El Servei de Publicacions de la UAB, dins de la col·lecció Gabriel Ferrater, ha publicat la novel·la El hechizo del tren, obra del periodista, escriptor i investigador Johari Gautier. El text relata la història del ferrocarril, des dels seus inicis a Iberoamèrica fins a la seva arribada a la península Ibèrica, a través de les experiències viscudes pel seu principal impulsor, l'empresari català Miquel Biada. ​​​​​

En paraules de l'escriptor Jorge Carrión, l'obra «no sols ens mostra les tensions vitals d'un gran personatge, sinó que també ens convida a explorar les llums i les ombres de la nostra història col·lectiva». Emmarcat en el context de la Revolució Industrial, aquest avanç il·lustra el pas d'Espanya cap a la modernitat i la projecció de Barcelona com a urbs ferroviària i tecnològica.

En un període de gran inestabilitat i malgrat els innombrables sacrificis i obstacles pels quals van haver de passar els seus emprenedors, la primera línia ferroviària espanyola —que unia Barcelona i Mataró— deixava de ser un somni per esdevenir realitat el 28 d'octubre de 1848. La novel·la El hechizo del tren surt a la llum en un any en què se'n compleixen 175 d'aquesta fita i en el qual s'han programat diverses activitats per commemorar-ho. En aquest sentit, hi ha previst que se celebri una presentació del llibre el 27 de setembre al Museu del Ferrocarril de Catalunya (plaça d'Eduard Maristany de Vilanova i la Geltrú), el 19 d'octubre al Museu del Ferrocarril de Madrid (passeig de Las Delicias, 61) i el 16 de novembre a l'Arxiu Comarcal del Maresme (carrer de Palau, 32, Mataró). Aquest últim esdeveniment també podrà seguir-se en directe per YouTube.

Johari Gautier Carmona (París, 1979) és màster en Periodisme i Comunicació Digital per la Universitat Autònoma de Barcelona. Narrador i divulgador, ha publicat obres com África: cambio climático y resiliencia (UAB, 2022), Cuentos históricos del pueblo africano (Almuzara, 2010) o Del sueño y sus pesadillas (Atmósfera Literaria, 2015). La seva novel·la El hechizo del tren és el fruit d'un gran estudi històric sobre la primera línia ferroviària a la península Ibèrica, però també una manera d'acostar-se a la Barcelona que va conèixer durant la seva infància i de la qual prevalen encara aquells viatges memorables en Talgo que el portaven fins a París.

L'editorial de la UAB s'exposarà per primera vegada a la Fiesta del Libro y la Cultura de Medellín, que tindrà lloc del 8 al 17 de setembre de 2023, al Jardí Botànic de la ciutat. La participació del Servei de Publicacions de la UAB en aquest esdeveniment és fruit de l'acord de col·laboració entre Unebook, la llibreria de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas, i la llibreria Grammata, responsable en aquesta edició de la gestió del pavelló científic de la trobada.

D'entre les novetats editorials de la UAB, que s'exposaran per a la seva difusió i venda en aquesta festa de la cultura, destaca Sentir – Crear – Cuidar, del professor d'Infermeria de la UAB, Juan Manuel Leyva Moral.

La Fiesta del Libro y la Cultura de Medellín és el tercer dels Eventos del Libro d'aquesta ciutat i és considerada la quarta fira del llibre més important de l'Amèrica Llatina.

Dedicada a les dones, aquesta 17a edició vol reconèixer les escriptores, lectores, artistes, científiques, bibliotecàries, llibreteres, editores, editores, traductores i acadèmiques, entre els molts rols que formen i han format part de la cadena del llibre al llarg el temps.

El pròxim dimecres 28 de setembre, a les 12 h, l’Associació Gabriel Ferrater, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) faran públic el veredicte de l’obra guanyadora del 1r Premi «Pensar més», en una roda de premsa a Sant Cugat. L'acte, que també inclourà el lliurament del premi, comptarà amb la presència de la persona guanyadora.

A la roda de premsa participaran els representants de les institucions organitzadores del certamen: Esther Madrona, tinenta d’alcaldia de Cultura de l’Ajuntament de Sant Cugat; Rosa Maria Sebastián, vicerectora d'Innovació, Transferència i Emprenedoria de la UAB; Joan Tres, president i fundador de l’Associació Gabriel Ferrater; i Salvador Cardús, professor de la UAB i membre del jurat del premi.

