En el sector editorial s'utilitzen diversos codis normalitzats que tenen per finalitat identificar el contingut que es publica, tant en format imprès com digital. Aquests codis o identificadors es caracteritzen per la seva singularitat, és a dir, són únics i irrepetibles i identifiquen cada producte de manera exclusiva. També són persistents, atès que identifiquen un producte de forma permanent al llarg del temps.
Alguns d’aquests identificadors van associats a una tipologia concreta de producte, com ara l’ISBN per als llibres o l’ISSN per a les revistes, mentre que d'altres atorguen funcionalitats específiques en funció del format, com ara el DOI, l’URI o el Handle, que serveixen alhora per identificar i per localitzar al web els productes digitals. Finalment, hi ha identificadors com el dipòsit legal que van associats a l’obligació de dipositar en un registre públic un número determinat de còpies impreses de cada producte editorial que es produeixi en un territori, o bé un arxiu digital de la publicació, a efectes de garantir-ne l’accés públic i la preservació.