El Servei de Publicacions de la UAB, dins de la col·lecció Gabriel Ferrater, ha publicat la novel·la El hechizo del tren, obra del periodista, escriptor i investigador Johari Gautier. El text relata la història del ferrocarril, des dels seus inicis a Iberoamèrica fins a la seva arribada a la península Ibèrica, a través de les experiències viscudes pel seu principal impulsor, l'empresari català Miquel Biada. ​​​​​

En paraules de l'escriptor Jorge Carrión, l'obra «no sols ens mostra les tensions vitals d'un gran personatge, sinó que també ens convida a explorar les llums i les ombres de la nostra història col·lectiva». Emmarcat en el context de la Revolució Industrial, aquest avanç il·lustra el pas d'Espanya cap a la modernitat i la projecció de Barcelona com a urbs ferroviària i tecnològica.

En un període de gran inestabilitat i malgrat els innombrables sacrificis i obstacles pels quals van haver de passar els seus emprenedors, la primera línia ferroviària espanyola —que unia Barcelona i Mataró— deixava de ser un somni per esdevenir realitat el 28 d'octubre de 1848. La novel·la El hechizo del tren surt a la llum en un any en què se'n compleixen 175 d'aquesta fita i en el qual s'han programat diverses activitats per commemorar-ho. En aquest sentit, hi ha previst que se celebri una presentació del llibre el 27 de setembre al Museu del Ferrocarril de Catalunya (plaça d'Eduard Maristany de Vilanova i la Geltrú), el 19 d'octubre al Museu del Ferrocarril de Madrid (passeig de Las Delicias, 61) i el 16 de novembre a l'Arxiu Comarcal del Maresme (carrer de Palau, 32, Mataró). Aquest últim esdeveniment també podrà seguir-se en directe per YouTube.

Johari Gautier Carmona (París, 1979) és màster en Periodisme i Comunicació Digital per la Universitat Autònoma de Barcelona. Narrador i divulgador, ha publicat obres com África: cambio climático y resiliencia (UAB, 2022), Cuentos históricos del pueblo africano (Almuzara, 2010) o Del sueño y sus pesadillas (Atmósfera Literaria, 2015). La seva novel·la El hechizo del tren és el fruit d'un gran estudi històric sobre la primera línia ferroviària a la península Ibèrica, però també una manera d'acostar-se a la Barcelona que va conèixer durant la seva infància i de la qual prevalen encara aquells viatges memorables en Talgo que el portaven fins a París.

L'editorial de la UAB s'exposarà per primera vegada a la Fiesta del Libro y la Cultura de Medellín, que tindrà lloc del 8 al 17 de setembre de 2023, al Jardí Botànic de la ciutat. La participació del Servei de Publicacions de la UAB en aquest esdeveniment és fruit de l'acord de col·laboració entre Unebook, la llibreria de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas, i la llibreria Grammata, responsable en aquesta edició de la gestió del pavelló científic de la trobada.

D'entre les novetats editorials de la UAB, que s'exposaran per a la seva difusió i venda en aquesta festa de la cultura, destaca Sentir – Crear – Cuidar, del professor d'Infermeria de la UAB, Juan Manuel Leyva Moral.

La Fiesta del Libro y la Cultura de Medellín és el tercer dels Eventos del Libro d'aquesta ciutat i és considerada la quarta fira del llibre més important de l'Amèrica Llatina.

Dedicada a les dones, aquesta 17a edició vol reconèixer les escriptores, lectores, artistes, científiques, bibliotecàries, llibreteres, editores, editores, traductores i acadèmiques, entre els molts rols que formen i han format part de la cadena del llibre al llarg el temps.

El pròxim dimecres 28 de setembre, a les 12 h, l’Associació Gabriel Ferrater, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) faran públic el veredicte de l’obra guanyadora del 1r Premi «Pensar més», en una roda de premsa a Sant Cugat. L'acte, que també inclourà el lliurament del premi, comptarà amb la presència de la persona guanyadora.

A la roda de premsa participaran els representants de les institucions organitzadores del certamen: Esther Madrona, tinenta d’alcaldia de Cultura de l’Ajuntament de Sant Cugat; Rosa Maria Sebastián, vicerectora d'Innovació, Transferència i Emprenedoria de la UAB; Joan Tres, president i fundador de l’Associació Gabriel Ferrater; i Salvador Cardús, professor de la UAB i membre del jurat del premi.

L’esdeveniment se celebrarà a la Sala d’audiovisuals del Museu del Monestir (plaça de l'Om, 1. 08172 Sant Cugat del Vallès) i es podrà visualitzar en directe per internet accedint a l’enllaç següent: https://meeting.santcugat.cat/RODAPREMSAPREMIPENSARMES

Del 4 al 6 d’octubre se celebrarà la 41a edició de LIBER a IFEMA Madrid. L’esdeveniment, considerat el gran aparador internacional del llibre espanyol, arriba a la capital després de celebrar-se el 2022 a Barcelona.

