Johari Gautier Carmona, periodista i autor del llibre El hechizo del tren, impartirà una conferència el pròxim 21 de febrer, a les 19 h, a la Sala d’Audiovisuals del Museu del Monestir de Sant Cugat del Vallès (Pl. de l’Om, 1).

La xerrada, titulada «Els protagonistes de la primera línia fèrria a la Península», es basarà en la seva novel·la, que relata la història del ferrocarril des dels seus inicis a Iberoamèrica fins que va arribar a la península Ibèrica, a través de les experiències viscudes pels seus principals impulsors.

La conferència forma part del Cicle de Conferències sobre el Món dels Trens, organitzat per l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Sant Cugat del Vallès, i també es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube de la Federació Catalana d'Amics del Ferrocarril: youtube@canalFCAF6925.

El pròxim divendres, 12 d'abril, a les 19.30 h, Antonio Loriguillo López presentarà el seu llibre «Anime complejo. La ambigüedad narrativa en la animación japonesa», a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València (UV).

El llibre es va publicar el 2021 i correspón al número 43 de la col·lecció sobre comunicació i TIC, Aldea Global, coeditada per la Universitat de València, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Jaume I, i la Universitat Pompeu Fabra.

Amb motiu del recent reconeixement del volum amb l'esment al “Book on Asian Film, Mitjana and Communication Sciences” en els en els IBP 2023 Portuguese/Spanish Language Edition concedits pel International Institute for Asian Studies (IIAS), l'autor impartirà aquesta conferència, organitzada pel Consolat General del Japó a Barcelona, Projecte Tradiasia, Universitat de València, i amb la col·laboració de Casa Àsia, GREGAL-UAB i InterAsia.

El llibre

Reconeixible per a successives generacions d'espectadors de tot el món per l'encant del disseny dels seus personatges i per l'animació senzilla, l'anime arriba a la segona dècada del nou mil·lenni com un dels ambaixadors de la cultura japonesa, un bé de consum fabricat per un dels nuclis de producció de cultura de masses més importants del planeta.

Però, ¿es tracta d'un art formulaic, exempt de sofisticació narrativa? Aquest llibre proposa una aproximació a la narració complexa en l'anime, un tret clau en la seua construcció com a identitat cultural a través de sèries com Evangelion o pel·lícules com Ghost in the Shell. És aquesta complexitat narrativa una reacció dels productors davant l'amenaça de la interactivitat dels videojocs? Obeeix a una estratègia que s'apropa de l'experimentació narrativa en l'era de la multipantalla per a centrar-se en els seus múltiples nichos de mercat? O és la hibridació definitiva de modes narratius anteriorment oposats: classicisme davant de l'art i assaig?

A través de la poètica històrica dels modes de narració i les eines d'anàlisis cinematogràfiques de la narratologia, Antonio Loriguillo suggereix una breu cronologia de l'“anime” complex en la qual es constata que la seua foscor narrativa és clau per al seu establiment com un altre tipus de narració en l'audiovisual comercial global.

L'autor

Antonio Loriguillo-López és professor Titular d'Universitat a la Universitat Jaume I (UJI) i membre del grup de recerca ITACA en aquesta mateixa universitat, així com del grup de recerca GREGAL (UAB) a la Universitat Autònoma de Barcelona. Imparteix docència en els graus de Comunicació Audiovisual i en Disseny i Desenvolupament de Videojocs, així com en el Màster Oficial en Noves Tendències i Processos d'Innovació en Comunicació de l'UJI. Els seus interessos investigadors se centren en la narració postclàssica en l'audiovisual contemporani i l'animació comercial japonesa. Respecte a això, és autor de les monografies Perfect Blue (Satoshi Kon, 1997): Guia per a veure i analitzar (Nau Llibres, 2020) i Anime complex: l'ambigüitat narrativa en l'animació japonesa (Aldea Global, 2021).

Trobareu més informació a:

L’obra Mercat de l'art, col·leccionisme i museus 2021 és la materialització de les ponències presentades a l’onzena jornada sobre el col·leccionisme i el mercat de l’art a Catalunya, celebra el 8 d’octubre de 2021 al Palau Maricel de Sitges. Aquest seminari científic té la finalitat d’esdevenir un indret d’intercanvi d’informacions i de debat entre persones/sectors afins a una problemàtica àmplia (universitaris, professionals dels museus, antiquaris, galeristes, marxants, experts, restauradors, col·leccionistes i afeccionats en general), però també un episodi significatiu de recerca i d’augment del coneixement.

Els editors de l’obra, Ignasi Domènech i Bonaventura Bassegoda, apunten que aquest nou volum, juntament amb els deu que el precedeixen, conforma «el corpus d’informacions actualitzades més complet que tenim al país sobre el col·leccionisme d’art en relació amb el mercat i els museus».

