El pròxim 30 d’agost, l’escriptor Joan Brull participarà al 2n Congrès Internacional de Ciències Interdisciplinàries per a la Protecció i el Benestar Animal, organitzat per la Benemèrita Universitat Autònoma de Puebla (BUAP) i la Universitat Michoacana de San Nicolás de Hidalgo (UMSNH), totes dues a Mèxic.

Brull és llicenciat en Dret i Criminologia i autor del llibre Primates: protección, bienestar y derechos. L’escriptor impartirà la ponència titulada «Primates: caminos de protección y giro a su reconocimiento de sujetos con derechos», que es podrà seguir en directe per YouTube a l’enllaç següent: https://www.youtube.com/live/qPz4DFXSTkE?si=NZcpyA4oN5s_viWW.

El Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), dins de la col·lecció Derecho Animal, ha publicat el treball Primates: protección, bienestar y derechos, obra del jurista Joan Brull, màster en Dret Animal i Societat per la UAB. El text, basat en el treball de final de màster de l’autor, pretén ser una reflexió crítica sobre la instrumentalització estètica de primats en el món de l’entreteniment. Brull reflexiona sobre el marc legal de protecció i benestar animal actual mentre acull la proposta del tractament dels primats com a subjectes de dret.

Segons Brull, des que els humans tenim ús de raó ens hem servit dels animals i n’hem abusat per a una infinitat d’utilitats, moltes de ben conegudes però, tot i que històricament acceptades, no necessàriament justes. Dins d’aquesta llarga llista de beneficis, trobem éssers amb sentiments com a base generalment aprovada de la nostra dieta, vestimenta, oci o serveis. Els emprem per a tota mena de suposades necessitats humanes. Juntament amb aquest panorama antropocentrista, que pregona la supremacia de l’ésser humà i avala un domini absolut sobre tot allò que l’envolta, l’obra explora com la ciència referma les necessitats etològiques dels animals —éssers que estimen, pateixen, tenen por, s’entristeixen, creen vincles… L’autor creu que la seva funció ecològica no és satisfer els humans i insta a abanderar el seu propi valor intrínsec com a éssers dotats de sensibilitat, creditors de protecció legal, proveïts de dignitat i legítims subjectes de drets. Referma els avenços científics que haurien de guiar el seu reconeixement moral i rebutja la seva cosificació en els nostres ordenaments jurídics per reconèixer els animals com a subjectes, no pas objectes, de dret. Malgrat que l’obra se centra en l’ús de primats en el món de l’entreteniment, adverteix de no caure en l’especisme i advoca per començar un canvi de paradigma des de l’empatia envers la comunitat d’iguals, els primats, per establir unes bases de rebuig a tota mena d’explotació animal.

Primates: protección, bienestar y derechos reobre el debat sobre les eines jurídiques existents contra el tràfic il·legal d’espècies protegides, demana més coratge i determinació en un corpus legal amb mancances i revela la insuficiència de recursos destinats als operadors que intervenen en la protecció animal. Una visió general de l’obra que podria descansar sobre la màxima de Gandhi: «Com més indefensa és una criatura, més dret té a ser protegida per l’home contra la crueltat de l’home».

Gustavo F. de Baggis, doctor en Dret per la UAB i professor de la Universitat Nacional de Cuyo (Argentina), en el pròleg del llibre destaca el potencial de Brull com a «efector» jurídic. De Baggis apunta que la formació jurídica i el coneixement teoricopràctic sobre els primats doten l’autor de competència per entendre casos de maltractament animal i promoure canvis substancials en el tractament de primats en l’entreteniment.

Disponibilitat

Primates: protección, bienestar y derechos ha estat publicat en format paper i digital i està disponible a les llibreries i plataformes de venda en línia, com Unebook o Google Play.

Eduard Roure Blàvia, autor de la novel·la El metall i els turons, participarà en una activitat singular que combinarà natura i literatura, el pròxim 21 de setembre, al seu municipi, Torregrossa (el Pla d'Urgell). Es tracta d'una caminada pels voltants del poble que culminarà amb la presentació del llibre a càrrec de l’escriptor.

