El políptic de l’Estrella de la catedral de Tortosa és un unicum dins de la producció artística del panorama trescentista català. La qualitat formal, les referències i el missatge, però també el fet que hagi arribat força complet i en bona conservació, el fan una obra singular. Tot i així, és una peça poc coneguda i, potser degut a la seva complexitat, estudiar-la sempre ha comportat dificultats. En aquest volum, se’n fan tres lectures de conjunt des de diversos focus. En primer lloc, s’estudia des de les fonts, ja que ajuden a situar el context litúrgic, vinculat a l’espai de l’altar major i a l’aparell escenogràfic que envoltava el moble. Seguidament, s’analitza l’obra des de la tècnica constructiva i també des de les evidències materials que hi han deixat empremta i que testimonien les transformacions i les restauracions del retaule, canvis que han revelat dades complementàries per al seu estudi i que fins ara no havien estat mai publicades. Finalment, i sense oblidar el taller, s’hi tracta la qüestió iconogràfica i narrativa, així com el context social que en va determinar la funció i el significat dogmàtic: ensenyar i promulgar la veritable fe.