L’obra ha estat publicada pel Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona en format digital d’accés obert.

El professor i escriptor lleidatà Eduard Roure Blàvia presentarà la seva novel·la El metall i els turons, el pròxim dijous 18 d’abril, a les 19 h, a la llibreria La Fatal (carrer Vallcalent, 65, 25006 Lleida).

L’acte inclourà una lectura de diversos fragments del llibre i comptarà amb la participació d’Ester Graell, filòloga i professora; Mariona Roure, fotògrafa i historiador de l'art; i l’autor.

L’obra és una faula moderna, que es disfressa de thriller o de western, i ha estat la guanyadora del XXIX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders» de 2023, convocat per la UAB i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. El metall i els turons, tal i com apunta el propi Roure, és “una rondalla moderna que gira entorn de la vella història de l'enfrontament amb el poder, en aquest cas, provocat per la conscienciació per la conservació del medi ambient”.

Eduard Roure Blàvia va néixer a Lleida el 1973 i és professor de Secundària de llengua catalana i literatura a l’Institut Manuel de Montsuar de la mateixa localitat. D’entre les seves obres destaquen: Les altes balconades (Pagès, 1999), Premi Les Talúries de narrativa; la novel·la breu Lligall trobat a la Cabana (Proa, 2008), finalista del Premi Pere Calders; la novel·la L’última badia (Pagès, 2012), premi d’ajut a la creació al millor projecte de novel·la dels Premis Narrativa Lleida; i la novel·la La nit de les oques (Viena, 2016), premi Ciutat de Badalona de narrativa. Actualment, col·labora com a articulista al suplement Lectura del diari Segre.

El 29 i 30 de març se celebrarà la segona edició de les Jornades de Cultura Lliure de la Universitat Rey Juan Carlos (URJC) de Madrid. L’esdeveniment, organitzat per l'Oficina de Coneixement i Cultura Lliure (OfiLibre) i el Vicerectorat de Comunitat Campus, Cultura i Esport de la URJC, està concebut com un punt de trobada, formació i intercanvi d'experiències sobre els temes relacionats amb la cultura lliure a la universitat: publicació oberta (de materials docents, de recerca, etc.), ciència oberta, dades obertes, programari lliure, etc. Les Jornades inclouran presentacions d'experts sobre alguns d'aquests temes, amb tallers específics i ponències per part de membres de la comunitat universitària.

L'editorial de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha estat convidada a impartir-hi una ponència el dijous 30 de març, a les 12:30 h. La comunicació, titulada «Caminando entre académicos», se centrarà a recórrer breument la història del programari lliure i de la ciència oberta, dues propostes fonamentals sense les quals no es pot entendre la cultura lliure.

L'esdeveniment tindrà lloc a la sala d’actes i al vestíbul principal de l’Edifici de Gestió del campus de la URJC, a Fuenlabrada. L’acte és obert a tot el públic i es pot seguir en directe a través de TV-URJC i les xarxes socials de la mateixa Universitat.

Els dies 14 i 15 de setembre la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va participar en les jornades de formació i innovació per a professionals de l'edició, organitzades per la Unión de Editoriales Universitarias Espanyolas (UNE), a la Universitat Francisco de Vitoria. La formació va estar centrada en el funcionament de les plataformes Open Journal Systems (OJS) i Open Monograph Press (OMP) i va anar a càrrec de Marc Bria i Jordi Lacruz, membres de la Unitat de Revistes Digitals del Servei de Publicacions de la UAB.

Marc Bria, enginyer d'informàtica de sistemes, i Jordi Lacruz Casado, llicenciat en Filologia Hispànica, van donar inici a les jornades el dia 15 desvetllant què és, què fa i com funciona PKP (Public Knowledge Project) i quins són el context, la governança, les dinàmiques i els desenvolupaments de les plataformes OJS, OMP i OPS, els seus fluxos de treball, usuaris/rols, plugins, themes, cron, mailing i polítiques, a través de casos pràctics i en viu.

Es va explicar com es treballa en comunitat, en el cas de les traduccions, versions, fòrums, github, llistes de correu, sprints i conferències, i com usar els mòduls i plugins després de mostrar-ne els tipus, la instal·lació i els més recomanats.

El dia 16, els professionals de l'edició assistents es van endinsar en l'Open Monograph Press (OMP) amb el mateix objectiu i van conèixer els canvis respecte de l'OJS: fluxos de treball, themes, traduccions, polítiques i mòduls, també a través d'un recorregut en viu per l'eina.

