L’obra Mercat de l'art, col·leccionisme i museus 2021 és la materialització de les ponències presentades a l’onzena jornada sobre el col·leccionisme i el mercat de l’art a Catalunya, celebra el 8 d’octubre de 2021 al Palau Maricel de Sitges. Aquest seminari científic té la finalitat d’esdevenir un indret d’intercanvi d’informacions i de debat entre persones/sectors afins a una problemàtica àmplia (universitaris, professionals dels museus, antiquaris, galeristes, marxants, experts, restauradors, col·leccionistes i afeccionats en general), però també un episodi significatiu de recerca i d’augment del coneixement.

Els editors de l’obra, Ignasi Domènech i Bonaventura Bassegoda, apunten que aquest nou volum, juntament amb els deu que el precedeixen, conforma «el corpus d’informacions actualitzades més complet que tenim al país sobre el col·leccionisme d’art en relació amb el mercat i els museus».

L’obra ha estat publicada pel Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona en format digital d’accés obert.

El professor i escriptor lleidatà Eduard Roure Blàvia presentarà la seva novel·la El metall i els turons, el pròxim dijous 18 d’abril, a les 19 h, a la llibreria La Fatal (carrer Vallcalent, 65, 25006 Lleida).

L’acte inclourà una lectura de diversos fragments del llibre i comptarà amb la participació d’Ester Graell, filòloga i professora; Mariona Roure, fotògrafa i historiador de l'art; i l’autor.

L’obra és una faula moderna, que es disfressa de thriller o de western, i ha estat la guanyadora del XXIX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders» de 2023, convocat per la UAB i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. El metall i els turons, tal i com apunta el propi Roure, és “una rondalla moderna que gira entorn de la vella història de l'enfrontament amb el poder, en aquest cas, provocat per la conscienciació per la conservació del medi ambient”.

Eduard Roure Blàvia va néixer a Lleida el 1973 i és professor de Secundària de llengua catalana i literatura a l’Institut Manuel de Montsuar de la mateixa localitat. D’entre les seves obres destaquen: Les altes balconades (Pagès, 1999), Premi Les Talúries de narrativa; la novel·la breu Lligall trobat a la Cabana (Proa, 2008), finalista del Premi Pere Calders; la novel·la L’última badia (Pagès, 2012), premi d’ajut a la creació al millor projecte de novel·la dels Premis Narrativa Lleida; i la novel·la La nit de les oques (Viena, 2016), premi Ciutat de Badalona de narrativa. Actualment, col·labora com a articulista al suplement Lectura del diari Segre.

El 29 i 30 de març se celebrarà la segona edició de les Jornades de Cultura Lliure de la Universitat Rey Juan Carlos (URJC) de Madrid. L’esdeveniment, organitzat per l'Oficina de Coneixement i Cultura Lliure (OfiLibre) i el Vicerectorat de Comunitat Campus, Cultura i Esport de la URJC, està concebut com un punt de trobada, formació i intercanvi d'experiències sobre els temes relacionats amb la cultura lliure a la universitat: publicació oberta (de materials docents, de recerca, etc.), ciència oberta, dades obertes, programari lliure, etc. Les Jornades inclouran presentacions d'experts sobre alguns d'aquests temes, amb tallers específics i ponències per part de membres de la comunitat universitària.

L'editorial de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha estat convidada a impartir-hi una ponència el dijous 30 de març, a les 12:30 h. La comunicació, titulada «Caminando entre académicos», se centrarà a recórrer breument la història del programari lliure i de la ciència oberta, dues propostes fonamentals sense les quals no es pot entendre la cultura lliure.

L'esdeveniment tindrà lloc a la sala d’actes i al vestíbul principal de l’Edifici de Gestió del campus de la URJC, a Fuenlabrada. L’acte és obert a tot el públic i es pot seguir en directe a través de TV-URJC i les xarxes socials de la mateixa Universitat.

Els dies 14 i 15 de setembre la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va participar en les jornades de formació i innovació per a professionals de l'edició, organitzades per la Unión de Editoriales Universitarias Espanyolas (UNE), a la Universitat Francisco de Vitoria. La formació va estar centrada en el funcionament de les plataformes Open Journal Systems (OJS) i Open Monograph Press (OMP) i va anar a càrrec de Marc Bria i Jordi Lacruz, membres de la Unitat de Revistes Digitals del Servei de Publicacions de la UAB.

Marc Bria, enginyer d'informàtica de sistemes, i Jordi Lacruz Casado, llicenciat en Filologia Hispànica, van donar inici a les jornades el dia 15 desvetllant què és, què fa i com funciona PKP (Public Knowledge Project) i quins són el context, la governança, les dinàmiques i els desenvolupaments de les plataformes OJS, OMP i OPS, els seus fluxos de treball, usuaris/rols, plugins, themes, cron, mailing i polítiques, a través de casos pràctics i en viu.

Es va explicar com es treballa en comunitat, en el cas de les traduccions, versions, fòrums, github, llistes de correu, sprints i conferències, i com usar els mòduls i plugins després de mostrar-ne els tipus, la instal·lació i els més recomanats.

El dia 16, els professionals de l'edició assistents es van endinsar en l'Open Monograph Press (OMP) amb el mateix objectiu i van conèixer els canvis respecte de l'OJS: fluxos de treball, themes, traduccions, polítiques i mòduls, també a través d'un recorregut en viu per l'eina.