L'obra, guanyadora del XXIX Premi de Novel·la «Valldaura- Memorial Pere Calders» de 2023, convocat per la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, explora els conflictes socials i els interessos contraposats que conviuen en un poble de l’interior de Catalunya. A través d'una trama rica en intriga i corrupció, l'autor fa un retrat profund dels habitants d’un territori en tensió. La caminada, que preveu tenir una durada de cinquanta minuts, s'iniciarà a les 17.30 h a la plaça de l'Onze de Setembre de Torregrossa i acabarà a la Cabana de la partida de Paradell. L'activitat proposa recórrer espais que podrien ser escenaris de la novel·la, en un ambient que evoca els conflictes descrits a l'obra. En finalitzar, tindrà lloc una conversa amb l'autor, en què els participants tindran l’oportunitat de conèixer més detalls sobre la novel·la i compartir impressions amb ell en un entorn natural privilegiat.

Font: https://femllavor.blogspot.com/

El professor de la UAB Carles Gasol, coautor del llibre Economia circular. El camí cap a la sostenibilitat, participa al pòdcast Revolución Circular, conduït per l’expert internacional Petar Ostojic, un dels espais de referència en castellà sobre sostenibilitat i indústria 4.0.

En l’episodi —centrat en el contingut del llibre— Gasol aborda els principals reptes de la transició cap a una economia circular i posa el focus en la necessitat de passar del model lineal de “produir, consumir i llençar” a sistemes que generin valor durador. El pòdcast també aprofundeix en el paper de la innovació, la mesura de l’impacte i la importància d’evitar l'ecoblanqueig en l’aplicació real de la sostenibilitat.

Al llarg de la conversa, s’insisteix en la necessitat d’aterrar el concepte d’economia circular amb exemples concrets i aplicacions pràctiques, una de les idees centrals del programa, que busca mostrar com aquest model ja s’està implementant en diferents sectors econòmics.

L’episodi connecta així les reflexions del llibre amb una audiència internacional formada per emprenedors, empresaris i professionals interessats en models de producció i consum més sostenibles, ampliant l’abast del coneixement generat des de la universitat.

El model econòmic actual, basat sovint en produir, consumir i llençar, mostra cada vegada més els seus límits. L’extracció constant de recursos i l’augment del consum global generen impactes ambientals creixents, i actualment només el 7,2 % dels productes i serveis del món es poden considerar realment circulars. Davant d’aquest escenari, l’economia circular s’ha consolidat com una de les estratègies clau per avançar cap a models de producció i consum més sostenibles.

En aquest context, el llibre Economia circular. Camí cap a la sostenibilitat, dels investigadors Joan Rieradevall i Carles Gasol i publicat pel Servei de Publicacions de la UAB, ofereix una anàlisi rigorosa i crítica dels factors que poden accelerar —o frenar— aquesta transició. L’obra recull més de dues dècades de recerca, projectes i col·laboracions amb empreses i administracions, i aporta eines, indicadors i exemples pràctics per minimitzar l’impacte ambiental dels productes i processos productius.

Tal com destaca Gasol, “la pregunta ja no és si cal avançar cap a l’economia circular, sinó com podem accelerar aquesta transició”.

La participació al podcast Revolución Circular, disponible a plataformes com Spotify, Apple Podcasts i YouTube, reforça aquesta voluntat de transferència de coneixement i connecta la recerca universitària amb els reptes reals del teixit econòmic i social.

El llibre està disponible en format paper i en accés obert, i es pot consultar tant en la seva edició original en castellà (Economía circular. El camino hacia la sostenibilidad) com en la recent edició en català.

El Servei de Publicacions de la UAB ha publicat el llibre Contar Cuba en el nuevo milenio, obra de Chiara Bolognese, professora de Literatura Hispanoamericana de la Universitat La Sapienza de Roma.