Les presentacions i els vídeos de les jornades es poden consultar i descarregar als enllaços següents:

Presentacions:
- Dia 1: Open Journal Systems (OJS)
- Dia 2: Open Monograph Press (OMP)

Vídeos de les sessions:
- Dia 1: Open Journal Systems (OJS)
- Dia 2: Open Monograph Press (OMP)

Font: UNE (12 de setembre de 2022). La UNE celebra unes jornades de formació i innovació per a professionals de l'edició. https://www.une.es/la-une-celebra-unas-jornadas-de-formacion-e-innovacion-para-profesionales-de-la-edicion

Els professors d'Estètica i Teoria de les Arts de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Jèssica Jaques i Gerard Vilar, han participat en el programa Un restaurant caníbal a Berlín de Catalunya Ràdio, emès el diumenge 30 de març de 2025 passat. Els autors han explicat quina relació hi ha entre l'art i el menjar, basant-se en el seu últim llibre Pensar con el paladar. Una estética gustatoria, editat al desembre amb el Servei de Publicacions de la UAB.

El programa s'ha emès al Museu Picasso de Barcelona, aprofitant que aquests dies acull l'exposició «De Montmartre a Montparnasse. Artistes catalans a París, 1889-1914», plena de fotografies i pintures de cafès, on els autors han evidenciat com el menjar és una forma essencial de conèixer el món.

Trobareu el tall del programa al minut 10:

Un any més, les novetats del Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) seran presents a la Plaça del llibre de València. L’edició del festival literari del 2024 estava previst que se celebrés del 30 d’octubre al 3 de novembre passat i es va haver d’ajornar, arran de les greus conseqüències de la DANA, que van afectar també a tot el sector del llibre. Finalment, els organitzadors han traslladat la celebració de la 12a Plaça del Llibre de València al centre cultural La Nau, de la Universitat de València, del 19 al 22 de desembre.

En aquesta ocasió, alguns dels llibres de la UAB que es podran trobar a la Plaça de València seran: Ilha do Farol (XXX Premi de Novel·la «Vall-daura-Memorial Pere Calders» de 2024), de Miquel Ribas; Eixint de fer (XXIX Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» de 2024), de Josep Domènech Ponsatí; o Ballar amb els espectres (XXIX Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» de 2024), de Josep Antoni Aguilar Àvila.

La Universitat Autònoma de Barcelona i l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès presentaran els llibres guanyadors de l'edició de premis del 2021 en el marc de la Setmana del Llibre en Català, que es durà a terme del 9 al 18 de setembre a Barcelona.

El consistori i la Universitat convoquen anualment el Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders», el Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» i el Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert». Les obres guanyadores dels Premis Literaris són editades pel Servei de Publicacions, dins la col·lecció «Gabriel Ferrater». Els darrers llibres publicats corresponen a l'edició de premis del 2021 i són la novel·la Silenci al fiord, de Gemma Romeu Puntí, i el recull de poemes Aixoplucs, de Josep Civit i Mateu.

Les obres es presentaran el dissabte 17 de setembre, a les 12.30 h, a l'escenari número 2 del Moll de la Fusta. Posteriorment, els autors signaran exemplars dels seus llibres al mòdul de la Xarxa Vives d'Universitats (núm. 68).

El llibre L’ètica en la recerca a la UAB. Els primers trenta anys ha estat editat per José Luis Molina, catedràtic d’Antropologia Social i Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i director del Comitè d’Ètica en la Recerca (CERec), i l’antropòloga Sílvia Villagrasa Krasnobayeva.

El volum recull les experiències, vivències i relats personals dels protagonistes que han format part del CERec des dels seus inicis fins ara: personal investigador, personal d’assessorament en benestar animal i personal tècnic i administratiu. Una quarantena de persones que han estat responsables de l’avaluació ètica d’uns sis mil projectes de recerca i cursos de formació i sensibilització i, en general, de l’assessorament al personal investigador de la UAB.

«El seu testimoni ens permet comprendre els canvis socials, legislatius i tecnològics de l’ètica en la recerca a la universitat i en el sistema català, estatal i internacional, i ofereix una visió integral i crítica dels progressos i desafiaments en aquest àmbit», assenyala José Luis Molina.

El contingut del llibre es divideix en tres grans blocs, inspirats en els canvis experimentats pel mateix CERec com a resposta a la conjuntura general. El primer bloc, el de recerca animal, va ser dominant en la seva primera etapa. A continuació, l’avaluació de projectes de bioètica (investigació «humana»), tema del segon bloc, va anar agafant protagonisme. Finalment, el tercer bloc descriu la incorporació de les ciències socials i les humanitats.

Una última part del volum està dedicada a reflexionar sobre els reptes que caldrà abordar en el futur, com ara els efectes de la intel·ligència artificial, el big data o l’edició genòmica, entre d’altres, i l’evolució de l'actual model de revisió dels projectes de recerca davant d’una competitivitat i una diversitat de projectes per avaluar cada cop més grans.

Font: Sala de premsa UAB.