Algunes de les darreres novetats editorials de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), com El hechizo del tren, de Johari Gautier; La esquiva búsqueda de la prosperidad, de David Castells-Quintana, o Primates: protección, bienestar y derechos, de Joan Brull, s’exposaran a la fira. Com és habitual, el Servei de Publicacions de la UAB tindrà presència a LIBER a través dels estands de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE) i de Pujol i Amadó Export.

Des del dimarts 1 fins al dijous 3 d'octubre, Fira de Barcelona serà l'encarregada d'acollir la 42a edició de la Fira Internacional del Llibre (Liber), promoguda per la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya (FGEE).

Liber és una de les principals cites firals per a l’exportació, mostra i promoció de l’edició en espanyol. L'esdeveniment aplegarà editorials de totes les temàtiques, que donaran a conèixer els seus fons bibliogràfics i novetats, i empreses amb productes i serveis relacionats amb la producció, comercialització i distribució de llibres, a més de continguts digitals (llibre electrònic, audiollibre, pòdcast), així com associacions professionals.

Algunes de les darreres novetats editorials de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), com Pensar con el paladar. Una estética gustatoria, de Jèssica Jaques i Gerard Vilar; Las claves de la investigación científica, de Julio Mario Hoyos i Juan Carlos Moreno, o Innovación y liderazgo. El nacimiento del código de barras, de Gabriel Izard, s’exposaran a la Fira. Com és habitual, el Servei de Publicacions de la UAB tindrà presència a Liber a través dels estands de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE) i de Pujol i Amadó Export.

El pròxim 30 d’agost, l’escriptor Joan Brull participarà al 2n Congrès Internacional de Ciències Interdisciplinàries per a la Protecció i el Benestar Animal, organitzat per la Benemèrita Universitat Autònoma de Puebla (BUAP) i la Universitat Michoacana de San Nicolás de Hidalgo (UMSNH), totes dues a Mèxic.

Brull és llicenciat en Dret i Criminologia i autor del llibre Primates: protección, bienestar y derechos. L’escriptor impartirà la ponència titulada «Primates: caminos de protección y giro a su reconocimiento de sujetos con derechos», que es podrà seguir en directe per YouTube a l’enllaç següent: https://www.youtube.com/live/qPz4DFXSTkE?si=NZcpyA4oN5s_viWW.

El Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), dins de la col·lecció Derecho Animal, ha publicat el treball Primates: protección, bienestar y derechos, obra del jurista Joan Brull, màster en Dret Animal i Societat per la UAB. El text, basat en el treball de final de màster de l’autor, pretén ser una reflexió crítica sobre la instrumentalització estètica de primats en el món de l’entreteniment. Brull reflexiona sobre el marc legal de protecció i benestar animal actual mentre acull la proposta del tractament dels primats com a subjectes de dret.

Segons Brull, des que els humans tenim ús de raó ens hem servit dels animals i n’hem abusat per a una infinitat d’utilitats, moltes de ben conegudes però, tot i que històricament acceptades, no necessàriament justes. Dins d’aquesta llarga llista de beneficis, trobem éssers amb sentiments com a base generalment aprovada de la nostra dieta, vestimenta, oci o serveis. Els emprem per a tota mena de suposades necessitats humanes. Juntament amb aquest panorama antropocentrista, que pregona la supremacia de l’ésser humà i avala un domini absolut sobre tot allò que l’envolta, l’obra explora com la ciència referma les necessitats etològiques dels animals —éssers que estimen, pateixen, tenen por, s’entristeixen, creen vincles… L’autor creu que la seva funció ecològica no és satisfer els humans i insta a abanderar el seu propi valor intrínsec com a éssers dotats de sensibilitat, creditors de protecció legal, proveïts de dignitat i legítims subjectes de drets. Referma els avenços científics que haurien de guiar el seu reconeixement moral i rebutja la seva cosificació en els nostres ordenaments jurídics per reconèixer els animals com a subjectes, no pas objectes, de dret. Malgrat que l’obra se centra en l’ús de primats en el món de l’entreteniment, adverteix de no caure en l’especisme i advoca per començar un canvi de paradigma des de l’empatia envers la comunitat d’iguals, els primats, per establir unes bases de rebuig a tota mena d’explotació animal.

Primates: protección, bienestar y derechos reobre el debat sobre les eines jurídiques existents contra el tràfic il·legal d’espècies protegides, demana més coratge i determinació en un corpus legal amb mancances i revela la insuficiència de recursos destinats als operadors que intervenen en la protecció animal. Una visió general de l’obra que podria descansar sobre la màxima de Gandhi: «Com més indefensa és una criatura, més dret té a ser protegida per l’home contra la crueltat de l’home».

