ritme vertiginós. Segons altres exemples explicats per Gautier, el llac Txad ha perdut el 90% de la seva superfície i això afecta milions de persones que viuen de la pesca i els cultius; la pluja a Somàlia ja no arriba a temps per evitar que els cultius s'arruïnin... La fam i els desplaçaments de població es converteixen en conseqüències del canvi climàtic a l'Àfrica.
Tot això es produeix en un continent que és el responsable del 3,8% de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Segons Gautier, «comparat amb les emissions de la Xina, els Estats Units i Europa (respectivament 23%, 19% i 13%), el pes del continent africà és absolutament irrellevant». No obstant això, és el més vulnerable a causa de factors com «la seva exposició a l'augment del nivell del mar, les pluges torrencials, les sequeres i els conflictes i, sobretot, les estructures precàries dels seus sistemes sanitaris i els pressupostos especials per a la mitigació dels efectes del canvi climàtic».
A més dels efectes del canvi climàtic al continent, Gautier reflexiona sobre les vies que existeixen per sobreposar-se a aquests escenaris dramàtics. Segons explica, el futur de l'Àfrica depèn inevitablement d'invertir en energies renovables i enfortir un nou lideratge verd. Segons l'autor, davant la vulnerabilitat del territori, «la resiliència s'esbossa com a imperatiu. És la norma. El denominador comú». Destaca projectes tan ambiciosos com la creació d'una gran muralla verda al Sahel que contingui la desertització. I subratlla que, en les successives cimeres climàtiques, l'Àfrica ha estat «un dels actors més destacables en la cerca d'un nou acord encara que la seva visibilitat no hagi estat proporcional a l'esforç produït».
L'últim capítol del llibre se centra en l'impacte de la pandèmia de COVID-19 a l'Àfrica. Com explica Gautier, «es va arribar a vaticinar un caos immediat i sense precedents i, no obstant això, el continent ha resultat ser un exemple positiu de la importància de prendre mesures ràpides de distanciament per contenir les xifres de contagis i morts». Els països africans van adoptar mesures estrictes de control amb més promptitud que països com Espanya o els Estats Units i van aconseguir posar «un fre considerable a la propagació del virus en la primera etapa». No obstant això, el llibre adverteix també que la COVID-19 «actua com un accelerador dels mals ja ocasionats pel canvi climàtic», com la inseguretat alimentària, incrementada a causa dels efectes econòmics de la pandèmia.
El llibre està prologat pel periodista i president de Reporters sense Fronteres Alfonso Armada, que enumera alguns dels problemes socials, polítics i mediambientals que s'entrecreuen en la crisi climàtica africana: «Les relacions entre la Xina i el continent més jove, el gran interrogant de l'aigua, els reptes de l'agricultura, la pressió demogràfica i la sagnia de l'emigració, la muralla verda del Sahel i les energies renovables, i el que la pandèmia està suposant per a aquesta geografia política i humana de la qual en gran manera depèn el futur de la humanitat».
Debats sobre el llibre
África: cambio climático y resiliencia, publicat en format paper i digital, va ser presentat oficialment en un debat virtual el 25 d'abril organitzat en col·laboració amb l'associació AmicsUAB i moderat pel professor Daniel Rico, director de la col·lecció «El espejo y la lámpara», que va emfatitzar que el llibre reflecteix «la solitud de l'Àfrica» en la lluita contra el canvi climàtic. En aquest sentit, Gautier va reivindicar l'esforç diplomàtic dels països africans, sense el qual, «els Estats Units, la Xina o Rússia no s'haurien assegut a negociar». Chema Caballero, coautor del blog «Àfrica no és un país», va parlar de la importància d'aplicar «solucions africanes als problemes que planteja el canvi climàtic», com, per exemple, «recuperar formes tradicionals de cultiu». Va elogiar la presa de consciència de les noves generacions contra el neocolonialisme, però va advertir també que molta gent a l'Àfrica, «si pogués, viuria d'una altra manera, més semblant a la nostra». En contrapartida, Victoria Reyes, professora de recerca ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, va afirmar que a Europa hauríem de plantejar-nos «viure d'una manera que permeti també viure els altres» i va alertar que els efectes del canvi climàtic a l'Àfrica estan relacionats amb «vulnerabilitats preexistents» a causa de les relacions històriques del continent amb les potències colonials occidentals. Cavaller i Gautier van tancar el debat parlant del paper ambivalent que juga actualment la Xina com a «font d'oportunitats que ve amb el propòsit real de construir» i, alhora, com a potència que també «vol treure profit del continent».
Així mateix, el 7 de juny es va fer una segona presentació virtual del llibre, en el marc d'una activitat organitzada per la Fundació Biodiversitat i Casa Àfrica, en la qual es van analitzar els diferents obstacles i els pròxims reptes mediambientals als quals ha de fer front el continent, així com els seus efectes i conseqüències en l'àmbit socioeconòmic, de la mà de diferents periodistes experts, com Aurora Moreno, guanyadora de l'edició 2020 del Premi d'Assaig Casa Àfrica, Alfonso Armada i Pepe Naranjo.
Expert en Àfrica i la seva història
El llibre és fruit de la recerca de Johari Gautier Carmona (París, 1979) sobre l'impacte de l'escalfament global en la vida i geografia del continent africà. Gautier fa quinze anys que escriu i investiga sobre el continent africà. Ha col·laborat amb Casa Àfrica i amb publicacions com El País-Planeta Futuro, FronteraD, Afribuku i altres revistes especialitzades en Àfrica i afrodescendencia. Després de diversos viatges i recerques, va publicar Cuentos históricos del pueblo africano (Almuzara, 2010), que recullen la història desconeguda del continent abans del període de la colonització, i la novel·la Del sueño y sus pesadillas (Atmósfera Literaria, 2015), on es reflecteixen les causes profundes de la immigració senegalesa cap a Espanya.
Notícies relacionades
