Servei de Publicacions de la UAB Web de la UAB Tornar / Volver
Foto no disponible

Via correu

Empleneu per recomanar

Correu del
destinatari

Nom i cognom



O via:

Facebook

 
Crist i la història. Els inicis de la historiografia eclesiàstica catalana en el seu context europeu
Autor: Jiménez Sureda, Montserrat
Col·lecció i núm:  Història  
Primera edició: 2015
Pàgines: 490
Format: 17 x 24 cm
Enquadernació: Cosida amb fil
Idioma: Català
Matèria: 9. Geografia. Biografia. Història. Matèria IBIC: HRCA
Inclusions:
Editor: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona
Coeditor/s: 
Distribució: MIDAC
Codi d'article: DIV0061
Dipòsit legal: B-26790-2014
ISBN (paper): 978-84-490-5092-3. PVP: 20 €
ISBN (ebook): 978-84-490-5093-0. PVP: 9,99 €. Format: Epub

Comprar llibre 
  Comprar a Todoebook

Ressenya: Crist i la història. Els inicis de la historiografia eclesiàstica catalana en el seu context europeu té diversos objectius: intenta explicar les aportacions de la historiografia eclesiàstica a la historiografia en general; insereix la historiografia eclesiàstica catalana en un corrent historiogràfic comú a l’occident d’Europa i analitza l’evolució de la historiografia eclesiàstica des dels seus inicis fins a l’Època Moderna.

Aquest llibre està dividit en set grans apartats temàtics que descriuen, entre d’altres:

- L’aportació dels precursors grecs, romans i jueus a la historiografia cristiana, ja quant a gèneres historiogràfics com les cròniques o els miralls, ja quant a conceptes com ara el de tribunal de la història o el de dret de resistència.

- Els inicis de la historiografia cristiana, a través de gèneres com martirologis, passionaris, llegendaris, flors i miracles, hagiografies, catenes, florilegis i corones, episcopologis, abadologis i llibres pontificals. Es tracta, també, el canvi de concepció filosòfica en l’àmbit historiogràfic que suposa el cristianisme, palès, per exemple, en la valoració dels nens com a subjecte historiogràfic que es fa en els Evangelis de la infantesa de Jesús o en els nous models de dona que es transmeten amb les vides de la Mare de Déu i a través de conceptes com el d’evangelització domèstica.

- La historiografia generada per ordes mendicants i militars com dominics, franciscans, carmelites, trinitaris, mercedaris, hospitalers de Sant Antoni, servites, jeronis i els quatre peninsulars del Temple, Sant Jaume, Montesa i Calatrava, considerant, en peu d’igualtat (i no com a apèndix) la historiografia generada per les branques masculines i femenines d’aquests ordes. La tònica global d’aquest estudi ha estat sempre la d’equiparar les produccions masculina i femenina.

Aquesta simetria formal inclou la producció històrica generada des de conceptes com l’ortodòxia i la dissidència. En aquest sentit, s’inclouen els reflexos historiogràfics dels considerats «enemics de la fe», tant els elaborats pels agents de l’ortodòxia (com ara cronistes d’instàncies oficials) com els generats pels heterodoxos. Nogensmenys, es té en compte la multiplicitat de significats de l’adjectiu i la seva aplicació discriminatòria en el si dels mateixos grups dissidents.

L’estudi s’acaba amb l’examen del paper compactador d’identitats comunes que tenen les produccions historiogràfiques cristianes referides a exclosos com ara els jueus, amb una anàlisi sobre la tolerància historiogràfica envers les minories i amb una reflexió sobre el paper de la llengua en l’anteriorment explicitat.

Synopsis: Christ and history has three main objectives:

1. To explain the contributions of Catalan ecclesiastical historiography to general European ecclesiastic historiography.

2. To explain the own evolution of the main currents of Catalan ecclesiastical historiography from its beginnings from the Early Modern Age.