Gustavo F. de Baggis, doctor en Dret per la UAB i professor de la Universitat Nacional de Cuyo (Argentina), en el pròleg del llibre destaca el potencial de Brull com a «efector» jurídic. De Baggis apunta que la formació jurídica i el coneixement teoricopràctic sobre els primats doten l’autor de competència per entendre casos de maltractament animal i promoure canvis substancials en el tractament de primats en l’entreteniment.

Disponibilitat

Primates: protección, bienestar y derechos ha estat publicat en format paper i digital i està disponible a les llibreries i plataformes de venda en línia, com Unebook o Google Play.

Eduard Roure Blàvia, autor de la novel·la El metall i els turons, participarà en una activitat singular que combinarà natura i literatura, el pròxim 21 de setembre, al seu municipi, Torregrossa (el Pla d'Urgell). Es tracta d'una caminada pels voltants del poble que culminarà amb la presentació del llibre a càrrec de l’escriptor.

L'obra, guanyadora del XXIX Premi de Novel·la «Valldaura- Memorial Pere Calders» de 2023, convocat per la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, explora els conflictes socials i els interessos contraposats que conviuen en un poble de l’interior de Catalunya. A través d'una trama rica en intriga i corrupció, l'autor fa un retrat profund dels habitants d’un territori en tensió. La caminada, que preveu tenir una durada de cinquanta minuts, s'iniciarà a les 17.30 h a la plaça de l'Onze de Setembre de Torregrossa i acabarà a la Cabana de la partida de Paradell. L'activitat proposa recórrer espais que podrien ser escenaris de la novel·la, en un ambient que evoca els conflictes descrits a l'obra. En finalitzar, tindrà lloc una conversa amb l'autor, en què els participants tindran l’oportunitat de conèixer més detalls sobre la novel·la i compartir impressions amb ell en un entorn natural privilegiat.

Font: https://femllavor.blogspot.com/

El Servei de Publicacions de la UAB ha publicat el llibre Contar Cuba en el nuevo milenio, obra de Chiara Bolognese, professora de Literatura Hispanoamericana de la Universitat La Sapienza de Roma.

Bolognese proposa un acostament a la realitat de l'illa a través de l'anàlisi de la producció d'alguns autors fonamentals del panorama actual. En les seves pàgines ens endinsem en el món marginal d'Ena Lucía Portela i de Ronaldo Menéndez, que retraten aquest univers de diferents formes: el primer, enfonsant-nos en la violència més terrible; la segona, deixant també un petit espai per a una actitud més festiva. Així mateix, descobrim la proposta de Daniel Díaz Mantilla, amb el seu món utòpic en decadència que convida al viatge físic i existencial.

El desplaçament, somiat o realitzat, a la recerca d'una condició de vida millor és també una de les constants d'Ahmel Echevarría, mentre que la meditació sobre la pertinença a diferents mons i cultures ocupa les pàgines d'Orlando Luis Pardo Llaç. Per la seva banda, Jorge Enrique Lage ens porta a conèixer un món habitat per personatges estrafolaris que poden ser cubans o no i que es mouen en espais violents i abjectes.

Aquests autors ens brinden diferents idees sobre la pertinença, la migració, la violència i la marginalitat. El fil que ho uneix tot és la voluntat de pintar un món en ensulsiada. Les seves pàgines ens ajuden a comprendre una mica més la realitat en la qual vivim, ja que la reflexió no sols concerneix Cuba, sinó també qualsevol espai i qualsevol ciutadà del segle XXI.

El llibre ha estat editat pel Servei de Publicacions de la UAB, en format paper i electrònic, i està disponible a la plataforma Unebook.

Els llibres de l’edició 2022 dels Premis Literaris de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona es van presentar el dimecres 14 de desembre, a les 18 h, a la llibreria Èfora de Cerdanyola del Vallès (passeig de Cordelles, 18, 08290).

Els guanyadors es van donar a conèixer el mes de maig passat en l’acte de lliurament de premis que es va celebrar a la UAB. El XXVIII Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders» va recaure en Francesc Puigpelat per l’obra L'estiu que vam jugar a ser Hercule Poirot; el XXVII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» va ser per a Pep Cortès Vila pel recull Pedra, paraula i ànima; i el XIII Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert» va anar a parar a Anna Pallejà Franquet pel relat Tres missatges per oblidar-te.

A l’acte hi van assistir Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola del Vallès, Rosa Maria Sebastián, vicerectora d’Innovació i de Projectes Estratègics de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Pep Cortès, autor del llibre Pedra, paraula i ànima.

L’esdeveniment va ser conduït per l'escriptor i periodista Martí Gironell i va incloure la presentació de les bases de la convocatòria dels Premis Literaris 2023.