Bolognese proposa un acostament a la realitat de l'illa a través de l'anàlisi de la producció d'alguns autors fonamentals del panorama actual. En les seves pàgines ens endinsem en el món marginal d'Ena Lucía Portela i de Ronaldo Menéndez, que retraten aquest univers de diferents formes: el primer, enfonsant-nos en la violència més terrible; la segona, deixant també un petit espai per a una actitud més festiva. Així mateix, descobrim la proposta de Daniel Díaz Mantilla, amb el seu món utòpic en decadència que convida al viatge físic i existencial.

El desplaçament, somiat o realitzat, a la recerca d'una condició de vida millor és també una de les constants d'Ahmel Echevarría, mentre que la meditació sobre la pertinença a diferents mons i cultures ocupa les pàgines d'Orlando Luis Pardo Llaç. Per la seva banda, Jorge Enrique Lage ens porta a conèixer un món habitat per personatges estrafolaris que poden ser cubans o no i que es mouen en espais violents i abjectes.

Aquests autors ens brinden diferents idees sobre la pertinença, la migració, la violència i la marginalitat. El fil que ho uneix tot és la voluntat de pintar un món en ensulsiada. Les seves pàgines ens ajuden a comprendre una mica més la realitat en la qual vivim, ja que la reflexió no sols concerneix Cuba, sinó també qualsevol espai i qualsevol ciutadà del segle XXI.

El llibre ha estat editat pel Servei de Publicacions de la UAB, en format paper i electrònic, i està disponible a la plataforma Unebook.

Els llibres de l’edició 2022 dels Premis Literaris de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona es van presentar el dimecres 14 de desembre, a les 18 h, a la llibreria Èfora de Cerdanyola del Vallès (passeig de Cordelles, 18, 08290).

Els guanyadors es van donar a conèixer el mes de maig passat en l’acte de lliurament de premis que es va celebrar a la UAB. El XXVIII Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders» va recaure en Francesc Puigpelat per l’obra L'estiu que vam jugar a ser Hercule Poirot; el XXVII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» va ser per a Pep Cortès Vila pel recull Pedra, paraula i ànima; i el XIII Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert» va anar a parar a Anna Pallejà Franquet pel relat Tres missatges per oblidar-te.

A l’acte hi van assistir Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola del Vallès, Rosa Maria Sebastián, vicerectora d’Innovació i de Projectes Estratègics de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Pep Cortès, autor del llibre Pedra, paraula i ànima.

L’esdeveniment va ser conduït per l'escriptor i periodista Martí Gironell i va incloure la presentació de les bases de la convocatòria dels Premis Literaris 2023.

Johari Gautier Carmona, periodista i autor del llibre El hechizo del tren, impartirà una conferència el pròxim 21 de febrer, a les 19 h, a la Sala d’Audiovisuals del Museu del Monestir de Sant Cugat del Vallès (Pl. de l’Om, 1).

La xerrada, titulada «Els protagonistes de la primera línia fèrria a la Península», es basarà en la seva novel·la, que relata la història del ferrocarril des dels seus inicis a Iberoamèrica fins que va arribar a la península Ibèrica, a través de les experiències viscudes pels seus principals impulsors.

La conferència forma part del Cicle de Conferències sobre el Món dels Trens, organitzat per l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Sant Cugat del Vallès, i també es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube de la Federació Catalana d'Amics del Ferrocarril: youtube@canalFCAF6925.

El pròxim divendres, 12 d'abril, a les 19.30 h, Antonio Loriguillo López presentarà el seu llibre «Anime complejo. La ambigüedad narrativa en la animación japonesa», a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València (UV).

El llibre es va publicar el 2021 i correspón al número 43 de la col·lecció sobre comunicació i TIC, Aldea Global, coeditada per la Universitat de València, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Jaume I, i la Universitat Pompeu Fabra.

Amb motiu del recent reconeixement del volum amb l'esment al “Book on Asian Film, Mitjana and Communication Sciences” en els en els IBP 2023 Portuguese/Spanish Language Edition concedits pel International Institute for Asian Studies (IIAS), l'autor impartirà aquesta conferència, organitzada pel Consolat General del Japó a Barcelona, Projecte Tradiasia, Universitat de València, i amb la col·laboració de Casa Àsia, GREGAL-UAB i InterAsia.