L’esdeveniment se celebrarà a la Sala d’audiovisuals del Museu del Monestir (plaça de l'Om, 1. 08172 Sant Cugat del Vallès) i es podrà visualitzar en directe per internet accedint a l’enllaç següent: https://meeting.santcugat.cat/RODAPREMSAPREMIPENSARMES

Del 4 al 6 d’octubre se celebrarà la 41a edició de LIBER a IFEMA Madrid. L’esdeveniment, considerat el gran aparador internacional del llibre espanyol, arriba a la capital després de celebrar-se el 2022 a Barcelona.

Algunes de les darreres novetats editorials de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), com El hechizo del tren, de Johari Gautier; La esquiva búsqueda de la prosperidad, de David Castells-Quintana, o Primates: protección, bienestar y derechos, de Joan Brull, s’exposaran a la fira. Com és habitual, el Servei de Publicacions de la UAB tindrà presència a LIBER a través dels estands de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE) i de Pujol i Amadó Export.

Des del dimarts 1 fins al dijous 3 d'octubre, Fira de Barcelona serà l'encarregada d'acollir la 42a edició de la Fira Internacional del Llibre (Liber), promoguda per la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya (FGEE).

Liber és una de les principals cites firals per a l’exportació, mostra i promoció de l’edició en espanyol. L'esdeveniment aplegarà editorials de totes les temàtiques, que donaran a conèixer els seus fons bibliogràfics i novetats, i empreses amb productes i serveis relacionats amb la producció, comercialització i distribució de llibres, a més de continguts digitals (llibre electrònic, audiollibre, pòdcast), així com associacions professionals.

Algunes de les darreres novetats editorials de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), com Pensar con el paladar. Una estética gustatoria, de Jèssica Jaques i Gerard Vilar; Las claves de la investigación científica, de Julio Mario Hoyos i Juan Carlos Moreno, o Innovación y liderazgo. El nacimiento del código de barras, de Gabriel Izard, s’exposaran a la Fira. Com és habitual, el Servei de Publicacions de la UAB tindrà presència a Liber a través dels estands de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE) i de Pujol i Amadó Export.

El pròxim 30 d’agost, l’escriptor Joan Brull participarà al 2n Congrès Internacional de Ciències Interdisciplinàries per a la Protecció i el Benestar Animal, organitzat per la Benemèrita Universitat Autònoma de Puebla (BUAP) i la Universitat Michoacana de San Nicolás de Hidalgo (UMSNH), totes dues a Mèxic.

Brull és llicenciat en Dret i Criminologia i autor del llibre Primates: protección, bienestar y derechos. L’escriptor impartirà la ponència titulada «Primates: caminos de protección y giro a su reconocimiento de sujetos con derechos», que es podrà seguir en directe per YouTube a l’enllaç següent: https://www.youtube.com/live/qPz4DFXSTkE?si=NZcpyA4oN5s_viWW.

Eduard Roure Blàvia, autor de la novel·la El metall i els turons, participarà en una activitat singular que combinarà natura i literatura, el pròxim 21 de setembre, al seu municipi, Torregrossa (el Pla d'Urgell). Es tracta d'una caminada pels voltants del poble que culminarà amb la presentació del llibre a càrrec de l’escriptor.

L'obra, guanyadora del XXIX Premi de Novel·la «Valldaura- Memorial Pere Calders» de 2023, convocat per la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, explora els conflictes socials i els interessos contraposats que conviuen en un poble de l’interior de Catalunya. A través d'una trama rica en intriga i corrupció, l'autor fa un retrat profund dels habitants d’un territori en tensió. La caminada, que preveu tenir una durada de cinquanta minuts, s'iniciarà a les 17.30 h a la plaça de l'Onze de Setembre de Torregrossa i acabarà a la Cabana de la partida de Paradell. L'activitat proposa recórrer espais que podrien ser escenaris de la novel·la, en un ambient que evoca els conflictes descrits a l'obra. En finalitzar, tindrà lloc una conversa amb l'autor, en què els participants tindran l’oportunitat de conèixer més detalls sobre la novel·la i compartir impressions amb ell en un entorn natural privilegiat.

Font: https://femllavor.blogspot.com/

Els llibres de l’edició 2022 dels Premis Literaris de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona es van presentar el dimecres 14 de desembre, a les 18 h, a la llibreria Èfora de Cerdanyola del Vallès (passeig de Cordelles, 18, 08290).