3. To analyze the evolution of ecclesiastical European historiography from its beginnings to the Early Modern Age.

To these three main purposes, this book is divided into thematic sections that describe, among others:

a). The heritage of Greek, Roman and Jewish historians in Medieval and Early Modern Catalan and European ecclesiastic historiography.

b). The birth of historic genres as chronics or mirrors, and concepts such as the court of history or the right of resistance.

c). How the early ecclesiastic historians created local and general Christian European identities through genres as martyrologies, “passionaris” or accounts of passions, legendaries, “flos sanctorum”, miracles, hagiographies, catenaries, anthologies, crowns, episcopologies, pontifical books, abadologies.

d). How the early ecclesiastic historians help to change philosophical assessments regarding history, evident, for example, in the assessment of children as subjects of historiography (through the so-called Gospels of Jesus' childhood) or in the new female models transmitted by the lives of the Virgin and through concepts such as domestic evangelization.

e). The historiography generated by the mendicant and military orders as Dominicans, Franciscans, Carmelites, Trinitarians, Brothers and Sisters of Mercy, Hospitallers of St. Anthony, Servites, Jeromes and the four Iberian orders of Temple, Saint James, Montesa and Calatrava, considering, on an equal rank (not as a mere appendix) the historiography generated by the male and female branches of these orders.

The overall tone of this study has been to compare with equity the historiography produced by men and women. This assertion includes a formal symmetry generated from historical concepts as orthodoxy and dissent.

In this sense, it includes the historiographical productions done by the considered as "enemies of the faith" by the hierarchical Christian staff in medieval and Early Modern Ages in Catalonia, Spain and Europe.

This way, the author analyses both the historiography written by agents of orthodoxy (such as official chroniclers) and, also, the historiographical justifications generated by unorthodox agents. Nevertheless, this book takes into account the multiplicity of meanings of the adjective “orthodox” and its discriminatory application within the bosom of these dissident groups.

The study ends with the exam of the role to compact common identities related to Christian historiographical productions and how these Christian historiography excluded Jews from the Spanish communities with historiographical arguments. The book also deals about the sense of historiographic tolerance towards Spanish and Catalan religious minorities and a reflection on the role of language in what has been previously explained.
 


Autor/s: La doctora Montserrat Jiménez Sureda és professora titular del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Com a investigadora, ha publicat els llibres L’església catalana sota la monarquia dels Borbons. La catedral de Girona en el segle XVIII (1999); Girona, 1793-1795. Guerra Gran i organització política a la monarquia dels Borbons (2006) i La memòria de pedra. Les làpides sepulcrals del pla de la catedral de Girona (2006).

És autora d’articles publicats en revistes com Hispania, Manuscrits. Revista d’Història Moderna, Afers, Cuadernos de Investigación Histórica i Cuadernos Dieciochistas, entre d’altres. En l’actualitat, dedica una part de la seva recerca a l’anàlisi de la historiografia eclesiàstica.

Author: Doctor Montserrat Jiménez Sureda has been teacher at Venice International University and is teacher of the Department of Modern History of the University Autònoma of Barcelona. As a researcher, she has published the books about:

1. The Catalan church under the monarchy of Bourbons, focusing on the cathedral of Girona in the 18th century (1999).

2. The so-called by Catalans Great War of 1793-1795 and the political organisation of the monarchy of the Bourbons (2006).

3. Memories of stone. The gravestones of the cathedral of Girona (2006).

4. The Enlightmenent in the Catalan society through the figure of the Catalan philosopher Francis Xavier Dorca i Parra (2001).

5. Christ and history. The origins of Catalan ecclesiastic historiography in its European context.

Jiménez Sureda is author of several articles published in magazines like Hispania, Manuscrits, Afers, Cuadernos de investigación histórica and Cuadernos dieciochistas, among others. At present, she devotes a part of her research to the analysis of the Catalan ecclesiastical historiography.