El llibre

Reconeixible per a successives generacions d'espectadors de tot el món per l'encant del disseny dels seus personatges i per l'animació senzilla, l'anime arriba a la segona dècada del nou mil·lenni com un dels ambaixadors de la cultura japonesa, un bé de consum fabricat per un dels nuclis de producció de cultura de masses més importants del planeta.

Però, ¿es tracta d'un art formulaic, exempt de sofisticació narrativa? Aquest llibre proposa una aproximació a la narració complexa en l'anime, un tret clau en la seua construcció com a identitat cultural a través de sèries com Evangelion o pel·lícules com Ghost in the Shell. És aquesta complexitat narrativa una reacció dels productors davant l'amenaça de la interactivitat dels videojocs? Obeeix a una estratègia que s'apropa de l'experimentació narrativa en l'era de la multipantalla per a centrar-se en els seus múltiples nichos de mercat? O és la hibridació definitiva de modes narratius anteriorment oposats: classicisme davant de l'art i assaig?

A través de la poètica històrica dels modes de narració i les eines d'anàlisis cinematogràfiques de la narratologia, Antonio Loriguillo suggereix una breu cronologia de l'“anime” complex en la qual es constata que la seua foscor narrativa és clau per al seu establiment com un altre tipus de narració en l'audiovisual comercial global.

L'autor

Antonio Loriguillo-López és professor Titular d'Universitat a la Universitat Jaume I (UJI) i membre del grup de recerca ITACA en aquesta mateixa universitat, així com del grup de recerca GREGAL (UAB) a la Universitat Autònoma de Barcelona. Imparteix docència en els graus de Comunicació Audiovisual i en Disseny i Desenvolupament de Videojocs, així com en el Màster Oficial en Noves Tendències i Processos d'Innovació en Comunicació de l'UJI. Els seus interessos investigadors se centren en la narració postclàssica en l'audiovisual contemporani i l'animació comercial japonesa. Respecte a això, és autor de les monografies Perfect Blue (Satoshi Kon, 1997): Guia per a veure i analitzar (Nau Llibres, 2020) i Anime complex: l'ambigüitat narrativa en l'animació japonesa (Aldea Global, 2021).

Trobareu més informació a:

L’obra Mercat de l'art, col·leccionisme i museus 2021 és la materialització de les ponències presentades a l’onzena jornada sobre el col·leccionisme i el mercat de l’art a Catalunya, celebra el 8 d’octubre de 2021 al Palau Maricel de Sitges. Aquest seminari científic té la finalitat d’esdevenir un indret d’intercanvi d’informacions i de debat entre persones/sectors afins a una problemàtica àmplia (universitaris, professionals dels museus, antiquaris, galeristes, marxants, experts, restauradors, col·leccionistes i afeccionats en general), però també un episodi significatiu de recerca i d’augment del coneixement.

Els editors de l’obra, Ignasi Domènech i Bonaventura Bassegoda, apunten que aquest nou volum, juntament amb els deu que el precedeixen, conforma «el corpus d’informacions actualitzades més complet que tenim al país sobre el col·leccionisme d’art en relació amb el mercat i els museus».

L’obra ha estat publicada pel Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona en format digital d’accés obert.

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès han publicat el vídeo íntegre de l’acte de lliurament dels Premis Literaris 2025, celebrat el 30 de maig passat a la Sala Teatre de la UAB. El vídeo recull els moments destacats de la cerimònia, incloent-hi les intervencions institucionals i l’entrega dels guardons a les obres guanyadores del XVI premi de narrativa breu per a joves «Caterina Albert», el XXX premi de poesia «Miquel Martí i Pol» i el XXXI premi de novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders».

Aquesta edició ha tornat a posar en valor el compromís de la UAB i de l’Ajuntament amb la promoció de la creació literària en català, consolidant aquests premis com una cita destacada dins l’agenda cultural del territori.