Els guanyadors es van donar a conèixer el mes de maig passat en l’acte de lliurament de premis que es va celebrar a la UAB. El XXVIII Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders» va recaure en Francesc Puigpelat per l’obra L'estiu que vam jugar a ser Hercule Poirot; el XXVII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» va ser per a Pep Cortès Vila pel recull Pedra, paraula i ànima; i el XIII Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert» va anar a parar a Anna Pallejà Franquet pel relat Tres missatges per oblidar-te.

A l’acte hi van assistir Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola del Vallès, Rosa Maria Sebastián, vicerectora d’Innovació i de Projectes Estratègics de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Pep Cortès, autor del llibre Pedra, paraula i ànima.

L’esdeveniment va ser conduït per l'escriptor i periodista Martí Gironell i va incloure la presentació de les bases de la convocatòria dels Premis Literaris 2023.

Johari Gautier Carmona, periodista i autor del llibre El hechizo del tren, impartirà una conferència el pròxim 21 de febrer, a les 19 h, a la Sala d’Audiovisuals del Museu del Monestir de Sant Cugat del Vallès (Pl. de l’Om, 1).

La xerrada, titulada «Els protagonistes de la primera línia fèrria a la Península», es basarà en la seva novel·la, que relata la història del ferrocarril des dels seus inicis a Iberoamèrica fins que va arribar a la península Ibèrica, a través de les experiències viscudes pels seus principals impulsors.

La conferència forma part del Cicle de Conferències sobre el Món dels Trens, organitzat per l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Sant Cugat del Vallès, i també es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube de la Federació Catalana d'Amics del Ferrocarril: youtube@canalFCAF6925.

El pròxim divendres, 12 d'abril, a les 19.30 h, Antonio Loriguillo López presentarà el seu llibre «Anime complejo. La ambigüedad narrativa en la animación japonesa», a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València (UV).

El llibre es va publicar el 2021 i correspón al número 43 de la col·lecció sobre comunicació i TIC, Aldea Global, coeditada per la Universitat de València, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Jaume I, i la Universitat Pompeu Fabra.

Amb motiu del recent reconeixement del volum amb l'esment al “Book on Asian Film, Mitjana and Communication Sciences” en els en els IBP 2023 Portuguese/Spanish Language Edition concedits pel International Institute for Asian Studies (IIAS), l'autor impartirà aquesta conferència, organitzada pel Consolat General del Japó a Barcelona, Projecte Tradiasia, Universitat de València, i amb la col·laboració de Casa Àsia, GREGAL-UAB i InterAsia.

El llibre

Reconeixible per a successives generacions d'espectadors de tot el món per l'encant del disseny dels seus personatges i per l'animació senzilla, l'anime arriba a la segona dècada del nou mil·lenni com un dels ambaixadors de la cultura japonesa, un bé de consum fabricat per un dels nuclis de producció de cultura de masses més importants del planeta.

Però, ¿es tracta d'un art formulaic, exempt de sofisticació narrativa? Aquest llibre proposa una aproximació a la narració complexa en l'anime, un tret clau en la seua construcció com a identitat cultural a través de sèries com Evangelion o pel·lícules com Ghost in the Shell. És aquesta complexitat narrativa una reacció dels productors davant l'amenaça de la interactivitat dels videojocs? Obeeix a una estratègia que s'apropa de l'experimentació narrativa en l'era de la multipantalla per a centrar-se en els seus múltiples nichos de mercat? O és la hibridació definitiva de modes narratius anteriorment oposats: classicisme davant de l'art i assaig?

A través de la poètica històrica dels modes de narració i les eines d'anàlisis cinematogràfiques de la narratologia, Antonio Loriguillo suggereix una breu cronologia de l'“anime” complex en la qual es constata que la seua foscor narrativa és clau per al seu establiment com un altre tipus de narració en l'audiovisual comercial global.

L'autor

Antonio Loriguillo-López és professor Titular d'Universitat a la Universitat Jaume I (UJI) i membre del grup de recerca ITACA en aquesta mateixa universitat, així com del grup de recerca GREGAL (UAB) a la Universitat Autònoma de Barcelona. Imparteix docència en els graus de Comunicació Audiovisual i en Disseny i Desenvolupament de Videojocs, així com en el Màster Oficial en Noves Tendències i Processos d'Innovació en Comunicació de l'UJI. Els seus interessos investigadors se centren en la narració postclàssica en l'audiovisual contemporani i l'animació comercial japonesa. Respecte a això, és autor de les monografies Perfect Blue (Satoshi Kon, 1997): Guia per a veure i analitzar (Nau Llibres, 2020) i Anime complex: l'ambigüitat narrativa en l'animació japonesa (Aldea Global, 2021).

Trobareu més informació a: