Servei de Publicacions de la UAB Web de la UAB Tornar / Volver

a





Presentats els llibres sobre les experiències de sis institucions de la UAB

Quatre nous volums de la col·lecció 50 Anys d'Experiències UAB van ser presentats el 29 de setembre, a UAB Casa Convalescència, i tracten sobre l'Escola de Mestres, l'art al campus i la implantació de la bioquímica i dels estudis europeus.

El 29 de setembre, UAB Casa Convalescència va acollir l'acte de presentació de quatre nous volums de la col·lecció de llibres 50 Anys d'Experiències UAB, que edita el Servei de Publicacions de la UAB. La rectora Margarita Arboix va definir les seves autores -Carme Ángel, Rosa Maria Pujol, Maria Villanueva, Teresa Camps, Mercedes Unzeta i Blanca Vilà- com a "sis institucions" que han fet possible que "moltes coses siguin creades i funcionin" a la Universitat.

Arboix va lloar els quatre textos i va explicar que la presentació d'aquesta col·lecció tanca el cicle d'activitats organitzades entorn al cinquantè aniversari de la UAB, que ha marcat l'actual mandat. Dirigint-se a les autores, la rectora va donar-los les "gràcies per recordar la nostra història perquè moltes coses que evoqueu ara estan sobre la taula de nou".

Per la seva banda, el vicerector de Relacions Institucionals i de Cultura, Carlos Sánchez, va expressar la seva satisfacció per poder organitzar una trobada d'aquestes característiques després de les restriccions dels darrers mesos derivades de la pandèmia de COVID-19, un "acte cultural" on, a més de presentar-se quatre llibres, van actuar els estudiants Lia Sampai (cantautora) i Adrià Pagès (guitarrista). Sánchez va anunciar la publicació d'un proper volum sobre experiències al servei de biblioteques a càrrec de Joan Ramon Gómez Escofet.

"Suport a les bones idees"

El primer volum presentat va ser L'Escola de Mestres de Sant Cugat (1972-1992). Una mirada coral, obra de Carme Ángel, Rosa Maria Pujol i Maria Villanueva, professores vinculades al desenvolupament de l'Escola, que va posar les bases per a la creació posterior de la Facultat de Ciències de l'Educació. Villanueva va intervenir per explicar el context de renovació pedagògica (influïda especialment per l'Escola Rosa Sensat), lluita democràtica i manca de recursos que envoltar els orígens de l'Escola, i va destacar que el llibre vol recollir els "aspectes vivencials" d'aquesta experiència tot recollint multitud de testimonis a través de 140 col·laboracions recollides al text.

Seguidament, la professora Teresa Camps va presentar Art fora de l'aula, text que reflecteix la singularitat d'una universitat on no hi ha "una gran col·lecció" d'obres d'art sinó que s'han impulsat les expressions i les iniciatives artístiques de manera comunitària, implicant especialment els estudiants. Camps va fer un elogi particular del grafit i els seus valors -feien que "un passadís deixi de ser només un lloc de trànsit sinó també un espai per compartir experiències"- i va repassar algunes de les fites artístiques del campus de la UAB, com ara la creació de La cara de l'Autònoma, obra de Jorge Rodríguez, a la Plaça Cívica, i la posterior manipulació que va patir.

Per la seva banda, Mercedes Unzeta va presentar Els camins de la bioquímica a la UAB. 50 anys de records, on relata els orígens de la Facultat de Medicina i el desenvolupament de la recerca durant els primers anys de la Universitat. Unzeta va emfatitzar el caràcter "interfacultatiu" del Departament de Bioquímica i de Biologia Molecular des de la seva gestació i va subratllar dues fites en particular, la creació el 1973 de l'Institut de Biotecnologia i de Biomedicina i la de l'Institut de Neurociències l'any 2001. Va evocar també l'impuls a la internacionalització que va viure la UAB durant els mandats dels rectors Lluís Ferrer i Ana Ripoll en què Unzeta va ser vicerectora de Relacions Internacionals.

I Blanca Vilà, autora de Los estudios europeos en la UAB. Balance de cuarenta años de experiencias. Una reflexión propositiva, va assegurar a la seva presentació que "la UAB sempre ha donat suport a les bones idees", cosa que va facilitar la implantació dels estudis europeus a partir de "plataformes interdisciplinàries" que apleguen especialistes de diferents disciplines i centres. Vilà va evocar la creació del Centre de Documentació Europea i de l'Institut d'Estudis Europeus, i va destacar la fita d'esdevenir vicerectora d'Afers Europeus a l'equip del rector Ramon Pascual, "una experiències potser única a l'Estat". Va dissertar també sobre el "procés d'europeïtzació" de les universitats, en el qual, la UAB "ha aconseguit ser una universitat europea".

Font: Sala de premsa de la UAB







28/09/2020 [Imprimir]