Les presentacions i els vídeos de les jornades es poden consultar i descarregar als enllaços següents:

Presentacions:
- Dia 1: Open Journal Systems (OJS)
- Dia 2: Open Monograph Press (OMP)

Vídeos de les sessions:
- Dia 1: Open Journal Systems (OJS)
- Dia 2: Open Monograph Press (OMP)

Font: UNE (12 de setembre de 2022). La UNE celebra unes jornades de formació i innovació per a professionals de l'edició. https://www.une.es/la-une-celebra-unas-jornadas-de-formacion-e-innovacion-para-profesionales-de-la-edicion

La Universitat Autònoma de Barcelona i l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès presentaran els llibres guanyadors de l'edició de premis del 2021 en el marc de la Setmana del Llibre en Català, que es durà a terme del 9 al 18 de setembre a Barcelona.

El consistori i la Universitat convoquen anualment el Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders», el Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» i el Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert». Les obres guanyadores dels Premis Literaris són editades pel Servei de Publicacions, dins la col·lecció «Gabriel Ferrater». Els darrers llibres publicats corresponen a l'edició de premis del 2021 i són la novel·la Silenci al fiord, de Gemma Romeu Puntí, i el recull de poemes Aixoplucs, de Josep Civit i Mateu.

Les obres es presentaran el dissabte 17 de setembre, a les 12.30 h, a l'escenari número 2 del Moll de la Fusta. Posteriorment, els autors signaran exemplars dels seus llibres al mòdul de la Xarxa Vives d'Universitats (núm. 68).

Cecot Comerç ha publicat a la seva pàgina web una entrevista a Gabriel Izard amb motiu de l'aparició del seu darrer llibre, Innovación y liderazgo. El nacimiento del código de barras, editat pel Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

A l'entrevista, l'autor reflexiona sobre innovació i lideratge col·laboratiu i lliga la història del naixement del codi de barres amb l’actualitat, la importància de l'alt impacte de la tecnologia a les empreses i com és possible posar a la pràctica el concepte win-win (tots hi guanyen).

Gabriel Izard va néixer a Sabadell el 1956, és economista i ha estat professor de Màrqueting, Gestió de la Distribució, International Business i Business in Action a la UAB durant més de trenta anys. Ha estat quinze anys membre de l’Associació Espanyola de Codificació Comercial (Aecoc), on va participar en la creació del codi de barres. Actualment és delegat comercial a Espanya de l’empresa Axicon Auto ID, que desenvolupa i produeix equips de verificació de codis de barres arreu del món. A través de la seva experiència professional, l’autor relaciona el naixement del codi de barres i la seva incidència en la digitalització, la innovació i el lideratge empresarial.

Cecot Comerç està integrada per empresaris i empresàries dels diferents gremis i associacions empresarials que conformen la patronal catalana Cecot i representa directament 4.000 empreses del sector del comerç i prop de 120.000 treballadors. Aquesta entitat és una de les fundadores de la Unió d’Entitats de Retail de Catalunya · RETAILcat.

El 19 de desembre, el Diari de Sabadell va publicar una entrevista a Gabriel Izard amb motiu del llançament del seu últim llibre, Innovación y liderazgo. El nacimiento del código de barras, editat pel Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Gabriel Izard va néixer a Sabadell el 1956, és economista i ha estat professor de Màrqueting, Gestió de la Distribució, International Business i Business in Action a la UAB durant més de trenta anys. Ha estat quinze anys membre de l’Associació Espanyola de Codificació Comercial (AECOC), on va participar en la creació del codi de barres. Actualment és delegat comercial a Espanya de l’empresa Axicon Auto ID, que desenvolupa i produeix equips de verificació de codi de barres arreu del món. A través de la seva experiència professional, l’autor relaciona el naixement del codi de barres i la seva incidència en la digitalització, la innovació i el lideratge empresarial.

L’entrevista es pot descarregar a través de l’enllaç següent: 

Fotografia: Alberto Tallon

La revista de ciència i història, Sapiencia, acaba de publicar una entrevista amb Joan Brull Barco, autor del llibre «Primates: protección, bienestar y derechos». L'entrevista es pot consultar íntegrament a l'enllaç següent: https://sapiencia.eu/joan-brull-cal-protegir-la-nostra-planeta-e-la-fauna-e-2/

El desembre de 2023, l’Asociación Primatológica Española (APE) va publicar el seu butlletí anual amb una entrevista a Joan Brull, llicenciat en Dret i Criminologia, màster en Criminalística i màster en Dret Animal i Societat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i autor del llibre Primates: protección, bienestar y derechos, publicat pel Servei de Publicacions de la UAB.

L’APE és una entitat no lucrativa fundada el 1993 amb l’objectiu de fomentar la recerca científica dels primats per a la seva conservació i impulsar la divulgació dels coneixements de la primatologia facilitant la cooperació entre científics i establint vincles amb les associacions que persegueixen fins similars.

L’entrevista es pot consultar en línia, a partir de la pàgina 42, a través de l’enllaç següent: https://www.canva.com/design/DAF2u73AVr8/_DB9WVFayfFimrEpYvPTYg/view?utm_source=viewer#1

El llibre es presentarà el divendres 26 de gener a la biblioteca Víctor Català de l'Escala (Plaça Víctor Català, 10. 17130 L'Escala, Girona).

Joan Brull, llicenciat en Dret i Criminologia i autor del llibre Primates: protección, bienestar y derechos, és el protagonista de l’últim pòdcast d’INTERcids, organització formada per operadors jurídics que té la missió de conscienciar sobre la importància de la protecció dels animals.

L’entrevista correspon a l’episodi 91 del programa Derecho y animales, conduït per la periodista i activista Lucía Arana. Brull parla sobre els orígens primerencs de la seva passió pel dret, de la seva col·laboració amb la Fundació Mona, que l'ha fet reflexionar sobre com les nostres decisions afecten els animals, sobre com la ignorància i la desinformació han perpetuat l’abús i el maltractament d’animals en espectacles, i sobre l’estat actual de la nova llei dels grans simis. Un interessant pòdcast que es pot escoltar íntegrament a l'enllaç següent: