Servei de Publicacions de la UAB Web de la UAB Tornar / Volver
coberta

Reduir coberta
Altres volums de:
50 anys d'experiències UAB
 
Els camins de la bioquímica a la UAB. 50 anys de records 
Novetat
Autor: Unzeta, Mercedes
Col·lecció i núm: 50 anys d'experiències UAB  
Primera edició: 2020
Pàgines: 128
Format:
Enquadernació: Cosida amb fil
Idioma: Català
Matèria: 0. Generalitats. Matèria IBIC:
Inclusions:
Editor: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona
Coeditor/s: 
Distribució: MIDAC
Codi d'article: 50A0007
Dipòsit legal: B-7504-2020
ISBN (paper): 978-84-490-8977-0. PVP: 14 €
ISBN (ebook): 978-84-490-8978-7. PVP: 5,99 €. Format: pdf

Comprar llibre 
  Comprar a Todoebook

Ressenya: En aquesta petita aportació he intentat relatar com van ser els inicis de la docència i la recerca en bioquímica al campus de la UAB i com es va engegar la Facultat de Medicina. Els objectius fundacionals de la UAB eren iniciar una nova universitat competent en docència i recerca capaç d’atreure talent tant nacional com estranger, i l’entusiasme de tota la nostra generació va ser donar el millor de cada un de nosaltres per aconseguir aquest objectiu. Així es va iniciar la docència i la recerca de forma provisional a la Casa de Convalescència de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau. Posteriorment la major part dels doctorands es van incorporar com a professors de bioquímica i de biologia molecular a les diferents facultats del campus. Els esforços realitzats per iniciar la recerca en aquells moments han donat resultats, ja que actualment la UAB està molt ben posicionada en les classificacions internacionals. La docència a la Facultat de Medicina, ubicada al començament a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, va ser innovadora i va estar acompanyada d’un gran entusiasme per part del professorat, constituït per excel·lents professionals de la medicina d’aquest hospital. Una vegada ubicada la Facultat de Medicina al campus, la docència de la bioquímica no va ser fàcil en els seus inicis, atesa la nostra manca d’experiència i l’elevat nombre d’estudiants, que aleshores no parava de créixer en no existir numerus clausus. De tota manera, vam reeixir i, malgrat que la bioquímica en el primer any de carrera era una matèria difícil de digerir, avui els estudiants ja professionals de la medicina reconeixen la importància de l’assignatura en la pràctica diària de la professió. En el camp de la recerca, amb els anys vam passar de l’interès per bioquímica i la biologia molecular a l’interès per la neurociència, atesa la influència d’investigadors procedents de prestigioses universitats i laboratoris internacionals que es van incorporar als diferents departaments de la nostra facultat. Des d’aquesta vam promoure la creació de l’Institut de Neurociències (INc) de la UAB, que integrava investigadors de diverses disciplines de les neurociències procedents del mateix campus i també de fora. Avui, l’INc gaudeix d’un prestigi internacional indiscutible.

La història, si no s’escriu, s’oblida irreversiblement. Aquest és un breu relat de com va néixer la Facultat de Medicina en els orígens de la UAB, de com es va desenvolupar la docència i de la precarietat a la qual va haver d’enfrontar-se la recerca, però també és un homenatge a tot el professorat d’aquella època, que amb el seu gra de sorra va contribuir a fer de la UAB una universitat de prestigi internacional. 

Autor/s: Mercedes Unzeta López (Lleó, 1944) és catedràtica emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on va ser vicerectora de Relaciones Internacionals en el període 2006-2012. Va fer els estudis de Química a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona (1961-1966) i el 1973 es va doctorar en Ciències Químiques en aquesta universitat. El 1975 es va incorporar com a professora encarregada de curs al Departament de Bioquímica i de Biologia Molecular de la UAB. Pertany a l’Institut de Neurociències de la UAB des dels seus inicis, on va investigar sobre el paper de l’estrès oxidatiu en la malaltia d’Alzheimer, així com sobre el disseny i l’avaluació biològica de nous fàrmacs per pal·liar aquest desordre neurodegeneratiu. El 2006 la Generalitat de Catalunya li va atorgar la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic. El març de 2017, en l’acte del Dia Internacional de la Dona organitzat per la UAB, va ser reconeguda per la seva trajectòria professional en el camp de la docència i la recerca. L’any 2016 va ser seleccionada com una de les deu dones més destacades en l’àmbit acadèmic i investigador en la classificació Top 100 Mujeres Líderes a tot l’Estat, de la plataforma Mujeres&Co.

Fer una altra cerca
   
Imprimir fitxa